Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Contractar Bons de l’Estat

Molt aconsellable en períodes d'alta inestabilitat borsària, aquesta inversió té com a contrapartida una baixa rendibilitat
Per José Ignacio Recio 29 de agost de 2008
Img billetes
Imagen: Steve Woods

Inversió ultradefensiva

Una de les inversions més segures en el mercat financer és la contractació de Bons de l’Estat, molt aconsellable en períodes d’inestabilitat borsària com l’actual . Però la tranquil·litat que procuren a l’inversor aquests valors ultradefensivos té com a contrapartida el fet que la rendibilitat (depèn de la subhasta a la qual s’acudeixi) és baixa, situada entorn del 4%. No obstant això, cal tenir en compte també que es tracta d’una forma d’inversió dirigida al llarg termini, ja que se subscriu per a tres o cinc anys.

Les subhastes

Els Bons de l’Estat s’emeten mitjançant subhasta competitiva. El valor nominal mínim que pot sol·licitar-se en una subhasta és de 1.000 euros, i les peticions per imports superiors han de ser múltiples d’aquesta quantitat. En l’actualitat, el Tresor emet bons a tres i cinc anys, valors emesos al descompte pel que el seu preu d’adquisició és inferior a l’import que l’inversor rebrà en el moment del reemborsament. La diferència entre el valor de reemborsament dels bons (1.000 euros) i el seu preu d’adquisició serà l’interès o rendiment que han generat.

Els Bons de l’Estat són una inversió dirigida al llarg termini, i se subscriuen per a tres o cinc anys

Al principi de cada any el Tresor publica en el Boletín Oficial del Estado el calendari de les subhastes, amb vigència durant tots els mesos d’aquest any i el mes de gener de l’any següent. El calendari inclou no sols les dates de subhasta, sinó també les de presentació de peticions i desemborsament. No obstant això, el Tresor es reserva la possibilitat de convocar subhastes addicionals o de cancel·lar alguna de les subhastes programades, si ho estima convenient.

Les peticions de subscripció de Valors del Tresor poden ser de dos tipus:

  • Competitives: el participant ha d’indicar quin import nominal desitja adquirir i a quin preu desitja fer-ho, expressat aquest últim en tant per cent del valor nominal. Les peticions de caràcter competitiu estan orientades als inversors amb un cert coneixement del mercat, ja que en fixar el preu al qual es desitgen subscriure els valors s’assumeix el risc que la petició no sigui acceptada pel Tresor. No es poden presentar peticions competitives per import inferior a 1.000 euros i les peticions per imports superiors han de referir-se a múltiples sencers d’aquesta xifra. Cada participant pot presentar tantes peticions competitives a preus diferents com desitgi.
  • No competitives: només cal indicar l’import nominal que es desitja adquirir. El preu que es pagui pels valors serà el preu mitjà ponderat que resulti de la subhasta. Les peticions no competitives són, en general, les més adequades per al petit inversor, ja que a través d’elles aquest s’assegura que la seva petició sigui acceptada (tret que la subhasta quedi deserta), i rebre un interès en línia amb la mitjana resultant de la subhasta. L’import nominal màxim conjunt per a les peticions no competitives presentades per cada postor no podrà excedir d’1.000.000 euros.

Com contractar bons

Qualsevol persona física o jurídica pot participar en les subhastes de Valors del Tresor, per al que n’hi ha prou amb presentar-se en qualsevol de les sucursals del Banc d’Espanya on els valors adquirits queden registrats en un “Compte Directe” de Deute de l’Estat. Els comptes directes de Deute de l’Estat són un servei que presta la citada entitat actuant com una gestora més, i l’inversor es beneficia d’unes comissions en general més reduïdes que les aplicades per altres gestores, encara que renúncia també a la comoditat de mantenir els seus Valors del Tresor en el seu intermediari financer habitual.

La compra dels bons també es pot tramitar a través de qualsevol intermediari financer (banc, caixa d’estalvis, cooperatives de crèdit, societats de valors, etc.). Si l’entitat triada és una gestora, aquesta haurà de registrar els valors adquirits en un “compte de tercers” i lliurar a l’inversor el resguard que acrediti que ha realitzat la corresponent anotació en compte. Si s’opta per un intermediari financer que no sigui entitat gestora, aquest ha d’encarregar el servei de registre a una entitat d’aquest tipus i serà aquesta última l’obligada a lliurar el citat resguard.

Els Bons de l’Estat poden subscriure’s a través d’una trucada telefònica o mitjançant Internet

Una altra de les vies per les quals es pot subscriure aquest producte financer és trucant per telèfon al servei de subscripció de Valors del Tresor de la Borsa (917 095 364). L’ordre serà canalitzada a qualsevol de les entitats financeres associades al servei, que s’encarregarà de tramitar-la. El Tresor Públic també ofereix la possibilitat de servir-se d’un nou canal de compravenda de deute públic a través d’Internet, que permet al client realitzar les següents operacions: subscripció de Valors del Tresor, traspàs per a la venda de valors, traspàs de valors a una altra entitat gestora, consulta d’operacions realitzades, modificació de dades personals, modificacions de compte domiciliari i anul·lació d’operacions.

L’avantatge de realitzar les operacions de compra o venda dels valors a través de la Borsa és que és possible conèixer de manera instantània els preus als quals es poden comprar o vendre els Valors del Tresor a cada moment; això pot fer-se a través del telèfon d’informació del Tresor Públic (902 155 050). A més, la premsa diària sol recollir els preus de la jornada precedent. El principal inconvenient d’aquesta forma de contractació és que l’execució de l’operació pot demorar-se uns dies.

La tributació dels Bons

Com tota inversió, els interessos percebuts dels Bons han de tributar a Hisenda. L’import de tals interessos té la consideració de rendiment de capital mobiliari de l’exercici en què es perceben (al 18%). Els rendiments generats en la transmissió o amortització dels Bons de l’Estat tenen la consideració de rendiment de capital mobiliari, subjecte a l’IRPF. Aquest rendiment es computarà com la diferència entre el valor de transmissió o amortització i el preu d’adquisició o subscripció dels bons que es transmeten o amortitzen. No obstant això, el rendiment així calculat podrà reduir-se en les despeses accessòries d’adquisició i alienació que es justifiquin adequadament.

En el cas de rendiments positius tributaran també al 18%, sense que procedeixi l’aplicació de cap retenció. Quant a les vendes o amortitzacions de bons adquirits abans del 20 de gener de 2006 (que es beneficiaven d’acord amb l’anterior llei de l’IRPF d’una reducció del 40% en la quantitat a integrar en la base imposable si transcorrien més de dos anys entre l’adquisició i l’alienació o amortització del bo), la nova normativa preveu compensacions fiscals en el cas que el nou règim fiscal li resulti menys favorable que l’anterior.