Cotitza l’atur per a la jubilació?

Prop de 900.000 aturats es troben en la franja d’edat pròxima al retir professional. Tenen entre 50 i més de 60 anys i, per a jubilar-se, el sistema públic de pensions els exigeix tenir cobert un període mínim de cotització de 15 anys. D’aquests, almenys dos han de ser immediatament anteriors a la data del cessament de l’activitat professional. En total, les llistes d’aturats registren a més de quatre milions de persones. Una de les seves preocupacions habituals, especialment entre els qui es queden en atur poc abans de l’edat de jubilació, és la forma en què aquest retir afectarà el cobrament de la pensió.

Quan una persona percep una ajuda per desocupació, a més d’ingressar cada mes la quantitat que li correspon per dret, continua d’alta en la Seguretat Social i, per tant, cotitza per les contingències comunes. Entre elles s’inclou, a més de la jubilació, la protecció a la família, invalidesa permanent, prestació per mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat, assistència sanitària i farmacèutica. No obstant això, mentre que una part de l’abonament de les quotes a la Seguretat Social de les persones en actiu i assalariades és a càrrec de l’empresa contractant, en el cas dels aturats la responsabilitat recau sobre el propi Servei Públic d’Ocupació (INEM). Abona el 35% de la quota, mentre que la resta (65%) l’assumeix l’aturat: es descompta de manera directa de la prestació, com ocorre amb les retencions de l’IRPF.

Si la persona en situació de desocupació cotitzava al Règim Agrari, els percentatges que totes dues parts han d’assumir canvien. L’INEM abona la major part de la quota, el 72%, i el treballador suporta el 28% restant.

La base de cotització és un altre dels aspectes fonamentals, ja que la base reguladora de la pensió s’obté en dividir entre 210 les bases de cotització del treballador durant els 180 mesos anteriors al retir professional. Quan s’està en atur, aquestes a penes s’alteren, ja que són la mitjana dels últims sis mesos d’ocupació.

A més de la recent ajuda de 420 euros aprovada per als aturats que esgotin les seves prestacions, l’acció protectora de la Seguretat Social compta amb un subsidi per desocupació al qual s’accedeix per diverses causes: haver esgotat l’atur i tenir càrregues familiars o ser emigrant retornat, alliberat de presó o major de 52 anys. És una ajuda assistencial que des del passat 1 de gener no inclou les cotitzacions per jubilació. Per tant, durant els períodes en els quals es percep aquest subsidi, es manté el dret a l’assistència sanitària i a les prestacions familiars, però el dret de cotització només es conserva en determinades circumstàncies:

• Per a treballadors majors de 52 anys.
• Per a treballadors fixos discontinus que sobrepassen els 52.
• En el cas dels treballadors fixos discontinus, en general, que acreditin 180 dies o més de cotització, es cotitzen els primers 60 dies de cobrament del subsidi.

Quan es percep un subsidi no cal cotitzar per la contingència de jubilació. Desapareix l’obligació que tenen els qui perceben una prestació per desocupació.

Molts treballadors que engrosseixen les llistes de l’atur en la recta final de la seva vida laboral desconeixen que hi ha una fórmula per a cotitzar de manera individual i, d’aquesta manera, mantenir el seu nivell d’aportacions amb la finalitat de cobrar la pensió. Per a això, és necessari subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social. És un acord voluntari entre els treballadors i la Tresoreria General. La mecànica és senzilla: el treballador desocupat abona cada mes les quotes que li corresponen i, a canvi, els seus períodes de cotització continuen en augment.

Poden subscriure un conveni especial: els treballadors assalariats, amb contracte fix o autònoms, que segueixin d’alta en el sistema de la Seguretat Social una vegada complerts els 65 anys i acreditin 35 o més anys de cotització efectiva; els empleats per compte propi o aliè que cessin en el seu treball i són contractats de nou amb remuneracions que originin una base de cotització inferior a la dels dies cotitzats en els dotze mesos anteriors al cessament; els pluriocupats que perdin un dels seus llocs de treball i desitgin completar la seva cotització.

En qualsevol cas, la Seguretat Social exigeix als treballadors, com a requisit imprescindible per a tramitar el conveni, tenir cobert un període mínim de cotització de 1.080 dies en els dotze anys immediatament anteriors.

Les quotes que abonen els qui subscriuen el conveni especial, que s’ingressen tots els mesos fins que el treballador es jubila, es calculen segons la base de cotització que el beneficiari triï -entre un màxim i un mínim que canvia cada any-. Aquesta xifra es multiplica per un tipus únic de cotització (28,3% per a l’any 2009) i per un coeficient del 0,94.

La quantitat depèn de la base de cotització per la qual s’opti. El treballador la tria en funció de la categoria professional en la qual estava enquadrat en el moment de deixar el seu ús, sempre que hagi cotitzat per ella almenys durant 24 mesos consecutius en els últims cinc anys.

Una persona que en l’última etapa de la seva vida professional hagi estat auxiliar administratiu i, per diverses circumstàncies, hagi de subscriure un conveni especial, ha d’ingressar al mes una quota mensual de 191,56 euros. En aquest cas, la base de cotització triada és la mínima, 728,10 euros, i es tindrà en compte en el moment de calcular la quantia de la futura pensió. En canvi, si opta per la màxima, la quantitat ascendeix a 842,27 euros mensuals.

Igual que ocorre amb altres sistemes de previsió o d’estalvi per a la pensió, els convenis especials, més quan es tramiten si el treballador ha esgotat totes les prestacions per desocupació, tenen una contrapartida afegida. Se sustenten en la capacitat d’estalvi anterior del treballador ja que aquest sí que cotitza però no treballa i, per tant, no ingressa diners.