Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Corredors de Borsa: serietat i transparència

Els agents de Borsa han de rendir comptes a les autoritats de manera periòdica sobre la seva activitat

Img invertir bolsa Imatge: EMiN OZKAN

L’estafa Madoff ha tenyit d’ombres una professió que, no obstant això, es caracteritza per la seva transparència i serietat. A Espanya, de fet, la llei no permet l’existència de corredors independents que es dediquin a la compravenda de productes per compte propi. Això vol dir que els corredors de Borsa han d’estar lligats laboralment a les societats o agències de valors, i que operen en representació d’aquestes promocionant i venent els seus productes. A més, els agents de Borsa han de rendir comptes sobre la seva activitat a les autoritats de manera periòdica.

Assessorament o gestió

Una de les tasques del corredor de Borsa és l’assessorament sobre els negocis borsaris, l’anàlisi i comunicació als clients de les fluctuacions dels valors en el mercat, i el suggeriment d’un paquet d’inversions adequat a les expectatives de rendibilitat, possibilitats i capacitat d’assumpció de risc de cada inversor. No obstant això, no totes les empreses de serveis d’inversió estan facultades per a comprar productes en nom dels seus clients.

En aquest sentit, hi ha una figura legal, l’empresa d’assessorament financer(EAFI), que pot ser una societat anònima o una persona física i que és fàcilment confusible amb la figura del corredor de Borsa. Aquestes empreses o persones assessoren els inversors respecte al risc i conveniència de comprar determinats productes financers o sobre certs paquets d’inversió, estratègia industrial o estructura de capital, però no estan habilitades per llei a operar en la Borsa de Valors. Analitzen la situació dels seus clients i realitzen informes d’inversió, a més poden treballar com a intermediaris amb una societat de valors o de gestió de carteres, però no poden representar als inversors comprant aquells productes que recomanen.

En cas de voler comprar accions, bons o títols convé evitar tota intermediació que encareixi la inversió

Les EAFI no són en rigor corredors de Borsa, sinó assessors que cobren pel seu servei. Per això, en cas de voler comprar accions, bons o títols de qualsevol tipus convé acudir directament als gestors de carteres o agències de valors per a evitar tota intermediació que encareixi la inversió.

Quant guanya un corredor de Borsa

Com a empleat d’una empresa, els corredors de Borsa guanyen un salari mensual d’acord amb la seva qualificació professional, i comissions d’acord amb la quantitat d’operacions que aconsegueixen dur a terme com a representants de la seva empresa. Per regla general, s’especialitzen en determinats productes i àrees, com a fons d’inversió, futurs, bons, etc., i sumen al seu salari percentatges segons objectius i rendiment pautats periòdicament conforme a la política de cada companyia.

La compra i venda d’accions en general implica comissions de compravenda en si mateixes, o de corretatge i de custòdia que varien segons l’import que es negociï, les despeses dels intermediaris i el mercat en què s’operi. El cànon de Borsa és el més conegut d’aquestes despeses, una quantitat que no varia d’un corredor a un altre. És la suma que percep la Borsa per les operacions que es realitzen i s’estableix per rangs en funció de l’import:

  • Per a quantitats inferiors a 30 euros no s’aplica cap cànon.

  • De 30,1 a 300 euros, es pagarà 1,10 euros.
  • De 300,1 a 1.500 euros, l’inversor abonarà 4,85 euros.
  • Així successivament fins a un import superior a 13,40 euros per quantitat invertida de més de 300.000 euros.

Les comissions de compravenda s’apliquen tant en les operacions de compra com en les de venda d’accions, i és un percentatge de la quantitat invertida. Aquest concepte també varia segons el mercat en què s’operi: nacional o internacional. Normalment s’apliquen dos sistemes diferents per a cobrar-les: a través d’una tarifa fixa, que oscil·la entre 7 i 30 euros per a les operacions nacionals; o amb un sistema mixt, que combina una quantitat fixa més una miqueta per cent de l’efectiu invertit, que oscil·la entre el 0,15% i 0,4% en les operacions nacionals, i entre 0,15% i 0,65% en les internacionals.

A més -encara que hi ha entitats que ens les cobren i la seva quantia és mínima- estan les comissions de custòdia i corretatge. La primera és aquella que cobren les entitats financeres per mantenir accions en cartera, i es calcula segons la cotització i posició de les accions: pot cobrar-se mensual, trimestral, semestral o anualment. La comissió de corretatge es refereix al que cobren els bancs o caixes per traslladar l’ordre de compra de títols d’un inversor a un corredor de Borsa, i mai excedeix el mig punt percentual del valor efectiu de la inversió.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions