La principal preocupació entre particulars, autònoms, emprenedors i petits i mitjos empresaris és que la crisi del deute als països perifèrics els obligui en els propers mesos a contractar crèdits més cars. Seria una de les principals conseqüències dels problemes de finançament d’Espanya, els bons del qual a 10 anys han disparat la seva rendibilitat en un històric 6%, la qual cosa ha propiciat que la cosina de risc s’hagi elevat fins als 315 punts bàsics. Aquesta situació plantejarà seriosos problemes de finançament si es manté en aquests paràmetres durant les properes setmanes.
Cosina de risc, pels núvols
Pànic venedor, enfonsament de la Borsa, crisi en el sistema econòmic, dubtes sobre la viabilitat de l’euro… Tots aquests ingredients han format un cocktail d’imprevisibles conseqüències per a les economies perifèriques (Itàlia, Espanya…), però que en aquesta ocasió està amanit amb un component encara més perillós per als interessos d’Espanya: per primera vegada des que l’euro està integrat com a mitjà de pagament, la cosina de risc del nostre país s’ha disparat fins als 315 punts bàsics després d’haver aconseguit en el matí del 12 de juliol els 380 punts.
Què significa el terme de cosina de risc que està en tots els mitjans de comunicació? És el sobreprecio que exigeixen els inversors per comprar el deute d’un país enfront de l’alemanya. Per què la germana? S’utilitza el seu preu com a referència en considerar-se l’economia més segura i menys exposada a sofrir desfasaments conjunturals o endèmics; és la més solvent. Com més gran sigui la cosina de risc, els rendiments han de ser majors perquè la gent vulgui invertir en aquest producte.
A partir de 300 punts, comença a haver-hi seriosos problemes de finançament
Els països que han estat objecte d’un rescat econòmic per part de la Unió Europea (Grècia, Portugal i Irlanda) tenen una cosina de risc superior a 1.000 punts bàsics.
Però el problema d’Espanya no és menor, ja que a mesura que augmenta, a partir de 300 punts, comença a haver-hi seriosos inconvenients de finançament. Des dels 400 punts bàsics, es corre el risc de ser intervingut. Aquest fet ha ocorregut perquè Espanya ha de pagar un rendiment del 6% als mercats secundaris pels seus bons a 10 anys, el seu màxim històric, la qual cosa ha elevat el diferencial amb el bo germà. Per aquest motiu des d’una agència de qualificació com Moody’s els considerin “bons escombraries”.
Perquè els mercats es calmin, els experts estimen que Espanya hauria de tornar a la barrera dels 200 punts bàsics -on s’ha mogut en els últims mesos-, ja que significaria que els problemes de finançament s’han relaxat.
En cas d’augmentar els problemes de finançament, afectaran de manera directa al consum i a l’ocupació
Com afecta als consumidors nacionals? Si Espanya té problemes de finançament, també els tenen bancs i caixes, ja que han de pagar més per finançar-se al mercat interbancari. Això incideix en els préstecs que ofereixen als seus clients, els qui incrementaran els seus interessos i, per tant, seran més cars per als usuaris bancaris (particulars, emprenedors, autònoms i petits empresaris). Aquests necessitaran fer un major desemborsament econòmic per accedir a les vies de finançament tradicionals. A més, en cas d’augmentar els problemes de finançament, es veuran “tocats” el consum i l’ocupació.
Repercussions en la Borsa
Els primers damnificats de la pujada espectacular del deute dels països perifèrics (Espanya i Itàlia, sobretot) són els petits i mitjos inversors que, des que va començar el mes, han perdut una mica més del 10% del seu patrimoni borsari.
Per calibrar la magnitud de la caiguda d’aquests dies, n’hi ha prou amb fixar-se que l’Ibex-35 ha passat en poques sessions borsàries de la barrera dels 10.500 punts fins als 9.600 en què cotitzava el dimarts, després d’aguditzar-se els dubtes sobre Itàlia i disparar-se el deute dels països perifèrics.
Davant aquestes xifres, el pànic venedor es va apoderar dels mercats borsaris en unes jornades en les quals tots els valors del selectiu espanyol van caure amb especial virulència, encara que els bancs van liderar els decreixements més accentuats del “dilluns negre” que va assolar la renda variable espanyola i altres perifèriques, com la italiana o la portuguesa.
Petits i mitjos inversors han perdut en el que va de mes una mica més del 10% del seu patrimoni borsari
Els bancs queien a plom: CaixaBank (5,29%), Popular (4,28%), BBVA (4,06%), Sabadell (3,97%), Santander (3,16%) o Bankinter (3,08%), però també d’altres sectors, inclusos titllats de defensius, com Endesa (4,16%), Ebre Foods (3,87%), Gamesa (3,58%), Iberdrola (3,27%) o Telefónica (2,20%). Caigudes generalitzades, sense una sola empresa en positiu, va anar el panorama de la citada jornada.
Altres places internacionals van resistir millor els envits del nou front obert a Europa, amb descensos més moderats: Frankfort (-2,33%), Nova York (-1,20%), Londres (1,03%) i Tòquio (0,67%). Pel que fa a l’assumpte grec, el mercat s’ha adonat que els programes d’assistència no resolen el problema, sinó que ho posposen.
Davant el terratrèmol registrat per la situació del deute als països perifèrics de la Unió Europea i el seu trasllat a les Borses, són molts els possibles subscriptors de les Ofertes Públiques de Subscripció (OPS) de Bankia i Banca Cívica que es pregunten què passarà amb aquestes operacions que en principi anaven a aterrar en el parquet borsari per al proper 20 de juliol. S’ajornaran de manera definitiva?, experimentaran solament algun retard?…
La primera a moure fitxa ha estat Banca Cívica, que ha decidit retardar un dia la seva sortida a Borsa, que es registrarà dijous que ve 21 de juliol, en comptes del dimecres 20 de juliol, tal com estava previst, segons ha informat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
El temor és que en les condicions actuals del mercat la demanda, sobretot la institucional, sigui escassa, “tret que es rebaixin encara més les accions”, com apunten alguns analistes. En virtut del nou calendari, l’entitat manté el termini per formular sol·licituds vinculants de subscripció d’accions fins avui, 15 de juliol. Ja en la setmana vinent, el dia 20 conclourà el període per confirmar les propostes de subscripció d’accions pels inversors qualificats i s’adjudicaran les accions als inversors. Es començarà a cotitzar el 21 de juliol.
Segons el fullet de la seva oferta pública de subscripció (OPS), Banca Cívica preveu col·locar accions al mercat a un preu d’entre 2,7 i 3,8 euros per títol.
Pel que fa a Bankia, manté els seus terminis i no preveu un canvi en les dates (sortida a Borsa el 20 de juliol), encara que s’han entaulat converses amb la ministra d’Economia, Elena Salgado, i el Banc d’Espanya.
Davant això, són molts els inversors d’aquesta oferta pública de subscripció que es pregunten si també la nova entitat decidirà ajornar la seva sortida, davant el difícil context actual. La banda de preus de la nova entitat que integren Caja Madrid, Caixa Segòvia, Caixa Àvila i Bancaixa, entre unes altres, està situada entre 4,41 i 5,05 euros, encara que a última hora ha fixat de manera provisional en la part més alta (5,05 euros) el preu màxim del tram minorista de la seva propera sortida a Borsa.
Entre els seus principals atractius destaca el fet que el compte de valors on es dipositaran els títols no té despeses de manteniment.
