Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cuentacuentos del segle XXI

Alguns cuentacuentos viuen en exclusiva de narrar històries, però la major part d'aquests artistes compaginen aquesta activitat amb una altra professió

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 15deMarçde2008
Img cuentacuentos Imatge: David Miller

ImgImagen: David Miller

És un dels oficis més antics del món i, en ple segle XXI, sobreviu a les presses i a un ritme de vida marcat pel pràctic i la falta d’imaginació. Envoltats d’un aura de romanticisme, els “cuentacuentos” es guanyen la vida explicant històries allà on els contractin. Uns pocs poden viure exclusivament d’això, mentre que la majoria han de compaginar l’ofici amb altres treballs per poder arribar a fi de mes. Formació, il·lusió i treball són els ingredients bàsics d’una professió caracteritzada per una vocació incansable.

Crear una petita empresa

Des de 1996 el grup “A la llum de les ves-les” treballa explicant contes, especialment al País Basc, però, puntualment, es traslladen a treballen fora. Dos dels seus components es dediquen a l’ofici a jornada completa, mentre que els altres dos ho fan de forma parcial. El seu salari mai és fix, ja que cobren en funció de les sessions realitzades i es queixen d’estar “bastant desemparats” professionalment, perquè la seva activitat no està recollida en cap epígraf específic en Hisenda.

Els components d’aquest grup no són els únics que han d’exercir el “pluriempleo”, ja que la gran majoria de cuentacuentos “es busca la vida com pugues”, com afirmen des de la “llum de les veles”. Alguns creen petites empreses o formen part de cooperatives d’artistes; uns altres treballen com a autònoms, com és el cas d’un cuentacuentos de Guadalajara que porta 15 anys explicant històries i vuit dedicat exclusivament a això, qui assegura ser autònom i aconseguir prou per viure, però explica també que molts dels seus col·legues ho simultanegen amb altres treballs. Aquest professional calcula que a Espanya hi ha entre 50 i 70 cuentacuentos professionals que no necessiten compaginar-ho amb una altra activitat. Ell és un d’ells, i la seva activitat s’expandeix per tota la geografia espanyola, -sobretot per la zona centro (Castella-la Manxa i Madrid)-, encara que els seus contes han viatjat també per Europa, Àfrica i Iberoamèrica.

A Espanya hi ha entre 50 i 70 cuentacuentos professionals que no necessiten compaginar aquesta activitat amb altres treballs

A més de ser una afició, el de cuentacuentos és un ofici, una labor que requereix d’eines, formació, recursos, una inversió inicial i certa habilitat. Des de la “llum de les veles”, asseguren que existeixen certs paràmetres tècnics i expressius que cal treballar de forma professional, i això requereix una formació i un reciclatge continus en aspectes com la veu, el maneig del cos, la presència en escena o el desenvolupament d’un bon repertori. I on mostren aquest repertori?

Sessions en biblioteques, aules de cultura i cafès

La narració oral pot desenvolupar-se en qualsevol lloc, i els professionals asseguren haver actuat en els llocs més inversemblants -“en l’antic fossat dels micos del Retir, en un vagó de tren a Costa Rica, en un antic celler palatí en Junquera…”-, però els “clients” principals dels cuentacuentos són les biblioteques, les aules de cultura, col·legis, instituts, cafès i, en menor mesura, també els teatres. Aquests espais es contracten per sessió, i la manera de fer-ho és, normalment, a través de la pàgina web, via telèfon mòbil o per correu electrònic. Els honoraris varien en funció de la durada, que sol ser d’una hora per sessió, i de la quantitat de públic. Aquests professionals recomanen que el públic no compti amb més de 50 nens o nenes en cas de públic infantil, encara que el nombre d’espectadors adults pot ser més ampli.

Els contes no són només per als nens, cada vegada són més els adults que gaudeixen de les sessions d’aquests trobadors moderns

El públic és tan heterogeni com les històries que narren. Els contes no són només per als nens, i cada vegada són més els adults que gaudeixen de les sessions d’aquests trobadors moderns. Mentre les sessions infantils poden ser més flexibles i obertes, depenent de l’edat dels petits, les que van dirigides al públic adult solen girar al voltant d’un tema que les emmarca. Entre les més sol·licitades pels adults estan els contes eròtics -“Sexe Oral”- i els de por -“Contes Foscos”-. Però Caperucita, els Tres Cerditos i el Gat amb Botes també caben en aquestes sessions. El client sol·licita al cuentacuentos un tipus de repertori, i aquest sol disposar de contes tradicionals, d’autor, adaptacions de llibres i fins i tot històries escrites per ell mateix.

Propaganda i dietes també fan oscil·lar els preus, tan variats com els contes i el públic al que es dirigeixen. El grup basc, per exemple, cobra al voltant de 260 euros per sessió, encara que el preu varia en funció de diversos factors. Així mateix, en el preu de les seves actuacions s’inclou la quantitat de quilòmetres que s’hagin de fer per desplaçar-se, o les nits que cal passar fora de casa.

GRANS LECTORS I BONS ESCRIPTORS

El cuentacuentos és una persona que estima les històries. Molts són grans lectors, alguns són bons escriptors i, en general, tots són bons “escuchantes”. Per això no hi ha un perfil determinat de treballador del conte. Sí existeixen diverses generacions i, actualment, un moviment de professionalització del sector encara no assentat. A poc a poc sorgeixen noves hornadas de narradors que venen adaptant-se a un terreny que té com a figures a Estel Ortiz o Vicent Cortés, que van començar fa 25 anys, i a Félix i Pablo Albo o Pep Bruno, que es van iniciar al món del conte fa 15 anys. Cada narrador brilla amb estil propi, i per això una de les reivindicacions d’aquests artistes és que aparegui el nom del comptador associat a la sessió de contes, en lloc del terme genèric “cuentacuentos”.

Però, per què li segueix agradant al públic que li expliquin contes en un segle com aquest marcat per les noves tecnologies i sobretot per la imatge? Com explica un d’aquests professionals, els contes “han estat amb nosaltres des de sempre, però avui dia que vivim aclaparats per tantes imatges externes, els contes ens obren un camí per crear les nostres pròpies imatges internes. El nostre grup reivindica la importància de recuperar la paraula, perquè suposa recuperar la veu”. Probablement, cada persona que va a escoltar ho fa per un motiu diferent, encara que “escoltar contes ens humanitza a tots”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions