Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Conseqüències de la pujada de l’euro

Des de 2002 l'euro cotitza un 60% més car, aspecte que està produint conseqüències positives i negatives per a les empreses, els consumidors i l'economia en general

Img dinero05p

Img dinero05

Després d’un període d’aparent tranquil·litat, l’euro ha tornat a disparar-se al mercat de divises. Des de principis d’any, la moneda única es revaloritza més d’un 5% enfront del dòlar i s’intercanvia per 1,35 dòlars, és a dir, l’euro és actualment una moneda més forta que el dòlar (per cada euro ens donen 1,35 dòlars). Des de l’any 2002, l’euro cotitza un 60% més car, aspecte que està produint conseqüències positives i negatives per a les empreses, els consumidors i l’economia en general.

En l’aspecte comercial, la revaloració de l’euro enfront del dòlar perjudica a les exportacions i posa en perill el creixement industrial dels països de l’euro zona. Per la pujada de l’euro es veuen afavorides, sobretot, dos tipus d’empreses: les que tenen una alta proporció del deute en dòlars i les que depenen de matèries primeres que cotitzen en la moneda nord-americana, com per exemple les aerolínies, la dependència de les quals del petroli és molt elevada. Per contra, automobilístiques i asseguradores, amb una forta dependència en el seu negoci de les vendes a Estats Units, es veuen afectades negativament.

Quant a les inversions financeres, al mercat de valors, com a reflex de l’economia real, solen acollir també de forma negativa l’apreciació de l’euro les empreses asseguradores i automobilístiques, és a dir, les més depenents de les exportacions en dòlars. Les aerolínies, energètiques i petrolieres solen beneficiar-se de l’estirada de l’euro enfront del dòlar (altres factors, no obstant això, poden perjudicar-los).

L’apreciació de l’euro enfront del dòlar afecta fonamentalment als països europeus amb una forta presència exportadora com són Itàlia i Alemanya

L’apreciació de l’euro enfront del dòlar afecta fonamentalment als països europeus amb una forta presència exportadora com són Itàlia i Alemanya. En el cas d’Espanya, no obstant això, l’efecte és mínim i fins i tot positiu perquè ajuda a contrarestar l’augment del preu del petroli, que es paga en dòlars. De fet, cal tenir en compte que un dòlar més alt té un efecte negatiu sobre la despesa energètica europeu en un context amb alts preus del petroli. En aquest sentit, si el dòlar puja el mercat espanyol resulta més perjudicat per la seva major dependència de les importacions de petroli i per les majors pressions inflacionistes que existeixen a Espanya. Si puja l’euro, es veu beneficiat.

A més, la revaloració de l’euro enfront del dòlar també té els seus efectes positius, ja que és un poderós aliat del BCE en la seva principal comesa; defensar l’estabilitat dels preus. Un euro fort també està ajudant a retardar les pujades de tipus d’interès a la zona euro.

L’euro i l’economia espanyola

En particular, per a Espanya incorporar-se a la moneda única europea sens dubte li ha comportat grans avantatges en la seva economia. No obstant això, també genera certes disfuncions: el Banc Central Europeu fixa el tipus d’interès oficial d’acord amb els interessos de tota la zona euro (donant lògicament una certa prioritat a la conveniència de les economies més grans de la zona). Com a conseqüència, el tipus d’interès del BCE no és l’idoni per algunes de les economies europees.

En opinió d’alguns experts és massa baix pel bé de l’economia espanyola. Donat el tipus nominal fixat pel BCE, la major inflació espanyola ha mantingut el tipus d’interès real pràcticament a nivell zero, la qual cosa té efectes “distorsionantes” sobre l’economia. Estimula l’endeutament de les famílies i el consum, repercutint positivament sobre els beneficis a curt termini de les empreses, però també crea problemes en la balança per compte corrent. Mentre el diferencial d’inflació i la pobra evolució de la productivitat de les empreses espanyoles dificulten les exportacions, les importacions augmenten de forma sostinguda per la fortalesa del nostre consum.

Fins i tot distorsiona l’assignació de la inversió beneficiant la construcció i penalitzant aspectes tan clau per al futur com la inversió en R+D (una de les menors de tota la zona euro). Com a conseqüència, les empreses espanyoles no augmenten la seva productivitat, que, sumat a la major inflació, suposa un llast important per a les exportacions espanyoles.

Per què puja l’euro?

El dèficit comercial nord-americà és una de les raons que ha mogut a la Reserva Federal nord-americana a vendre grans quantitats de dòlars als mercats internacionals, la qual cosa ha provocat una depreciació d’aquesta moneda. Per tant, s’ha produït un excés d’oferta de dòlars que explica el debilitament que ha sofert aquesta divisa en els últims anys. Aquesta pràctica és, segons els nord-americans, una de les solucions que els està permetent reduir el seu dèficit comercial. Per tant, aquesta solució és, precisament, la contrària a un dels arguments per evitar la depreciació d’una moneda: vendre moneda estrangera contra la moneda nacional que el mercat ofereixi a canvi per evitar que aquesta es depreciï, constituint així una solució de caràcter temporal, ja que les reserves de divises podrien esgotar-se.

En aquest cas, Estats Units està provocant la pròpia debilitat de la seva moneda per reduir així els seus desequilibris. Dit d’una altra manera, Estats Units sembla sentir-se còmode amb aquesta situació de tenir un dòlar més baix que l’euro. La debilitat del bitllet verd fa que els seus productes siguin més competitius a l’estranger i encareix les importacions, la qual cosa ajuda a reduir el dèficit de la balança comercial nord-americana.

La debilitat del bitllet verd fa que els productes nord-americans siguin més competitius a l’estranger

De l’anàlisi de la situació actual (dolár feble-euro més fort) es dedueix que Estats Units està deixant que el tipus de canvi fluctuï cap a un nou valor d’equilibri, acceptant una depreciació de la moneda nacional, de manera que és probable que rellanci les exportacions. Amb un dòlar feble, Estats Units sap que els seus productes són més competitius a l’estranger.

Com funciona el mercat de divises?

El mercat de divises s’encarrega diàriament d’equilibrar la demanda i oferta de les diferents monedes per fixar el preu entre elles. Dos de les més importants són l’euro-dòlar, pel pes que tenen les economies que estan referenciades a ambdues monedes sobre el creixement mundial (zona euro, d’una banda i, Estats Units, per un altre). Des de fa ja diversos anys venim observant que l’euro presenta una major fortalesa que el dòlar, com així es dedueix del preu d’intercanvi existent entre ambdues monedes.

La situació actual marcada per la flexibilitat canviaria. Est és un dels aspectes més valorats per les principals economies. Per aquest motiu no resulti ni tan sols imaginable tornar a tipus de canvi fixos. De fet, certes economies que estaven vinculades a un tipus de canvi fix amb el dòlar, com l’argentina o la xinesa, han apostat ja per deixar surar lliurement les seves monedes al mercat, perquè sigui aquest el que determini el seu preu segons l’oferta i la demanda (encara que en el cas xinès encara la flotació del yuan està limitada).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions