Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Contractació d’assistència domèstica

Està permès fer contractes de paraula, però establir les condicions laborals per escrit ajuda a totes dues parts en cas de conflicte

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 15deJunyde2006

En els últims anys ha augmentat la contractació d’assistència domèstica en les llars espanyoles, així ho reflecteix un creixement gradual i sostingut en les altes de la Seguretat Social en el Règim Especial, molt evident sobretot quan es va produir la regulació de treballadors immigrants de l’any 2005. Aquest treball, intensament feminitzat, en el qual la majoria de les empleades desenvolupen tasques de substitució directa de la mà d’obra ocupadora, també femenina, ha pres valor de mercat. No obstant això, malgrat el fonamental que resulta la cura de nens i persones dependents o moltes altres tasques destinades al benestar de la família, la societat infravalora aquesta activitat. Les treballadores -el 90% són dones- es queixen que aquesta ocupació exigeix una gran implicació personal i professional que rarament es reflecteix en la seva remuneració. Les famílies que requereixen dels serveis d’aquestes persones insisteixen que s’ha d’establir una relació de confiança i denuncien que les assistentes “deixen el treball d’avui per a demà”. Mentrestant, el decret regulador vigent i el Règim Especial de Servei Domèstic de la Seguretat Social permeten que més de la meitat de l’ocupació generada per aquest sector continuï sent submergit. Pactar les condicions laborals per escrit buscant la intermediació d’organitzacions com Càritas o la Xarxa Acull contribueix a formalitzar unes millors i més estables relacions laborals.

Sector en auge

Varis són els aspectes sociològics que han fet augmentar en l’última dècada la demanda de servei domèstic, entre ells, la creixent participació de la dona en el mercat de treball; l’envelliment de la població; les noves formes de gestió del temps familiar i la importància del propi oci, així com una gradual tendència a la dispersió geogràfica dels membres de la família. Així ho reflecteix la recerca “Informalitat de l’Ocupació i Precarietat Laboral de les Empleades de Llar” duta a terme per la Universitat de València.

Cada vegada és més habitual la contractació de persones per a la cura de nens i majors dependents, labors de neteja i altres tasques domèstiques. Aquest estudi, datat en 2004, constata com, a causa d’insuficients polítiques de conciliació i una falta de guarderies i altres serveis socials públics i a la carestia dels privats, la contractació de persones que ajuden a casa ha anat estenent-se progressivament des dels segments socials més alts cap a les classes mitjanes.

/imgs/2006/12/asistenta1.jpg

Però aquest augment de la demanda no ha suposat una revaloració d’aquesta activitat, perquè, al mateix temps, també ha crescut el nombre de persones disposades a treballar en aquest sector. El motiu és molt evident: l’arribada d’un elevat contingent de dones immigrants. Per a les estrangeres les tasques de la llar són una oportunitat d’ocupació segura. De fet, ja superen en gairebé tota Espanya el 80% de les empleades externes del sector i s’aproximen al 100% en el cas de les assistentes internes, segons totes les fonts i estudis consultats.

Pot parlar-se en femení. Al febrer de 2006, el Règim Especial d’Empleats de la Llar de la Seguretat Social va aconseguir la xifra de 355.530 afiliats, però ni tan sols arriba al 10% el nombre d’homes. La majories d’ells es dediquen a labors de jardineria, conducció de vehicles i acompanyament de malalts o persones majors.

La feminització d’aquesta activitat laboral no es refereix només a l’àmbit de les empleades, sinó també al de les ocupadores, ja que, habitualment, són dones les que sol·liciten l’ajuda d’altres dones per a efectuar unes tasques la responsabilitat de les quals encara recau, de manera més o menys exclusiva, sobre elles.

Les inicials reticències respecte a la contractació de personal estranger en un àmbit tan privat com és la llar, persistents fins a ben entrats els 90, han estat superades “per mera necessitat, el mateix que ha succeït en altres sectors com la construcció, la pesca o l’hostaleria”, remarca Matxalen Garmendia, experta en recerques socials de la Universitat del País Basc i autora en 2005 del “Diagnòstic de les condicions laborals de les empleades domèstiques de la Comunitat Autònoma del País Basc”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions