Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Convé incloure a una altra persona en el compte corrent?

Els comptes indistints són les que majors problemes impliquen quan la relació entre els seus titulars desapareix

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 23deSetembrede2008
Img cuenta bancaria Imatge: Gord Fynes

Quan hi ha més d'un titular

/imgs/2008/09/compte-bancari.articulo.jpgEina imprescindible de negocis per a alguns o de gestió de l’economia familiar per a uns altres, la veritat és que resulta gairebé incomprensible imaginar-se la vida sense tenir un compte corrent. Domiciliar rebuts, abonar factures de proveïdors i un llarg etcètera d’accions deixarien de realitzar-se si aquest producte bancari no existís. Els comptes indistints (en les quals qualsevol dels titulars pot disposar del saldo que atresoren) són molt emprades en tots els àmbits, però són les que provoquen majors problemes quan la relació entre els titulars desapareix.

En els comptes indistints es poden exigir responsabilitats a qualsevol dels titulars

En principi, qualsevol persona que tingui capacitat plena d’obrar (és a dir, qualsevol major d’edat no incapacitat legalment, que pot realitzar tots els actes de la vida civil) té la possibilitat d’obrir un compte en una entitat bancària. Una vegada que es tria el banc o la caixa d’estalvis en la qual dipositar els diners, el consumidor ha de plantejar-se si obrirà un compte individual amb ell mateix com a únic titular del compte o si, per contra, algú més li acompanyarà en aquest càrrec. Aquesta decisió no és trivial en absolut, ja que en funció del que es triï els titulars hauran d’assumir unes obligacions o unes altres.

A més dels comptes el titular dels quals és una sola persona, ja sigui física o jurídica, els anomenats comptes individuals, poden obrir-se comptes amb diversos titulars de tres maneres:

  1. Comptes conjunts o mancomunats: en elles poden concórrer dos o més titulars. En la pràctica, és la fórmula de gestió que emprar de manera habitual empreses, associacions i societats mercantils. Es precisa, inexcusablement, la signatura de tots els titulars per a qualsevol operació i per a la pròpia disposició del compte. No obstant això, se sol estipular amb la pròpia entitat bancària que en funció de l’import que es vagi a treure del compte es precisi o no la signatura conjunta de tots els titulars. Així, per exemple, és molt comú que una associació cultural amb un compte mancomunat, els titulars del qual siguin el president i el secretari, estableixi que en reintegraments inferiors als 3.000 euros sigui el secretari el que pugui efectuar-los, mentre que en aquells que sobrepassin aquest límit sigui necessària la signatura dels dos càrrecs. El major inconvenient al qual han de fer front els usuaris d’aquesta mena de comptes és la poca agilitat que brinden als seus titulars, ja que qualsevol acció -exceptuant situacions com les de l’exemple- ha de gaudir del consentiment de la comunitat titular. El que en moltes ocasions es converteix en una veritable trava i pèrdua de temps per a la comunitat titular.
  2. Comptes indistints o solidaris: quan qualsevol dels titulars pot disposar del saldo del compte s’està davant un compte indistint de disponibilitat solidària. I, per tant, de responsabilitat subsidiària. Això és, si es produeixen descoberts en compte o saldos deutors, es pot exigir a qualsevol dels titulars el seu reemborsament. A través d’ella, l’un o l’altre titular pot disposar dels fons amb la seva sola signatura de manera independent. No obstant això, per a cancel·lar aquest tipus de comptes és necessària la signatura de tota la comunitat titular.
  3. Comptes mixtos: són aquelles en les quals es combinen les dues modalitats anteriors. Per exemple, en un compte mixt amb tres titulars pot establir-se que per a qualsevol operació un d’ells ha de signar obligatòriament amb qualsevol dels altres dos indistintament. Un altre procediment que sol emprar-se en aquesta modalitat és el de la signatura indistinta de dues dels tres titulars que figuren en el compte.

La més problemàtica

Sens dubte, els comptes indistints són les que gaudeixen de major grau de difusió, ja que són les empleades en la gairebé totalitat de relacions familiars -matrimonis i vides en parelles especialment-, i també en moltes empreses per la gran agilitat que donen per a disposar dels seus fons. Tal com assenyala Miguel Ángel Martínez, professor titular d’anàlisi econòmica de la Universitat del País Basc, “per norma general, els comptes indistints i les unions matrimonials en règim de guanys van de la mà en la nostra societat perquè faciliten, en gran manera, la gestió de l’economia familiar”. Així, sembla ser que el procediment que engloba la frase “el meu és teu i el teu meu” continua utilitzant-se, per la qual cosa és molt comú que les parelles tinguin la majoria dels seus fons a nom dels dos.

Tot compte indistint potència les possibilitats de conflicte entre els seus titulars, amb tercers o amb l’entitat

No obstant això, és una fórmula molt poc utilitzada en el món anglosaxó en el qual el més normal és que cada integrant de la parella tingui el seu compte individual, i una altra comuna dedicada exclusivament a fer front a les despeses de la llar.

No obstant això convé saber que són comptes que generen nombrosos problemes. La seva raó de ser descansa en una relació de confiança. I és per això mateix pel que es potencien les possibilitats de conflicte de tot compte indistint, ja sigui entre els seus propis titulars, amb tercers o amb la pròpia entitat bancària. De fet, donen lloc a un nombre considerable de sentències i el seu grau de litigiosidad és dels més alts de tota la contractació bancària. La causa és ben senzilla, només cal pensar: Què és el que succeeix quan la relació que uneix als titulars desapareix?

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Cotitular mort »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions