Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Comptes corrents sense rendibilitat

Els comptes corrents tenen l'avantatge de la flexibilitat, però no ofereixen grans rendiments pels diners dipositats en elles

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 30deAbrilde2008

La majoria dels comptes corrents no donen interessos, o són tan escassos que pràcticament no valen la pena, ja que són pastura de la inflació o es compensen amb els costos de la comissió per mantenir el compte. A més, els interessos que ofereix un dipòsit cotitzen a Hisenda i és necessari donar compte d’ells en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). En realitat, els comptes corrents tenen l’avantatge de la flexibilitat, però no ofereixen a penes rendiments pels diners dipositats en elles.

Seguretat enfront d’inversió

Les famílies espanyoles comptaven fins a gener d’enguany amb 273.605 milions d’euros en comptes sense rendibilitat, segons dades del Banc d’Espanya. Aquesta quantitat suposa el 44,39% de l’estalvi de les famílies espanyoles, que se situa en 616.264 milions d’euros. Aquestes dades revelen una certa aversió al risc per part de les famílies espanyoles, que semblen preferir -especialment si compten amb pocs diners- guardar-ho en el banc en lloc d’intentar treure-li benefici en operacions que puguin suposar algun risc. Comptar amb els diners en un compte corrent “clàssic” permet disposar en tot moment d’aquests fons i, en tot cas, és incompatible invertir els diners i tenir-lo al mateix temps disponible en el moment en què es desitgi.

L’estalvi en comptes sense remuneració era superior al gener d’enguany en un 2,35% al corresponent a gener de 2007. Els estalvis que les famílies espanyoles destinen a inversió, es troben especialment en dipòsits a termini d’una durada inferior als dos anys; encara que 59.503 milions d’euros estan invertits en dipòsits la durada dels quals és superior a aquest interval temporal.

Tenir els diners en un compte corrent “clàssic” permet disposar dels fons en el moment en què es desitgi

No existeix gran varietat entre els comptes corrents que ofereix el mercat. A pesar que el tipus d’interès pot variar, els rendiments finals no solen diferir entre les unes i les altres, especialment si els fons que es dipositen no són molt elevats. Però, així i tot, convé informar-se bé, preguntar en l’entitat, i portar un seguiment exhaustiu de les comissions que cobra cada banc abans d’obrir un compte.

  • El “Compte Nòmina” d’ING Direct ofereix un descompte d’un 2% en els principals rebuts que es domiciliïn. No cobra comissions, però no especifica quins interessos ofereix, que depenen de l’evolució del mercat. El “Compte Taronja” de la mateixa entitat ofereix un interès del 5% TAE durant els sis primers mesos. La rendibilitat posterior depèn també del mercat, encara que sol estar entre les més altes.

  • El Banco Pastor també ofereix en Internet un “Compte Nòmina” que retorna el 2% dels principals rebuts. No cobra comissions i ofereix un 3,51% TAE.

  • Un-e ofereix un TAE del 3,51% per domiciliar la nòmina. Les targetes són gratuïtes i tampoc cobra comissions.

  • Banc Popular ha llançat el “Compte Estalvi Pau Gasol”, que ofereix un 4,1% d’interès TAE i no cobra comissions.

  • Caixa Laboral ofereix un 5% TAE durant el primer any en el seu “Compte Nòmina Multi”, pensada per a oferir avantatges als qui domiciliïn en ella la seva nòmina.

  • La “Fondi Compte” de Selftrade ofereix un 3,5% TAE.

  • El “Compte Plus” d’Openbak atorga un interès del 3,5% TAE, però és necessari domiciliar la nòmina o tres rebuts, mentre que el “Compte Open” de la mateixa entitat ofereix un 2,5% TAE.

La Taxa Anual Equivalent (TAE)

En els comptes corrents i en altres inversions és clau conèixer el significat de TAE , és a dir, la Taxa Anual Equivalent o Taxa Anual Efectiva. El Banc d’Espanya obliga a introduir aquest índex des de l’any 1990, que es calcula a partir d’una fórmula que inclou l’interès nominal, les comissions i el termini de l’operació. L’interès nominal indica el rendiment net dels diners, sense comptar amb altres factors que puguin influir.

El TAE diferència, per exemple, si l’interès que s’obté pels diners es rep de manera anual, mensual o trimestral. Cadascuna d’aquestes fórmules proporcionarà una rendibilitat diferent, motiu pel qual cal mostrar precaució davant les ofertes de TAE que no es refereixen a un any complet, sinó, per exemple, a un mes. Un TAE d’un 6% que s’ofereix en el període d’un mes no suposa que al cap de l’any s’obtingui un 6% de la quantitat que s’ha invertit, sinó que en aquest mes es rep la quantitat proporcional del que suposaria un interès total del 6% en un any. Si es pren com a exemple un dipòsit de 10.000 euros a un interès del 4% nominal, en el qual els interessos s’ofereixen mensualment, l’interès TAE serà del 4,07%; no obstant això, si en el mateix dipòsit els interessos s’ofereixen anualment, el TAE se situarà en el 4%. En el primer cas, en el compte hi hauria a final d’any 10.400 euros, i en el segon cas, 10.407,42 euros.

LES COMISSIONS, CADA VEGADA MÉS CARES

Un dels principals problemes als quals s’enfronta un client que té un compte corrent en un banc és que la banca ha elevat tot tipus de comissions , ja sigui per obtenir diners dels caixers automàtics, per tenir el compte en números vermells, o pel manteniment dels comptes. La banca s’enfronta a una enorme falta de liquiditat derivada de la crisi financera, i les entitats estrangeres ja no presten diners a les espanyoles, per la qual cosa augmentar les comissions és una manera d’aconseguir part dels fons que els falten.

Durant el mes de març, han augmentat les comissions per targetes de crèdit i dèbit, llibretes… segons informa el Banc d’Espanya. Retirar 100 euros d’una entitat costa un mínim de 0,69 euros, quan al desembre costava 0,66 euros de mitjana. S’ha passat d’aplicar com a mitjana un percentatge del 1,04% a la fi de 2007 a aplicar el 1,15% el mes de març. El màxim que es cobra és del 2%, amb un mínim de 1,5 euros per l’operació.

Treure diners d’una entitat diferent també és més car. En els últims mesos s’ha passat de cobrar un 3,43%, amb un mínim de 2,57 euros, a un 3,75% amb un mínim de 2,61 euros. El manteniment d’un compte també ha pujat, i ascendeix a una mitjana de 19,18 euros cada sis mesos, enfront dels 18,91 de finals de l’any passat. La gestió de les llibretes té un cost una mica menor, de 18,34 euros. I els descoberts s’han encarit en 0,12 euros, en passar de 8,34 a 8,46 euros. La reclamació dels mateixos pot arribar a costar 27,5 euros.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions