Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Contractes fixos

Els únics treballs realment fixos són els que s'exerceixen en l'Administració Pública com a funcionari de carrera o personal laboral no temporal
Per roserblasco 23 de abril de 2008
Img contrato
Imagen: h9k

Contracte indefinit

“Al meu fill li acaben de fer un contracte fix” És freqüent escoltar aquesta conversa quan una persona comença un treball que no és temporal. No obstant això, la frase no és del tot correcta ja que el contracte fix, com a tal, no existeix, tret que l’ocupació es desenvolupi en l’Administració com a funcionari de carrera o personal laboral no temporal, o es tracti d’un treball com a “fix discontinu”. El que col·loquialment es denomina “contracte fix”, vol dir indefinit, és a dir, aquell que es concerta sense establir límits de temps en la prestació dels serveis pel que fa a la durada de l’activitat laboral.

El contracte indefinit es pot formalitzar tant de manera verbal com escrita, tret que s’estipuli el contrari, com ocorre amb les persones acollides al programa de foment de la contractació indefinida. No obstant això, qualsevol de les parts, fins i tot durant el transcurs de la relació laboral, pot exigir que quedi formalitzat per escrit.

En tot cas, la llei estableix les circumstàncies per les quals els empleats adquireixen la condició de fixos, sense importar la modalitat de la seva contractació:

  • Aquells que no haguessin estat donats d’alta en la Seguretat Social, -transcorregut el període de prova que legalment s’hagués fixat-, “tret que de la pròpia naturalesa de les activitats o dels serveis contractats es dedueixi clarament la durada temporal d’aquests”.

  • Els treballadors amb contractes temporals celebrats en frau de llei.

  • Aquells que, en un període de trenta mesos, haguessin estat contractats durant un termini superior a vint-i-quatre mesos -amb o sense solució de continuïtat- “per al mateix lloc de treball amb la mateixa empresa, mitjançant dues o més contractes temporals, -sigui directament o a través de la seva posada a disposició per empreses de treball temporal- amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada”. Això no serà aplicable a la utilització dels contractes formatius, de relleu i interinitat.

Amb un contracte indefinit, la indemnització per acomiadament improcedent ascendeix a 45 dies de sou per any treballat

No obstant això, un dels factors que indueix a pensar que realment no existeix el contracte fix és la quantia de les indemnitzacions. En determinades circumstàncies, principalment quan la persona porta treballant poc temps, l’acomiadament improcedent no és massa car per a l’empresari. L’import que cobra el treballador contractat com a indefinit serà de quaranta-cinc dies de salari per any de servei, amb un màxim de quaranta-dues mensualitats. En atenció a les circumstàncies concurrents i als perjudicis ocasionats per la no readmissió o per la readmissió irregular, el jutge podrà fixar una indemnització addicional de fins a quinze dies de salari per any de servei amb un màxim de dotze mensualitats.

Foment de la contractació indefinida

Al costat del contracte indefinit ordinari, es troba el de foment de la contractació indefinida. L’objectiu que es persegueix amb aquesta modalitat és la col·locació estable dels aturats i els treballadors subjectes a temporalitat. Està dirigit a persones inscrites en les oficines d’ocupació que formin part d’algun dels següents col·lectius:

  • Joves entre 16 i 30 anys.

  • Dones desocupades a les quals es contracti per a prestar serveis en professions amb menor índex d’ocupació femenina.

  • Treballadors majors de 45 anys.

  • Aturats que portin inscrits, almenys, sis mesos ininterromputs com a demandants d’ocupació.

  • Treballadors amb discapacitat.

  • Persones que, quan se celebra aquest nou contracte de foment de l’ocupació indefinida, estiguessin treballant en la mateixa empresa mitjançant un contracte de durada determinada o temporal celebrat abans del 31 de desembre de 2007.

És obligatori que aquest contracte es formalitzi per escrit. Si la relació laboral s’extingeix per causes objectives i es declara que és improcedent, la indemnització que rep el treballador ascendeix a 33 dies de salari per any treballat. És a dir, inferior a la que obtindria si el seu contracte fos indefinit ordinari.

Contractes fixos en l’Administració

Els únics treballadors que gaudeixen d’un contracte fix com a tal són aquells que estan al servei de les administracions públiques, i no tots. Aquests empleats es classifiquen en funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral -que pot al seu torn ser fix, indefinit o temporal- i treballadors eventuals.

  • Els funcionaris de carrera exerceixen serveis professionals retribuïts de manera permanent, i “en virtut de nomenament legal estan vinculats a una Administració Pública per una relació estatutària regulada pel Dret Administratiu”.

  • Els interins són nomenats quan hi ha places vacants que no es poden cobrir per funcionaris de carrera, per a substituir de manera transitòria als titulars, executar programes de caràcter temporal o per a ocupar-se d’una acumulació de tasques.

  • És personal laboral el que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit en qualsevol de les modalitats de contractació de personal previstes en la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les administracions públiques. En funció de la durada del contracte aquest podrà ser fix, per temps indefinit o temporal.

  • El personal eventual és aquell que realitza funcions qualificades com de confiança o assessorament especial amb caràcter no permanent. El seu nomenament i cessament és lliure, però aquest es produirà en tot cas quan cessament la persona a la qual assessora o presta la funció de confiança. Per tant, de tots els treballadors que exerceixen la seva labor en l’Administració només compten amb un contracte fix una part del personal laboral i els funcionaris de carrera.

Tots els ciutadans tenen dret a accedir, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, a una ocupació pública. Per a això, les administracions seleccionen al seu personal mitjançant procediments en els quals es garanteixen principis com la publicitat de les convocatòries i les seves bases, la imparcialitat i professionalitat dels membres que constitueixen els òrgans de selecció, la transparència i l’objectivitat en els processos selectius el contingut dels quals, en tot cas, haurà d’adequar-se a les funcions i tasques que es desenvolupin.

Requisits d’accés

Els requisits generals que han de complir els qui desitgin signar aquest tipus de contracte fix són estar en possessió de la nacionalitat espanyola -la Llei estableix les exigències que han de complir els ciutadans estrangers-, tenir capacitat funcional per a exercir les tasques, haver complert 16 anys i no excedir de l’edat màxima establerta per a la jubilació forçosa. L’aspirant tampoc pot haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics. En tot cas ha d’estar en possessió de la titulació exigida.

La Llei estableix, a més, que en les ofertes d’ocupació pública es reservarà un contingent “no inferior al 5% de les vacants per a ser cobertes entre persones amb discapacitat, sempre que superin els processos selectius” i acreditin que la discapacitat que pateixen és compatible amb l’acompliment de les tasques. L’objectiu és que progressivament s’aconsegueixi el 2% dels efectius totals en cada Administració Pública.

Els sistemes selectius als quals s’enfronten els qui desitgen treballar com a funcionari de carrera són els d’oposició o concurs oposició que han d’incloure diverses proves per a determinar la capacitat dels aspirants i l’ordre de prelació. En els processos selectius del personal laboral fix es pot utilitzar, a més dels dos procediments anteriors, el concurs de valoració de mèrits solament, alguna cosa que no és possible per als funcionaris de carrera salvo amb caràcter excepcional i si una llei ho estableix així. El concurs de mèrits valora treballs, cursos o activitats anteriors.

És realment difícil que, si el funcionari de carrera desitja exercir el seu treball al llarg de tota la seva vida laboral, se li pugui separar del seu càrrec

Els procediments de selecció poden incloure proves en les quals es demostrin els coneixements i la capacitat analítica dels aspirants, expressats de manera oral o escrita. També es pot demanar la realització d’exercicis amb els quals s’evidenciï la possessió d’habilitats i destreses, la comprovació del domini de llengües estrangeres i, en el seu cas, la superació de proves físiques. Per a assegurar l’objectivitat i la racionalitat dels processos selectius, les proves podran completar-se amb la superació de cursos, de períodes de pràctiques, amb l’exposició curricular pels candidats, amb proves psicotècniques o amb la realització d’entrevistes. Igualment podran exigir-se reconeixements mèdics.

Una vegada superat aquest procés selectiu, i després d’acreditar els requisits i condicions exigits en la convocatòria, s’adquireix la condició de funcionari de carrera. Prèviament cal complir una sèrie de tràmits com són el nomenament per l’òrgan o l’autoritat competent, que serà publicat en el Diari Oficial corresponent, l’acatament de la Constitució i la resta de l’Ordenament Jurídic, i la presa de possessió.

A partir d’aquest moment, el treballador només pot perdre la condició de funcionari de carrera en el cas renunciar a aquesta condició, de perdre la nacionalitat, jubilar-se, sofrir una sanció disciplinària de separació del servei amb caràcter ferm o ser inhabilitat de manera absoluta o especial per a càrrec públic. És molt difícil que si el funcionari de carrera desitja exercir el seu treball al llarg de tota la seva vida laboral se li pugui separar del seu càrrec. Els errors que impliquen una sanció disciplinària o la inhabilitació per a exercir un càrrec públic han de ser molt greus, per la qual cosa pot afirmar-se que els contractes que se signen en l’Administració són els únics als quals realment se’ls pot denominar fixos.