Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Comptes compartits

Aquest tipus de comptes s'obren d'acord a la llibertat de disposició i l'operativitat que els seus titulars desitgin donar a l'explica

img_firma contrato

Germans que han rebut una herència i han de repartir-la, parelles o amics que comencen a viure junts i a compartir despeses i ingressos, socis d’una empresa que han de fer pagaments conjunts, persones incapacitades que desitgen comptar amb l’ajuda de familiars per treure diners de manera periòdica… Les combinacions d’usuaris que es proposen obrir un compte en una entitat bancària són il·limitades, com també són diverses les seves necessitats, però han de tenir clara una recomanació. Els signants haurien d’escollir-les segons la llibertat de disposició i l’operativitat que vulguin per al compte.

En obrir un compte al banc, l’usuari es pot enfrontar a diverses possibilitats segons el nombre de titulars que vagin a figurar en ella i la capacitat que cadascun tindrà per realitzar les gestions. Hi ha comptes individuals, en les quals només una persona figura en el contracte, i compartides, amb diversos titulars, que al seu torn poden ser indistintes o conjuntes. Una altra opció és incloure a persones autoritzades, que poden disposar dels diners, però no tenen altres obligacions i drets que implica ser titular.

Comptes conjunts o mancomunades

En els comptes conjunts o mancomunades pot haver-hi dues o més titulars i, per realitzar qualsevol operació, és necessària l’autorització de tots. És una manera de controlar entre els signants totes les operacions que es duguin a terme. També cap l’opció de triar para quines operacions -o en quina quantia- podria no necessitar-se la signatura de cadascun i, fins i tot, establir que es necessiti en una determinada proporció -dues dels tres titulars, etc.-.

En els comptes conjunts o mancomunades és necessària la signatura de tots els titulars per fer qualsevol operació

Sovint s’utilitzen per part de socis que han d’afrontar pagaments en una empresa. Amb la signatura de cadascun d’ells s’asseguren que cap fa abonaments, transferències o disposa dels diners sense que ho desitgi el conjunt. També són útils per a persones que comparteixen pis i tenen un compte on aporten ingressos de manera periòdica amb la finalitat d’afrontar les despeses comunes: el pagament de l’habitatge, el gas, la llum. S’asseguren així que estigui sempre al dia i no hagin de reclamar-los les despeses que ha fet un dels titulars. El mateix succeeix quan els familiars reben una herència. A fi de realitzar els pagaments corresponents -notaria, imposats de successió-, el compte pot figurar a nom de tots, però sense la possibilitat de disposar dels diners sense comptar amb autorització conjunta.

Però encara que són comptes més segurs i és difícil que un dels titulars es porti els diners o realitzi pagaments indeguts, aquesta fórmula també redueix la seva operativitat i no funciona per a ocasions en què es necessiti els diners de forma immediata.

Comptes indistints o solidàries

En aquest tipus de comptes hi ha dos o més titulars i qualsevol pot disposar dels diners, realitzar compres o fer pagaments només amb la seva signatura. No és necessari que la resta dels titulars autoritzi cap moviment. El compte funciona amb agilitat i, si es necessita disposar d’efectiu de manera immediata, el compte indistint és una de les opcions més adequades.

És freqüent que els matrimonis o familiars que comparteixen diners obrin un compte indistint on es realitzen ingressos i es dedueixen despeses. Els diners és de tots, però cada titular pot disposar d’ell de forma lliure. També és comú que els estalvis siguin d’una sola persona i que aquesta anyada com a titulars a unes altres. Són nombrosos els usuaris que ho fan com a mesura de precaució. Hi ha qui pensa que si la persona mor i té un compte individual, els hereus quedaran sense els diners o sense una part d’aquest, però no és així, doncs després de la defunció es reparteix segons estigui estipulat.

El cotitular té obligacions legals amb Hisenda, encara que no sigui el propietari dels diners

El fet d’incloure un nou titular, encara que pot tenir alguns avantatges, també implica inconvenients. Un factor positiu és que el cotitular pot manejar els diners i fer ingressos com si es tractés del seu propi compte -figura com si ho anés-. Però també pot generar conseqüències negatives tant per al veritable propietari dels diners com per al cotitular.

En el supòsit d’una mare que posa com a titular a un dels seus fills -per si a ella li ocorre alguna cosa-, encara que aquest no gaudi dels diners ni sigui l’amo del mateix, en l’Agència Tributària sí consta com a propietari d’un compte que està al seu nom i, per tant, haurà de declarar cada any pels beneficis que aquesta li hagi generat en concepte d’interessos. Fins i tot se li pot preguntar per la procedència dels diners, sobretot, si són quantitats elevades.

Defunció d’un titular

Un altre fet que pot tenir repercussions econòmiques negatives per a la família és la defunció d’un dels titulars. Si mor la persona propietària que va posar com a titular a un dels seus fills, aquest pot quedar-se amb la meitat dels diners, ja que figura al seu nom, amb el que els seus germans -o els corresponents hereus- només podrien comptar amb l’altra meitat, que inclouria també al fill titular. Aquest podria treure la seva part, la corresponent a la mare es bloquejaria i després es repartiria després de fer la declaració d’hereus.

Una altra circumstància que es pot donar és que mori el fill. En aquest cas, els seus hereus tindrien dret a la meitat del saldo del compte, encara que pertanyés a l’àvia. A més, igual que en el supòsit anterior, la meitat del compte quedaria bloquejada fins que es fessin els tràmits necessaris per aclarir la successió. És més, si els hereus del mort tinguessin, al seu torn, descendència, el més probable és que no poguessin cedir de manera legal els diners encara que pensessin que no els correspon.

Embargament

Un altre problema es pot generar si un dels titulars acumula impagaments i cal embargar un comptecorrent . Això pot ocórrer per múltiples motius: una de les persones que figura com a titular no ha abonat a Hisenda els diners deguts, s’ha negat a pagar una multa o, per ordre judicial, ha de fer front a un pagament.

Si hi ha dos titulars, a cadascun li correspon la meitat dels diners i, en cas d’embargament a un d’ells, només es faria fins a aquest topall

En aquests casos es procediria a l’embargament del compte per la quantitat deguda. De totes maneres, s’entén que si hi ha dos titulars, a cadascun d’ells els correspondria la meitat dels diners del compte i, en general, només s’embargaria fins a aquest topall: si el deutor ha de pagar 40.000 euros i en el compte compartit hi ha 60.000, li llevarien 30.000 euros d’aquest compte. Si es pot demostrar una altra proporció que no sigui equitativa, l’embargament podria ser menor. Així ho estableix la Llei General Tributària en l’article 171.2

No obstant això, si la persona no deutora pot demostrar de manera documental que els fons li pertanyen en exclusiva a ella i no al deutor, no procediria l’embargament. Hauria d’interposar una terceria de domini, demostrar que és la veritable propietària dels diners per fer valer el seu dret sobre aquesta propietat i que s’aixequi l’embargament.

Fons de Garantia de Dipòsits amb diversos titulars

Si el banc sofreix una fallida o una situació similar, el Fondo de Garantia de Dipòsits assegura que els dipositants puguin recuperar els seus diners fins al límit de 100.000 euros. En l’hipotètic cas que una entitat entrés en fallida i una persona tingués un compte de 300.000 euros, recuperaria, en qualsevol cas, 100.000.

L’avantatge que tenen les comptes amb diversos titulars és que cadascun obtindria aquesta quantitat màxima. Si hi hagués dos titulars, els donarien 200.000 euros, i si anessin tres o més, 300.000, els diners totals dipositats.

Deixar el compte a zero

Per cancel·lar un compte indistint és necessari que signin tots els titulars de la mateixa. Però no ocorre això si un dels titulars desitja deixar el compte a zero. Un d’ells pot treure tots els diners o gran part, sense consultar-li-ho a l’altre, de manera que després, encara que estigui fet de mala fe, pot ser difícil que els altres recuperin els seus diners. És freqüent en casos de separació i si un dels titulars pateix alguna malaltia, com ludopatía.

Autoritzats, una solució intermèdia

Els problemes dels comptes conjunts (conflicte per herència, embargament dels diners per culpa d’un dels titulars, obligació de declarar a Hisenda quantitats que no pertanyen al contribuent…) se solucionen si es nomena a una persona autoritzada, en lloc d’un nou titular. És possible tant en comptes individuals, obertes a nom d’una sola persona, com en les compartides: un matrimoni pot posar al seu fill com autoritzat en el compte que comparteixen, o un usuari pot incloure a un amic perquè disposi dels seus diners, ordeni transferències, ferm xecs…

El titular nomena a una persona de confiança perquè pugui realitzar determinades operacions en el compte bancari. Pot donar-li llibertat absoluta perquè tingui accés a tots els diners o bé limitar algunes operacions o establir una quantitat límit. Això es determina al moment de reconèixer la signatura de l’autoritzat i es pot canviar després per necessitats del titular.

També cap la possibilitat que l’autoritzat pugui disposar dels diners a qualsevol moment o que, per contra, necessiti la signatura del titular cada vegada que vagi a fer una operació. Es redueix així la seva operativitat a moments puntuals. Si el titular està a l’hospital, pot redactar un document en el qual permeti a l’autoritzat treure una quantitat determinada de diners o pagar alguna cosa que no estava domiciliat.

Alguns problemes que dona la titularitat compartida se solucionen si es nomena a una persona autoritzada

L’autoritzat no té obligacions amb Hisenda respecte al compte, ja que pot disposar dels diners però no li pertany, així que no es veu perjudicat, com li succeeix al titular. En el cas que la persona al nom de la qual està el compte mori, desapareixen les seves funcions com autoritzat posat que el compte es bloqueja i els diners passa als hereus, segons l’establert de manera legal, per testament o en el certificat d’últimes voluntats.

Si tingués problemes per impagament amb qualsevol organisme, tampoc repercutirien de manera negativa sobre el titular del compte i l’embargament seria impossible. L’únic problema entre el titular i l’autoritzat és que aquest, en tenir llibertat per disposar dels diners, tragués quantitats que no hauria d’i reduís el saldo del compte.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions