Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Consells per reclamar l’impagament de la pensió d’aliments

Si s'ha intentat arribar a un acord i no és possible, reclamar la pensió alimentosa per la via civil és la manera més ràpida i senzilla

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 13 de Març de 2015

Sempre hi ha hagut casos en els quals els pares o mares, després d’un divorci, s’han desentès de passar als seus fills la pensió d’aliments que els corresponia. I amb la crisi aquesta situació s’ha aguditzat. Però els fills han de percebre-la, doncs és un dret, i el progenitor a càrrec gairebé sempre decideix reclamar la pensió a la seva expareja. Convé intentar solucionar-ho de manera extrajudicial i conèixer els motius pels quals el deutor impaga, a fi de tractar d’arribar a un acord. Però si aquesta opció no és possible ni satisfactòria, com i en quin moment cal acudir a la justícia? Quines vies hi ha? En aquest article es repassen les dues alternatives per reclamar l’impagament de la pensió (civil i penal) i s’explica la diferència que hi ha entre ambdues i com dur-les a terme.

Reclamar la pensió d’aliments per la via civil

Imatge: Spirit-Fire

Aquesta opció és bastant senzilla i ràpida. Però encara que no presenta massa complexitat, per reclamar la pensió alimentosa per la via civil cal comptar amb un advocat i un procurador.

Si el deutor de la pensió d’aliments té capacitat econòmica suficient, es procedeix a l’embargament per saldar el deute

La reclamació en si consisteix a presentar una demanda d’execució de la sentència (en la sentència de divorci s’especifica la pensió que ha de passar als fills el pare o la mare). En la demanda s’ha d’exposar que l’altre progenitor estava obligat a abonar una pensió d’aliments, indicar l’import de la mateixa i fer referència a la data des de la qual s’ha incomplit el pagament.

Si el pare o la mare que deu el pagament de la pensió té capacitat econòmica suficient com per fer front al deute (treball, béns, saldo en el compte…), tot es resol de manera molt ràpida, doncs es procedeix en poc temps a l’embargament per saldar-la. I fins i tot cap l’opció de sol·licitar l’embargament de part del sou tots els mesos. D’aquesta manera, s’assegura el cobrament de la pensió.

El problema es complica si el deutor no disposa de salari ni té capacitat econòmica alguna, ja que, com és obvi, fins que no disposi de béns no se li pot embargar gens.

Reclamar la pensió d’aliments per la via penal

No abonar la pensió alimentosa, o no pagar-la íntegrament, pot ser constitutiu de delicte que està tipificat en l’article 227.1 del Codi Penal. Segons aquest article, és delicte “deixar de pagar la pensió d’aliments durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius”.

Perquè sigui delicte ha de complir-se el següent:

  • Ha d’haver-hi una resolució judicial ferma que obligui a donar aliments. La pensió pot haver estat establerta en la sentència de divorci, separació, nul·litat, filiació o en un procediment de mesures paternofiliales. També es pot establir per un conveni regulador signat pels pares, ratificat en seu judicial i aprovat judicialment.

  • S’ha de donar una conducta omisiva, és a dir, l’incompliment del pagament al que s’ha fet ja referència, tipificat en el Codi Penal.

  • Cal apreciar voluntarietat en l’incompliment, una conducta dolosa. Això vol dir que el progenitor que ha d’abonar la pensió d’aliments ha de conèixer aquesta obligació i que, malgrat això i de manera voluntària, decideix no pagar.

En recórrer a la via penal cal presentar una denúncia i acusar al deutor de cometre un delicte o falta

Si es compleixen aquests requisits, es pot reclamar la pensió alimentosa per via penal i acusar al progenitor que està obligat al pagament d’haver comès un delicte o una falta. En aquest cas, cal presentar una denúncia, bé sigui davant la Guàrdia Civil o Policia Nacional, en el propi jutjat o en la Fiscalia. Aquesta denúncia es tramita pel jutjat competent, citant al denunciant que després ha de tornar per ratificar-se en el seu contingut.

No cal un advocat per presentar la denúncia, però sí convé tenir-ho -i un procurador- per reclamar penalment. I si no es tenen mitjans econòmics, es pot acudir a la justícia gratuïta. Si no es vol recórrer a aquests professionals, serà el fiscal qui s’encarregarà d’acusar i reclamar, però en aquest cas es depèn que aquest entengui que els fets són constitutius d’un delicte.

Després d’efectuar totes les diligències oportunes com a esbrinament del patrimoni del denunciat, etc., es passen al fiscal i a l’acusació particular perquè es qualifiquin els fets (es digui si són constitutius d’un delicte i es demani el pagament de les pensions endarrerides). Davant això, el progenitor denunciat pot presentar un escrit de defensa en el qual negui i argumenti la no veracitat dels fets dels quals se li acusa.

Una vegada es presenti l’escrit de defensa, l’expedient passa a un altre jutjat on es jutja al progenitor que incompleix l’obligació de pagament. El jutge, al final, determina si els fets són o no delicte. I, en cas de ser-ho, es condemnarà al deutor a pagar les pensions endarrerides.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions