L’oferta creditícia de la banca espanyola se centra en tres tipus de productes: hipoteques, crèdits personals i microcrèdits. En tots ells les condicions exigides al grup d’immigrants a penes es diferencien de les que se sol·liciten a qualsevol altre ciutadà, la qual cosa en molts casos obstrueix l’accés a la seva contractació a causa de la falta de garanties i avals amb què compten molts immigrants. Sota la denominació “crèdits per a estrangers” o “hipoteques per a no residents” se sol amagar una estratègia comercial de bancs i caixes d’estalvi per a captar els diners dels estrangers que viuen a Espanya. Els bancs “venen” la idea de què disposen de crèdits específics per a aquest grup de residents, però la quantia dels préstecs, el termini d’amortització, i fins i tot els tipus d’interès que s’apliquen són similars als que han de seguir els clients nacionals.
Microcrèdits estàndard
Els microcrèdits, denominats per algunes entitats “microcrèdits socials”, són préstecs de petit import, a baix interès, sense comissions i amb terminis de devolució flexibles. Estan dirigits, especialment, a finançar projectes viables que condueixin a l’autoocupació promoguda per persones amb dificultats d’accés als canals tradicionals de finançament per mancar de garanties i avals. La quantitat màxima que es pot demanar depèn del banc o caixa d’estalvis que el comercialitzi, però la mitjana se situa entorn de 20.000 euros amb un termini màxim de devolució de cinc anys. Se sol aplicar un 4,5% d’interès fix anual, amb un termini de manca màxim de 12 mesos.
Un bon grapat d’entitats financeres ha decidit optar per oferir solucions de finançament sota la denominació de “préstecs per a estrangers” el que en realitat encobreix crèdits normals, similars als que poden accedir els usuaris nacionals. Així, algunes entitats han dissenyat els que anomena “Préstecs Solidaris”, crèdits personals la finalitat dels quals és ajudar a emprendre una activitat productiva i potenciar l’autoocupació. Altres bancs ofereixen diversos tipus d’hipoteques per a la compra d’un habitatge per part dels no residents, com la hipoteca a tipus variable, amb quotes constants que es revisen cada any sobre la base d’un indice de referència, IRPH o Euribor; i la hipoteca a tipus fix, el tipus d’interès del qual i quota es coneixen des del principi fins al final, i pot amortitzar-se en un termini de 20 anys. És a dir, productes financers que pot trobar-se qualsevol usuari que no sigui forà. Això sí, inclouen una sèrie d’eines financeres de gran utilitat com l’enviament de remeses o el servei ‘Hal-Cash‘, que permet enviar diners a la família a l’instant només amb utilitzar el telèfon mòbil i un caixer automàtic.
Crèdits específics
Algunes entitats sí que han desenvolupat productes, si més no originals i innovadors, que poden tenir una gran utilitat per al col·lectiu d’immigrants. Un d’aquests exemples és el crèdit hipotecari per a adquirir un habitatge al país d’origen del sol·licitant. És el cas de la proposta denominada “Préstec Habitatge Equador”, que permet finançar fins al 70% del valor de taxació, encara que els abonaments s’hauran de realitzar en euros a través de pagaments mensuals a Espanya. La contractació d’aquest producte comporta una assegurança d’incendis i desgravamen. Entre els requisits per a poder contractar-ho està el lliurament de la sol·licitud del préstec, les dades sobre l’habitatge que el contractant adquirirà a l’Equador, així com el document d’identitat, un certificat d’ingressos i la nòmina dels tres últims mesos.
Una altra opció és la hipoteca compartida, destinada a immigrants, professionals i separats. Un producte dirigit a les persones que no poden fer front a un crèdit en solitari i que, sense necessitat de tenir vincles estrets entre si, es posen d’acord per a comprar un habitatge. És una proposta interessant per a aquests col·lectius de població que, per motius de treball principalment, es desplacen fora del seu lloc de residència habitual per a estades prolongades, una bona alternativa al pagament d’un lloguer mensual. Com no es requereix l’existència de cap mena de relació entre els titulars de la hipoteca, aquesta oferta contempla diferents fórmules per a fer front a les possibles desavinences que sorgeixin entre els qui la comparteixen. Així, per exemple, s’estableixen pactes entre els copropietaris per a regular el dret de venda amb opcions de compra preferent. La hipoteca compartida ofereix un termini màxim d’amortització de 40 anys, sempre que la suma de l’edat del menor dels propietaris i el termini establert no superi els 80 anys. També existeix en el mercat el “Préstec habitatge per a immigrants”, creat per a finançar les principals necessitats d’aquest col·lectiu.
Un dels principals reclams de les entitats bancàries és oferir crèdits per a sufragar el viatge als seus països d’origen
Un dels principals reclams de les entitats financeres per a captar clients entre els immigrants són els crèdits per a sufragar el viatge als seus països d’origen. Amb aquesta iniciativa es pretén finançar la compra de qualsevol dels paquets vacacionals mitjançant préstecs personals, en els quals poden disposar de fins a 3.000 euros sense interessos i sense comissions, i amb un termini de devolució de 12 mesos.
Les principals caixes disposen també de crèdits “generalistes”, de fins a 6.000 euros en concepte de necessitats familiars, i 9.000 euros per a la creació d’empreses o autoocupació, amb un termini màxim de devolució de 5 anys. El tipus d’interès que s’aplica en aquesta mena de producte és l’Euribor més 0,50%, encara que sense cap mena de comissió, en línia amb el que ofereix el mercat. Destaca l’anomenat “Préstec sense fronteres”, un crèdit personal destinat a cobrir les necessitats bàsiques, amb un import màxim de fins a 6.000 euros i a pagar en un termini màxim de 3 anys. Altres entitats proporcionen préstecs personals dissenyats per a cobrir les despeses habituals en establir-se al nostre país, amb un import màxim de fins a 6.000 euros, i un termini d’amortització de fins a 36 mesos. La cara més negativa és el tipus d’interès que s’aplica, que ronda el 9%.
