Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Deduccions per ascendents

Els pares, avis o besavis han d'estar units al contribuent per un vincle de parentiu en línia directa
Per EROSKI Consumer 11 de juny de 2011
Img paseando
Imagen: Sara Terrones

Conviure amb els pares, quan aquests són majors de 65 anys i compleixen una sèrie de requisits, aporta als contribuents beneficis fiscals tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic. Però els progenitors no són els únics ascendents que donen dret a deduccions: tenir a càrrec als avis o als besavis també permet gaudir de desgravaments en fer la Declaració de la Renda.

Mínim aplicable

El mínim per ascendents forma part del mínim personal i familiar, que és la part de la renda que no se sotmet a tributació per l’IRPF perquè es destina a satisfer les necessitats del ciutadà i d’els qui viuen amb ell. Per cada parent major de 65 anys que convisqui amb qui fa la Declaració -sempre que compleixi amb les condicions establertes-, se sumen al mínim personal i familiar 918 euros. Si encara no ha complert aquesta edat però l’ascendent té una minusvalidesa, aporta els mateixos beneficis fiscals i, si té més de 75 anys, se li afegeix una quantia addicional d’1.122 euros.

Si a més de tenir més de 65 anys el parent major pateix una minusvalidesa del 33% o superior, però inferior al 65%, els descendents comptaran amb 2.316 euros addicionals, que passaran a ser 7.038 si la discapacitat aconsegueix el 65%.

El mínim aplicable per cada ascendent major de 65 anys és de 918 euros

Quan s’acrediti que els ascendents necessiten ajuda de terceres persones o tenen mobilitat reduïda, a l’anterior se li sumen 2.316 euros en concepte de despeses d’assistència.

Requisits

Perquè un ciutadà pugui augmentar el seu mínim personal i familiar per aquest concepte, els pares, avis o besavis han d’estar units a ell per un vincle de parentiu en línia directa per consanguinitat o adopció. Però no s’inclouen aquells el vincle dels quals és per línia col·lateral -com els oncles o besoncles- i tampoc per afinitat, que és el cas dels sogres.

A més, l’ascendent ha de ser major de 65 anys o tenir una minusvalidesa igual o superior al 33%.

És necessari que la persona que dona dret a aplicar el mínim convisqui amb el beneficiari almenys durant la meitat del període impositiu. També s’entén que es compleix aquesta condició quan els ascendents discapacitats que depenguin del contribuent estiguin internats en centres especialitzats.

Per practicar la reducció es té en compte la data de meritació de l’impost, el 31 de desembre. Si l’ascendent mor abans d’aquesta data, encara que hagi conviscut més de la meitat del període impositiu amb el contribuent, no dona dret a l’aplicació del mínim.

Si el major ha obtingut rendes superiors a 8.000 euros, els seus descendents no poden aplicar-se la reducció

Quan el pare, avi o besavi ha obtingut rendes superiors a 8.000 euros, els seus descendents no poden aplicar-se la reducció i tampoc si el major de 65 anys presenta la seva pròpia Declaració amb rendes superiors als 1.800 euros.

Pot donar-se el cas que dos o més persones tinguin dret a aplicar-se el mínim respecte als mateixos ascendents. En aquest supòsit, l’import es prorratejarà entre ells a parts iguals. Però si els contribuents tenen diferent grau de parentiu cap a qui genera dret a la reducció, li correspon a qui tingui el grau més proper, tret que aquest no tingui rendes anuals superiors a 8.000 euros, en aquest cas correspondrà als de següent grau. És a dir, si els fills poden beneficiar-se del mínim per ascendent perquè les seves rendes són inferiors a 8.000 euros, l’hi podran aplicar els nets que compleixin els requisits.

Deduccions autonòmiques

Aquestes deduccions es complementen amb les propostes per les comunitats autònomes, encara que no totes compten amb ajudes per majors de 65 anys si no compleixen altres requisits com tenir una discapacitat.

  • ANDALUCIA

    Aquesta autonomia compta amb una deducció de 100 euros per a contribuents que siguin pares d’una família monoparental. S’entén com tal la formada pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o un altre i siguin menors d’edat o majors de 18 anys incapacitats per la justícia.

    Aquesta quantia s’augmenta en 100 euros per cada persona major de 75 anys que convisqui amb la família, sempre que generi el dret a aplicar el mínim per ascendents establert en la normativa estatal de l’IRPF.

  • ARAGÓ

    Els residents en aquesta comunitat poden beneficiar-se d’una deducció de 150 euros per la cura dels ascendents majors de 75 anys que convisquin amb el contribuent almenys durant la meitat del període impositiu i no tinguin rendes superiors als 8.000 euros.

  • ASTÚRIES

    Els qui acullin, amb caràcter no remunerat, a persones que hagin complert 65 anys compten amb una deducció de 338 euros. És necessari que el contribuent visqui amb ells durant més de 183 dies a l’any sense percebre dels majors cap contraprestació. A més, la persona acollida no ha de tenir parentiu de consanguinitat o afinitat fins a tercer grau amb el contribuent.

  • ILLES BALEARS

    En l’arxipèlag no compten amb desgravaments específics per ascendents, encara que sí poden gaudir d’una deducció de 50 euros els contribuents que hagin complert 65 anys.

  • CANÀRIES

    Amb aquesta mateixa edat, els residents a Canàries també tenen deduccions, que ascendeixen a 120 euros.

  • CANTÀBRIA

    Per cura de cada ascendent major de 70 anys, ja sigui el parentiu per consanguinitat o per afinitat, el ciutadà tindrà una deducció de 100 euros. Per a això és necessari que visqui amb el contribuent almenys durant 183 dies i que aquest estigui obligat a declarar. Les rendes de l’ascendent no han de ser superiors a 6.000 euros.

  • CASTELLA-LA MANXA

    Per als majors de 75 anys, la regió aplica una deducció de 100 euros. Existeix una altra d’igual quantia per la cura d’ascendents que hagin complert aquesta edat, sempre que donin dret a l’aplicació del mínim. No es podran practicar aquests beneficis fiscals si els majors viuen durant més de 30 dies en residències de Castella-la Manxa o ocupen places concertades o subvencionades per la comunitat en altres centres.

  • CASTELLA I LLEÓ

    El fet d’haver complert 65 anys no dona dret a comptar amb desgravaments, excepte si a l’edat s’afegeix estar afectat per una minusvalidesa, en aquest cas la deducció serà de 656 euros per contribuent.

  • CATALUNYA

    Aquesta autonomia reconeix una deducció per lloguer de l’habitatge habitual que aconsegueix el 10% de les quantitats satisfetes durant l’any 2010. Poden beneficiar-se d’ella les persones que tinguin almenys 65 anys sempre que siguin vídues. Com a requisit s’estableix que la suma de les bases imposables general i de l’estalvi -menys el mínim personal i familiar- no superi 20.000 euros anuals i que les quantitats pagades pel lloguer excedeixin del 10% dels rendiments nets del contribuent. El límit màxim de la deducció és de 600 euros anuals.

  • MADRID

    Els residents a Madrid tenen una deducció de 900 euros per acollir a majors de 65 anys, sempre que aquests convisquin amb el contribuent durant almenys 183 dies i no intervingui contraprestació. A més, és necessari que l’acolliment no doni lloc a l’obtenció d’ajudes o subvencions de la Comunitat de Madrid.

    La persona acollida no ha d’estar vinculada amb el contribuent per un parentiu en grau igual o inferior a la cambra, bé sigui de consanguinitat o afinitat. La suma de les bases imposables general i de l’estalvi no pot superar els 25.620 euros en tributació individual o els 36.200 euros en la conjunta.

  • VALÈNCIA

    La deducció de 179 euros dirigida als contribuents de més de 65 anys solament es pot practicar en el cas que tinguin una minusvalidesa del 33% o superior.

    Una deducció de la mateixa quantia poden obtenir els ciutadans per cada ascendent major de 75 anys en línia directa per consanguinitat, afinitat o adopció. Han de conviure amb ell almenys la meitat del període impositiu i les rendes de la persona que dona dret a la deducció no poden ser superiors a 8.000 euros ni presentar la Declaració de l’IRPF amb rendes que passin els 1.800

    A més, la suma de la base liquidable general i de l’estalvi ha de ser com a màxim de 27.790 euros per a la Declaració individual i 44.955 en la conjunta.

DEDUCCIONS A PAÍS BASC I NAVARRA

Els navarresos tenen dret a una reducció de 900 euros per cada ascendent que hagi complert els 65 anys -o sigui menor d’aquesta edat amb una minusvalidesa- i convisqui amb el contribuent, sempre que les rendes anuals dels ascendents no superin l’IPREM -7.455 euros-. Si tenen 75 anys o més, la reducció és de 2.000 euros.

També redueixen la base imposable les quantitats pagades per la cotització a la Seguretat Social de les persones que treballin en la llar familiar i cuidin als majors de 65 anys.

A Guipúscoa, Àlaba i Biscaia, la reducció per ascendents és de 261 euros, sempre que convisquin amb el contribuent o que aquest pagui la residència en què el seu familiar viva de forma contínua i permanent. A aquesta reducció se li sumen altres quanties en funció del grau de dependència o discapacitat de la persona major.

Per a la deducció per ascendents, és necessari que aquests no tinguin rendes superiors a 8.866 euros ni formin parteixen d’una unitat familiar en la qual qualsevol dels seus membres tingui rendes d’aquesta quantia. Un altre dels requisits és que no presentin o no estiguin obligats a presentar la Declaració.