Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Custòdia compartida, fórmules per aplicar-la

Hi ha diverses maneres d'aplicar la custòdia compartida, que depenen dels acords que aconsegueixin els pares i la seva disponibilitat per estar amb els fills

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16deAgostde2012
Img familia leyendolistado Imatge: Neeta Lind

Les fórmules d’aplicació de la custòdia compartida són diverses, i la llei no assenyala terminis per a l’alternança. Així, la periodicitat pot ser setmanal, mensual, trimestral o anual. Fins i tot cada dia. Tot depèn dels acords que aconsegueixin els pares i del millor interès dels menors, segons la valoració del Ministeri Fiscal i dels jutges de família. I tenen molt pes tant els horaris laborals dels pares com la seva disponibilitat.

1. Els fills en una casa comuna

Img familia leyendo articulo
Imatge: Neeta Lind

L’aplicació de la guarda i custòdia compartida dels fills implica, de vegades, que els fills continuïn vivint a l’antic domicili familiar. Ho conserven al seu favor, i els pares són els qui han de traslladar-se des del seu a est de manera alterna.

Per a molts divorciats és insostenible que els fills visquin a l’antic domicili familiar i els progenitors s’alternin

Aquesta fórmula -fills que resideixen a l’antic domicili familiar i els dos progenitors fent i desfent maletes per estar amb ells- pot beneficiar el benestar del menor, que continua la seva vida de manera “normal” sense afegir a la ruptura familiar el canvi de domicili.

El principal inconvenient per als progenitors radica que al manteniment de la llar familiar ha de sumar-se el dels seus respectius domicilis. I la llei assenyala que cal garantir al menor un habitatge digne, concorde a la seva vida anterior al divorci. Aquesta solució resulta insostenible en el plànol econòmic per a molts divorciats.

2. Els menors acudeixen a casa dels seus pares

Hi ha una altra manera d’aplicar la guarda i custòdia compartida: els qui fan la motxilla per traslladar-se del domicili d’un progenitor al de l’un altre són els nens. Els seus detractors al·leguen que genera inestabilitat en els menors, i que per evitar-ho caldria ampliar els períodes de visites dels fills a cada casa.

Dins d’aquesta opció que els qui es traslladin siguin els nens a casa de cada progenitor, el més pràctic -i en ocasions el necessari per a unes adequades relacions familiars- és vendre l’habitatge comú. Això facilita als dos progenitors constituir una nova llar, ja sigui en propietat o llogat.

Després de la ruptura, convé que els pares visquin a prop perquè els fills mantinguin una vida semblant a l’anterior

En qualsevol cas, es recomana als pares viure a prop l’u de l’altre per facilitar que els fills continuïn la seva vida sense majors complicacions: acudir al mateix centre escolar, relacionar-se amb les amistats de sempre i participar en similars activitats extraescolars i socials.

En la custòdia compartida, a més, s’ha de realitzar un continuat exercici de coresponsabilitat: cal deixar d’assumir la completa atenció i la cura quotidiana dels fills per passar a compartir-ho al 50% entre pare i mare. Mantenir una bona comunicació, relacionar-se de manera habitual amb l’antiga parella i aconseguir acords a l’educació dels fills és essencial perquè tot funcioni.

Dificultats i canvis legals

El Codi Civil s’ha quedat, en el sentir de molts, obsolet. La societat reclama criteris de coresponsabilitat en la cura dels fills, alguna cosa que portaria a invertir el règim general de custòdia monoparental (en la pràctica per a la mare) per un altre en el qual prevalgui la guàrdia i custòdia compartida.

No és una fórmula molt aplicada a Espanya. Ha de sol·licitar-se de mutu acord, encara que de manera excepcional pot ser acordada pel jutge a petició d’un solament dels progenitors si es determinés que així es protegeix més l’interès del menor.

De manera excepcional, la custòdia compartida pot ser acordada pel jutge per protegir l’interès del menor

No obstant això, l’habitual quan no hi ha acord és que la custòdia sigui solament per a un dels pares. En desacord, l’ús de l’habitatge familiar i dels objectes d’ús ordinari correspon als fills i al cònjuge en la companyia del qual quedin. Com a Espanya cal realitzar un enorme esforç per aconseguir un habitatge en propietat, un dels principals objectius de les parts en els processos judicials de divorci és aconseguir per sí l’ús de la casa. Això, associat a la custòdia i guarda dels fills, ha donat com a resultat que en el 85% dels processos judicials es resolguin ambdues qüestions a favor de la mare.

Per a finals d’any podrà haver-hi una Llei estatal de custòdia compartida

En nombrosos casos això ha deixat en una situació dramàtica a l’altre progenitor, que ha d’abandonar l’habitatge familiar, procurar-se una altra en propietat o arrendament i pagar les pensions d’aliments dels seus fills.

En poc temps podrà canviar aquesta situació, si es compleixen les previsions del Ministeri de Justícia. El passat mes de juny es va comprometre al Congrés a presentar per a finals d’aquest any una Llei estatal de Custòdia Compartida:

  • Serà el jutge qui tingui la llibertat de triar el model convenient per al nen, custòdia compartida o monoparental.
  • Els progenitors de mutu acord, o ben aquell que sol·liciti la guarda i custòdia compartida, hauran de presentar un Pla de Vida en el qual s’estableixin les relacions parentals i es regulin diferents aspectes com la forma de compartir decisions.

    Així es fa ja a Catalunya, i a València la custòdia compartida és el règim preferent.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions