Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Deducció per obres en l’habitatge

El desgravament pot aconseguir fins a 1.350 euros anuals

Img reforma cocina Imatge: cogocogo

Els últims dies de l’any són clau per a certes operacions que facin més suportables les comptes amb Hisenda. Traspassos a plans de pensions, donacions a organitzacions no governamentals (ONG), aportacions a sindicats o la compra d’un pis, si es compleixen les condicions per obtenir el desgravament són alguns moviments que els espanyols realitzen abans que acabi 2011. Una altra de les actuacions que dona dret a desgravaments són les obres dutes a terme en l’habitatge per millorar l’eficiència energètica, la seguretat de l’immoble o l’accessibilitat. A l’abril es va ampliar el llindar de renda dels contribuents i la quantia deduïble respecte a 2010. Potser alguns ciutadans tinguin la possibilitat de beneficiar-se d’aquesta mesura i encara no ho sàpiguen. En tot cas, encara queden uns dies per posar-se a la feina.

Img reforma cocina art
Imatge: cogocogo

Les persones que hagin fet reformes en el seu habitatge aquest any podran desgravar-se fins a 1.350 euros a la Declaració de la Renda. Per a això és necessari, entre altres requisits, que les modificacions tinguin com a objectiu millorar l’eficiència energètica, l’accessibilitat, garantir la seguretat de l’edifici o permetre la instal·lació d’infraestructures de telecomunicacions.

Primer decret

En el mes d’abril de 2010, es va posar per primera vegada en marxa aquesta deducció, que en 2011 s’ha ampliat per aconseguir a un major nombre de persones. El decret original permetia deduir-se el 10% de les quantitats abonades per les obres realitzades en l’habitatge habitual del beneficiari fins a 4.000 euros a l’any. El límit plurianual se situava, per a quatre anys, en 12.000 euros.

Els qui facin els pagaments en efectiu no podran gaudir de la deducció

Els contribuents amb una base imposable inferior a 33.007 euros podien gaudir de la deducció completa i, a partir d’aquesta quantia, el benefici es reduïa fins a extingir-se per els qui superessin els 53.007,20 euros.

El que es perseguia amb aquesta mesura era potenciar el sector de la construcció i crear ocupacions alhora que es millorava el parc d’habitatges, la seva seguretat, la seva accessibilitat i la seva eficiència energètica.

Llei en vigor

Un any després, a l’abril de 2011, el Consell de Ministres va aprovar un nou decret que amplia tant el llindar de renda que poden percebre els ciutadans per gaudir d’aquest incentiu com el percentatge de deducció i el límit anual que es desgraven els contribuents.

Poden acollir-se als nous beneficis fiscals els qui hagin realitzat les obres des del 6 de maig de 2011. Si les reformes es van fer amb anterioritat a aquesta data, tindran la deducció corresponent al decret original, l’aprovat a l’abril de 2010. La mesura, en qualsevol cas, és de caràcter temporal i té com a data de caducitat el 31 de desembre de 2012.

L’incentiu fiscal, que aconseguia solament als habitatges habituals, s’aplica també a la resta dels immobles del contribuent

Els contribuents que facin els pagaments en efectiu no podran gaudir del desgravament. El decret estableix que solament els qui hagin abonat el cost de les obres amb targeta de crèdit o dèbit, per mitjà de transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes d’entitats de crèdit obtindran beneficis a la Declaració de la Renda per les millores al seu domicili.

L’incentiu fiscal, que fins ara aconseguia solament als habitatges habituals, s’aplica també a la resta dels immobles que tingui el contribuent, fins i tot als llogats. Si les obres es realitzen a l’edifici, i no en el pis en si, també donen dret a desgravament quan compleixin amb els objectius marcats en la llei. Els despatxos professionals o els locals en els quals es realitzin activitats econòmiques estan exclosos, igual que garatges, trasters, jardins o piscines.

Quantia que es pot deduir

Els qui hagin fet obres a les seves cases, sempre que entrin dins dels paràmetres del decret, poden desgravar-se el 20% dels diners que hagin abonat, fins a un màxim de 6.750 euros anuals. Per tant, la devolució que pot obtenir un ciutadà cada any per aquest concepte és d’1.350 euros.

És possible que l’import de les obres superi 6.750 euros. En aquest cas, el propietari de l’habitatge podrà desgravar-se al llarg dels tres exercicis següents fins al límit de 20.000 euros, per la qual cosa en total pot obtenir un benefici de 4.000 euros (el 20% de 20.000) en concepte de desgravament per obres.

Si l’import de l’obra supera 6.750 euros, el propietari podrà desgravar-se en els exercicis següents fins al límit de 20.000 euros

També s’incrementa la base imposable dels beneficiaris d’aquesta mesura, fins a 71.007,20 euros. No obstant això, solament es podran aplicar la base anual màxima, 6.750 euros, els qui no superin els 53.007,20 euros. A partir d’aquesta quantitat s’aplica una reducció i la base deduïble serà de 6.750 euros, menys el resultat de multiplicar per 0,375 la diferència entre la base imposable i 53.007,20 euros anuals.

El desgravament és compatible amb l’obtenció d’altres ajudes incloses en el Pla Estatal d’Habitatge i Rehabilitació o qualsevol altra subvenció concedida per autonomies o municipis, però no amb la deducció que s’aplica per inversió en habitatge habitual.

Quines obres donen dret a la deducció

Amb freqüència, els qui han volgut aplicar-se el desgravament, han tingut dubtes sobre si els corresponia o no aquest benefici. Hi ha quatre grups de reformes en la llar que donen dret a la deducció.

  1. Millora de l’eficiència energètica i utilització d’energies renovables.

    En aquest epígraf figuren obres com la instal·lació de panells solars per contribuir a la producció d’aigua calenta sanitària. També les reformes en l’envolupant tèrmica de l’edifici que es dirigeixen a reduir la demanda energètica. La substitució de fusteries i acristalamientos dona dret al desgravament. Caldria posar dobles cristalls en les finestres i, si es modifiquen els perfils, haurien d’incorporar trencament de pont tèrmic. La col·locació de dobles finestres amb una nova sobreposada a l’anterior també permet la deducció. No obstant això, si l’obra consisteix a tancar la terrassa per guanyar superfície habitable a l’habitatge, queda exclosa per ser un nou tancament.

    La millora en les instal·lacions tèrmiques que incrementin la seva eficiència energètica o la utilització d’energies renovables són altres reformes que permeten acollir-se a beneficis fiscals. Si solament es canvien els radiadors elèctrics per uns altres més eficients, no estaria inclòs perquè no es necessita una obra ni s’utilitza una instal·lació especial. Tampoc es pot reduir la factura amb Hisenda solament per substituir els aparells d’aire condicionat per uns altres més eficients, tret que comporti modificar tota la instal·lació per una d’alt rendiment.

    Queda fos qualsevol canvi amb finalitats estètiques, com pintar la casa, instal·lar parquet o la mera ampliació de les instal·lacions -posar un nou punt de llum-.

    La reforma de les instal·lacions de subministrament i la col·locació de mecanismes que afavoreixin la reutilització de les aigües grises al propi edifici i redueixin l’abocament al sistema públic de clavegueram forma part d’aquesta mesura.

  2. Garantir la seguretat i l’estanqueïtat dels edificis

    Les intervencions sobre elements estructurals de l’edifici, com a murs, pilars, fonaments o bigues, per reforçar o consolidar les seves deficiències, són deduïbles, així com les obres en cobertes i murs afectats per humitats.

    Si les millores les duu a terme la comunitat i no l’amo de l’habitatge, aquest també pot beneficiar-se dels incentius fiscals del decret. La quantia que es pot desgravar cada contribuent es calcula en funció de l’import total abonat i el coeficient de participació del propietari en pagar-la. Això sí, les obres s’han de realitzar en el terrat, les escales, la porteria, en la teulada i no en altres elements comuns, com a places de garatges, jardins, parcs, piscines o instal·lacions esportives, que estan fora d’aquesta mesura.

    La substitució d’instal·lacions d’electricitat, aigua, gas i altres subministraments dirigida a millorar la seguretat i habitabilitat o a adequar-se a la normativa vigent -el reglament de baixa tensió, el Codi Tècnic d’Edificació- estarien incloses.

    Els canvis en la cuina, com la mera substitució d’armaris, en cap cas formarien part de la mesura perquè no contribueix a l’eficiència energètica, a l’estanqueïtat de l’edifici ni a la seva seguretat estructural.

  3. Millora de l’accessibilitat

    Poden aplicar-se la deducció els qui hagin instal·lat ascensors, rampes i dispositius d’accés o adaptat els anteriors a les noves normatives o necessitats de persones amb discapacitat. També els qui hagin col·locat elements d’informació que permetin l’orientació a l’edifici de persones amb discapacitat sensorial. Les obres d’adaptació dels habitatges a les necessitats específiques dels majors de 65 anys o amb una minusvalidesa estan dins del decret.

    Les reformes que es fan en el bany, si són merament estètiques, no permeten reduir l’IRPF, però si se substitueix la banyera per la dutxa perquè una persona amb mobilitat reduïda accedeixi millor a ella, sí que pot formar part del desgravament.

  4. Instal·lació d’infraestructures de telecomunicació

    Aquí s’inclou l’obra que es realitza perquè l’edifici o l’habitatge pugui tenir accés a internet i a la TDT, però en cap cas cobreix la compra d’equips com un televisor, un ordinador, la prestació del servei d’ADSL o de televisió de pagament.

Exemples de càlcul

Si una persona amb base imposable inferior a 53.007,20 euros s’ha gastat 11.000 en una obra, el primer any podrà acollir-se a un desgravament d’1.350 -el 20% de la base anual màxima, 6.750 euros-. En l’exercici següent obtindrà una deducció de 850 euros, que és el resultat de restar els 6.750 euros del primer any als 11.000, que ascendeix a 4.250 euros, i aplicar-li a aquesta xifra el 20% de deducció. Quan l’import de l’obra sigui superior, podrà rebre beneficis fiscals al llarg de quatre anys, si bé la base màxima plurianual és de 20.000 euros i el desgravament total, de 4.000.

En el cas que el contribuent tingui una base imposable superior, de 55.000 euros, en un supòsit, se li aplica un coeficient reductor. La base anual sobre la qual podrà deduir-se serà 6.002,70 euros. És el resultat de restar de la base màxima anual (6.750) la diferència entre la base imposable del contribuent (55.000) i la que dona dret al desgravament íntegre (53.007,20) i multiplicar-ho per 0,375, segons la fórmula que s’indica en el decret: 6.750 – 0,375 x (55.000-53.007,20).

Si ha gastat 10.000 euros en les obres, el primer any podrà obtenir 1.200,54 euros de millora en el seu IRPF (el 20% de 6.002,70) i el segon, el 20% de la quantitat restant.

Què ocorre en el cas d’un matrimoni en el qual un dels cònjuges compleix els requisits i l’altre supera la base imposable? Si estan casats en règim de gananciales, un d’ells es podrà practicar la deducció i l’altre no. En el cas que hagin gastat 20.000 euros, qui menys gana podrà deduir-se la meitat, 10.000. El primer any sobre 6.750 euros, obtindria 1.350 i el segon any, 650 euros, el 20% de 3.250. Si fessin la declaració conjunta no podrien desgravar-se gens, en superar la base imposable.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions