Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Declaració de la Renda: 9 preguntes freqüents amb resposta

En fer la Declaració de la Renda és habitual plantejar-se preguntes sobre deduccions per fills i habitatge o quan és obligatori presentar-la

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 27deMarçde2015
Img declaracion renta preguntas frecuentes Imatge: stokkete

Haig de fer la Declaració de la Renda si estic en atur? Hi ha rendes exemptes? Quant puc desgravar-me pels fills? La Declaració de la Renda sempre suscita dubtes. Per resoldre-les, en aquest article es dona resposta a nou preguntes freqüents que sorgeixen en realitzar la Declaració: des d’on lliurar-la, com saber si surt a retornar o quines despeses és possible deduir-se.

Imatge: stokkete

1. Haig de fer la Declaració de la Renda?

Si un contribuent té com a única font d’ingressos rendiments del treball, està obligat a presentar a Hisenda la Declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) quan els seus rendiments íntegres del treball superin els 22.000 euros anuals, sempre que procedeixin d’un sol pagador. Si percebés rendes de més d’un pagador, el límit és també de 22.000 euros, si l’import de les rendes percebudes pel segon i restants pagadors no superen els 1.500 euros; en cas contrari, el límit a partir del com seria obligatori presentar en l’Agència Tributària (AEAT) la Declaració de la Renda es redueix a 12.000 euros anuals.

Encara que es tinguin rendes del treball inferiors a 22.000 euros anuals, de vegades convé fer la Declaració perquè aquesta resulta favorable al contribuent, és a dir, a retornar.

Img borrador renta art
Imatge: NakoPhotography

2. Qui està exempt de fer la Declaració?

Per no estar obligat a presentar a l’AEAT la Declaració de la Renda, cal obtenir unes rendes brutes anuals de treball inferiors o iguals a 22.000 euros. Aquests, a més, han de provenir d’un sol pagador. També pot ocórrer que procedeixin de més d’un pagador, sempre que la suma de les quantitats percebudes pel segon i els restants no superi 1.500 euros anuals.

No obstant això, el límit de 22.000 euros bruts obtinguts com a rendiments de treball es rebaixen a 12.000 euros, quan els rendiments percebuts procedeixin solament de pensions de la Seguretat Social -i el seu percentatge de retenció no s’hagi determinat pel procediment especial- i si el contribuent rep una pensió compensatòria del seu cònjuge o per aliments determinada per decisió judicial.

Tampoc tenen l’obligació de presentar la Declaració els qui obtinguin uns ingressos exclusius de 12.000 euros anuals quan siguin prestacions passives, com a pensions i havers passius de la Seguretat Social, prestacions percebudes per beneficiaris de mutualitats obligatòries de funcionaris, col·legis d’orfes i similars.

Al seu torn, quan el pagador dels rendiments de treball no està obligat a retenir cap quantitat, el contribuent que rep ingressos inferiors a 12.000 euros d’aquest pagador també queda lliure de rendir comptes davant Hisenda. El mateix els succeeix als contribuents que percebin sol rendiments íntegres de treball subjectes a un tipus de retenció fix.

3. On lliuro la Declaració de la Renda?

La presentació de la Declaració és senzilla. Pot fer-se per Internet (cal fer-la amb l’eina Renda WEB), en qualsevol oficina d’un banc o entitat col·laboradora autoritzada, en qualsevol delegació o administració de l’Agència Tributària o en les oficines habilitades per les comunitats autònomes.

4. Confirmo sense més l’esborrany?

Els primers dies de cada campanya es destinen a sol·licitar l’esborrany de l’IRPF. Encara que la majoria de ciutadans no haurà de demanar-ho -s’envia al seu domicili si a la Declaració de l’any anterior es va marcar la casella 110 o si es va confirmar l’esborrany-, en el cas que no es rebi o no sigui possible veure-ho, es pot sol·licitar. Pot fer-se de manera presencial, per telèfon o a través d’Internet.

Convé sempre revisar-ho i no donar-ho per vàlid. La raó és que pot haver-hi dades incompletes i inexactes o faltar dades personals o econòmics si hi ha hagut canvis importants (divorci, herències, naixement d’un fill, etc.).

Img calculadoradinero grande
Imatge: AlexanderStein

5. És millor fer la Declaració individual o conjunta?

En termes generals, la Declaració conjunta està indicada per a matrimonis en els quals un dels cònjuges treballi i l’altre no. Però si es compleixen els requisits per fer-la d’aquesta manera, sempre cal valorar si aquesta alternativa és més profitosa per a la família que realitzar-la per separat.

Per fixar si hi ha obligació de declarar, s’apliquen les regles de tributació individual. Amb independència del nombre de persones que formin la unitat familiar, l’exempció de subscriure-la se situa, amb caràcter general, en 22.000 euros si les rendes del treball provenen d’un sol pagador. Quan la suma dels ingressos de dos o més persones sobrepassa aquest límit, haurien de presentar-la sempre que vulguin fer-la de forma conjunta.

En la conjunta, les rendes obtingudes per cadascun dels membres de la família es graven de forma acumulada i s’empren les mateixes escales de gravamen que per a la tributació individual. Per això, excepte determinats casos, no està indicada per a unitats familiars en les quals diversos membres tenen ingressos alts o mitjans. En sumar-se el que guanya cadascun, corren el risc que s’apliqui un IRPF més elevat que el corresponent si es fa individual.

6. Cobro l’atur, haig de fer la Declaració?

Sí. És freqüent pensar que les prestacions per desocupació no constitueixen un rendiment íntegre del treball, però no és correcte. La llei estableix que totes les contraprestacions o utilitats dinerarias o en espècie que derivin directa o indirectament del treball personal o de la relació laboral es consideren rendiments del treball. Com la prestació per desocupació deriva d’una relació laboral, s’entén com una renda més i així se cita de manera expressa en la documentació editada per l’Agència Tributària.

7. Les donacions a fundacions i ONG es poden deduir?

Si s’aporta diners a una ONG, és possible deduir-se un percentatge en l’IRPF. Per a això, el contribuent ha de tenir un certificat que ha d’emetre i enviar-li l’ONG que hagi rebut la donació. Així, tindrà dret a deduir de la quota íntegra el 50% dels primers 150 euros donats. La resta de la donació o de les restants donacions que superin els 150 euros donen dret a deduir de la quota íntegra el 27,5% de l’import donat o del valor d’altres béns o drets donats.

8. Em puc deduir l’habitatge?

A les cases adquirides a partir de l’1 de gener de 2013 no es podrà aplicar la deducció per compra, doncs va quedar suprimida des d’aquesta data.

No obstant això, per als contribuents que es deduïen amb anterioritat a l’1 de gener de 2013 (excepte per aportacions a comptes habitatge) per residència habitual, hi ha un règim transitori que els permet seguir gaudint de la deducció en els mateixos termes i amb les mateixes condicions existents a 31 de desembre de 2012.

9. Com tributen els fills, nets i besnets?

Es pot aplicar el mínim pels descendents i assimilats del contribuent que compleixin els següents requisits:

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions