La cosina de risc s’ha colat en les converses quotidianes. El seu protagonisme en telenotícies, portades de periòdics i tertúlies ha popularitzat el terme. Encara que encara molts no aconsegueixin a comprendre el significat intrínsec del concepte, en general, la immensa majoria de la població sap que quan es diu que la cosina de risc puja, és perquè la situació econòmica o financera empitjora; i si baixa, perquè afluixa la tensió sobre el país. En realitat, l’expressió fa referència a la diferència entre el que li costa a Espanya col·locar bons a 10 anys al mercat enfront del que paga Alemanya, el país de referència a Europa. En els últims dies, aquesta variable ha aconseguit màxims històrics (ha marcat els 540 punts), la qual cosa indica que el nostre país està en una situació molt complicada, que fa guanyar molts enters a la possibilitat de rebre un rescat internacional, per part d’Europa o del Fons Monetari Internacional. Com afecta una cosina de risc disparada als consumidors? Pujades d’impostos, menor consum o crèdits més cars són solament algunes d’elles, com es detalla a continuació.
1. Desconfiança cap a Espanya
Que la cosina de risc pugi indica que als mercats financers s’eleva la desconfiança i la possibilitat que Espanya no pugui assumir els seus compromisos financers i que, per tant, necessiti ajuda internacional. L’explicació a la important pujada cal buscar-la, a més d’en la crítica situació de Grècia, en les incerteses que ha generat l’anunci de la nacionalització de Bankia, la seva presentació de pèrdues superiors a 3.000 milions d’euros en 2011 i la falta de transparència respecte a com s’efectuarà el seu rescat.
Des del punt de vista econòmic, la conseqüència més important és que l’augment d’aquest indicador de risc obliga al Tresor espanyol a finançar-se més car, a pagar majors interessos pel seu deute. En sol dos anys, ha passat d’abonar els seus bons a deu anys al 3,5% a fer-ho per sobre del 6%. Mentre, Alemanya està col·locant els seus bons a deu anys en l’1,33%. És molt important saber, no obstant això, que en calcular la cosina de risc espanyola no solament influeix quant paga l’Estat espanyol per finançar-se, sinó també a com ho fa Alemanya. En els últims dies, el bo alemany ha caigut fins a l’1,30%, quan fa amb prou feines un mes estava en el 2,3%. A més de la pura tensió econòmica espanyola, aquest fet contribueix a explicar que la diferència s’hagi ampliat.
Guanya sencers la possibilitat de rebre un rescat internacional per part d’Europa o del Fons Monetari Internacional
En qualsevol cas, una conseqüència pràctica és que la despesa pública per a Espanya s’eleva, ja que el finançament públic és més cara. En el plànol més domèstic, aquest fet obliga als governs a prendre mesures que afecten directament als ciutadans, com seguir amb les retallades en totes les partides possibles.
2. Pujades d’impostos
Si la cosina de risc puja més, a les reformes laborals i del sistema públic de pensions i a les pujades d’impostos aprovades fa solament uns mesos, se sumaran noves solucions que permetin a l’Estat recaptar majors ingressos. Així ho exigeix la Comissió Europea, amb qui Espanya ha de rendir comptes sobre la seva reducció del dèficit per complir amb el Pla d’Estabilitat Comunitari.
Precisament coincidint amb la tensió de la cosina de risc, Brussel·les ha acordat que està disposada a allargar fins a 2014 la data límit perquè Espanya situï el seu dèficit en el 3% del PIB (enfront del 8,9% amb què va tancar en 2011). No obstant això, exigeix condicions, que passen per la presentació d’un nou pla d’ajust pressupostari. Entre altres aspectes, la Comissió Europea demana augmentar l’IVA, reforçar més als bancs i accelerar l’ampliació de l’edat de jubilació. Totes aquestes exigències són una conseqüència directa de la pujada de la cosina de risc i de la percepció que transmet als mercats de capitals.
Malgrat que el Govern ha negat en diverses ocasions que vagi a pujar l’IVA, nombrosos experts preveuen que aquesta serà, de fet, la propera gran fórmula de suport per elevar els ingressos públics, la qual cosa sens dubte causarà un important impacte sobre la butxaca de tots els consumidors, sense excepció.
3. Menys consum
Una altra conseqüència clarament relacionada de l’ascens de la cosina de risc i d’una hipotètica nova pujada d’impostos serà una caiguda del consum. En els últims mesos, de fet, així s’ha notat. En general, l’ascens de la cosina de risc no és més que el reflex de l’augment de la tensió econòmica.
Per als consumidors, si s’eleva encara més la cosina de risc, es reflectirà en majors dificultats encara per trobar treball
Si s’eleva, es redueix el consum, disminueix la producció de riquesa, el PIB, cau l’ocupació i retarda la sortida de la recessió econòmica. Per als consumidors, si puja encara més la cosina de risc, es reflectirà en majors dificultats per trobar treball. A més, augmenta la possibilitat que més empreses duguin a terme expedients de regulació d’ocupació o acomiadaments sensemés .
4. Retallada de salaris a funcionaris públics i privats
Una altra mesura derivada de l’actual i insostenible situació és la possible rebaixa de salaris a funcionaris públics. Algunes comunitats autònomes com la de Madrid, no descarten decretar una baixada en els sous dels funcionaris.
En l’àmbit privat, també nombroses empreses compten amb plans per imposar retallades de sou als seus treballadors, com a solució per mantenir els seus llocs de treball i la viabilitat de les societats.
5. Crèdits més cars
L’impacte també es nota, i molt, en el finançament privat. Si a l’Estat li costa més finançar-se, per un efecte contagio irremeiable als bancs també. I si això ocorre, les entitats són molt més poc inclinades encara a la concessió de crèdits a particulars.
En la pràctica, nombrosos bancs han admès que el mercat està trencat, que la situació per finançar-se és tan difícil que la liquiditat de la qual disposen han d’utilitzar-la per recapitalitzar-se i complir així amb les majors i més elevades exigències legals. I és que el Ministeri d’Economia ha engegat dos reials decrets de sanejament de la banca espanyola en els quals obliga a les entitats a elevar els seus matalassos de capital i les seves provisions per cobrir actius problemàtics, sobretot immobiliaris. I és possible que en les properes setmanes estableixi nous requeriments, encara més durs.
És difícil trobar algun crèdit al consum amb tipus inferiors al 10%
Per tot això, la banca està molt tancada a donar hipoteques i crèdits al consum, tant a particulars com a empreses, ni tan sols a clients aparentment solvents. Els pocs que ho aconsegueixen és, en tot cas, a costa d’assumir uns tipus d’interès molt alts.
En hipoteques, els diferencials mitjans que apliquen les entitats ara són del 2% més euríbor, la qual cosa deixa el tipus d’interès final entorn del 3,4% (l’euríbor va tancar abril en l’1,368%). En crèdits al consum, és difícil trobar algun amb tipus inferiors al 10%. En conclusió, si la cosina de risc puja, el finançament bancari a particulars i empreses es complica, s’encareix i es torna més escassa.
6. Borsa a la baixa
Una de les principals conseqüències de viure amb una cosina de risc en nivells màxims és que eleva la desconfiança dels inversors cap a les inversions de risc, sobretot la Borsa. En aquest mercat la pujada d’aquest indicador es percep com un indici de falta de solvència d’Espanya per fer front als seus compromisos de pagament.
Està comprovat que els dies que la cosina de risc puja (sobretot si marca màxims), l’Ibex acaba amb importants pèrdues. Dimecres passat 30 de maig, quan la cosina va tocar màxims en 540 punts, l’Ibex-35 (el principal indicador de la Borsa espanyola) va caure un 2,5%, la qual cosa va suposar un fort desplomi en el parquet madrileny. En general, en aquests dies de màxima incertesa, els inversors prefereixen vendre els seus títols i buscar actius més segurs, com a monetaris o dipòsits a termini de bancs solvents.
No cal perdre de vista, a més, l’impacte en els dividends de les companyies. Una cosina de risc disparada frena els plans d’expansió de les empreses, a causa del major cost de finançament, la qual cosa pot tenir un impacte directe sobre els seus beneficis futurs i sobre els seus dividends. Repsol, sense anar més lluny, acaba d’anunciar una retallada en els seus dividends. En el sector financer també podrien retallar-se o fins i tot suprimir-se.
7. Euro més barat
Hi ha una relació molt directa entre la pujada de la cosina de risc i la fugida dels diners des de productes de risc cap a actius considerats refugi. Quant a les divises, en aquests moments, l’euro és considerat un actiu de risc, donada les dificultats que mostren països perifèrics com Grècia o Espanya. Això explica la important depreciació de la divisa. Des dels màxims aconseguits al febrer en 1,36 dòlars ha caigut més d’un 8%.
Com a opcions defensives, els inversors aposten per divises que pertanyen a economies més estables financera i econòmicament, com Estats Units. El dòlar és considerat un bitllet refugio molt important, però també el franc suís, el dòlar canadenc, el dòlar australià, la lliura esterlina i el ien.
L’euro ha caigut enfront de totes aquestes monedes en les últimes setmanes d’alarma per a Espanya. Les perspectives de nombroses cases d’anàlisis (entre altres de Morgan Stanley) apunten al fet que és molt probable que continuï la caiguda, almenys a curt termini.
Una de les més greus conseqüències per a Espanya davant la pujada de risc és que la situació desemboqui en la sol·licitud d’ajudes a Europa o al Fons Monetari Internacional. Això generaria a mitjà termini una elevada inflació i una forta pèrdua de poder adquisitiu per a tots els ciutadans.
