Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cotitzacions a la Unió Europea, es reconeixen?

Cada país europeu en què ha estat assegurat un treballador durant un any com a mínim, haurà de pagar una pensió de jubilació quan el treballador aconsegueixi l'edat de jubilació

La lliure circulació de treballadors a la Unió Europea (UE) garanteix que no es perdin les aportacions a la seguretat social realitzats als països membre. No obstant això, per a sol·licitar la pensió és necessari acollir-se a la legislació i les condicions del país en què es realitzi el tràmit. Convé saber, a més, que els períodes de cotització a l’estranger, a més de pagar-se de manera proporcional -sempre que hagin estat de més d’un any-, es tenen en compten per a completar el temps de cotització mínim exigit per a accedir a l’alta que, a Espanya, és de 15 anys.

Norma comunitària en matèria de jubilació

/imgs/2007/09/viejos04.jpg

Els reglaments comunitaris en matèria de Seguretat Social són aplicables a Espanya des de 1986. La seva principal funció és la de coordinar els sistemes de Seguretat Social nacionals amb els d’altres Estats membre de la UE amb la finalitat de garantir la vigència de les aportacions i cotitzacions realitzades pel treballador. D’aquesta manera, independentment del lloc en el qual hagi treballat i cotitzat una persona, estarà habilitada -sota les condicions legals de cada país- a rebre prestacions econòmiques per malaltia i maternitat, invalidesa, vellesa, supervivència, accidents de treball i malalties professionals, etc.

Els països que comprenen aquests reglaments comunitaris són els 27 de la UE, als quals se sumen els països pertanyents a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i Suïssa, que té acord de lliure circulació de treballadors amb la UE.

Referent a la pensió de jubilació, allí s’estableix que:

  • Cada país en què ha estat assegurat un treballador durant un any com a mínim, haurà de pagar una pensió de jubilació quan el treballador en qüestió aconsegueixi l’edat de jubilació.
  • Aquesta pensió es pagarà proporcionalment al període cotitzat: si va treballar durant molt de temps, cobrarà una pensió elevada, i si únicament ho va fer dos anys, una més baixa.
  • Si la quantitat d’anys que va cotitzar una persona al país on tramita la pensió de jubilació no li basta per a accedir al benefici, se sumaran els períodes cotitzats en altres països. Això es denomina ‘totalització’.
  • La pensió se li pagarà independentment del país de la UE o de l’EEE on resideixi, de manera que no es podrà reduir, modificar o suspendre una pensió.

D’aquesta manera, si un espanyol està assegurat a Espanya, i va treballar i va estar assegurat en un altre o altres Estats membre tramitant la pensió en el seu propi país, les condicions d’accés al benefici seran les de l’INSS espanyol, però la quantitat total de la jubilació es veurà incrementada pel pagament producte d’altres cotitzacions. Aquesta gestió en els organismes de Seguretat Social estrangers la realitza l’INSS en el moment de tramitar la jubilació espanyola.

Depèn de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

Una vegada que arriba el moment de jubilar-se, el tràmit per a aquells que han treballat fora d’Espanya algun temps és el mateix que per als qui van complir tota la seva vida laboral al país, encara que amb una sol·licitud de pensió específica per a aquests casos.

Allí, el futur jubilat haurà de completar les seves dades personals i els dels seus ocupadors, altres específics del país o països on va treballar (com a número de targeta de cotització, domicili o impostos pagats) i presentar aquesta documentació. Això el pot fer de manera personal el sol·licitant, el seu representant legal o el de l’empresa en la qual finalitza la seva trajectòria laboral, en els Centres d’Atenció i Informació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

La gestió per al reconeixement dels anys de cotització l’efectua l’INSS amb l’organisme homòleg del país concret, i el temps que trigui tot el procés dependrà de cada cas particular. El grau d’informatització dels organismes influeix bastant i, encara que no es pot generalitzar convé advertir que en alguns casos es pot trigar fins a nou mesos a aconseguir el ‘vistiplau’.

“Quan les dades que porta el treballador són molt difusos, el tràmit és més complex perquè la cerca en l’altre país demora més”, asseguren des del Servei Central de l’INSS. En aquest sentit, l’aportació que pot fer el treballador és tenir tota la documentació ordenada per a no dilatar el tràmit. “De totes maneres, els temps de gestió de les pensions sempre són més llargs que quan una persona actua sola a Espanya”, aclareix l’INSS.El problema és que si el període de cotització a l’estranger és necessari per a arribar al mínim requerit, la pensió no serà atorgada fins que respongui l’organisme del país en qüestió, amb la qual cosa el treballador no cobrarà fins a aquest moment.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions