Crèdit o préstec? Què escollir? Hi ha una enorme confusió entorn aquests termes, però encara que s’utilitzen con sinònims -d’aquí la confusió-, són conceptes diferents, com aclarim en aquest article. Tota operació en la qual es presta diners és un contracte de crèdit, que té fórmules diferents d’aplicació, segons les necessitats del sol·licitant: préstec o línia de crèdit. Els diners que es concedeix per endavant per a la compra de serveis i béns (una casa, un cotxe, etc.) és un préstec. En la línia de crèdit, no obstant això, al client no se li lliura una quantitat econòmica a l’inici, sinó que va disposant d’ella, en part o en tot, segons les seves necessitats.
Què és un crèdit?
Un crèdit o contracte de crèdit és una operació financera en la qual una persona (el creditor) realitza un préstec per una quantitat determinada de diners a una altra persona (el deutor) i en la qual aquest últim es compromet a retornar la quantitat sol·licitada en el temps o termini definit, d’acord a les condicions establertes per a aquesta operació. En un crèdit, sigui en la forma que sigui, “sempre hi ha una part que ostenta un dret de crèdit sobre una altra, que els converteix en creditor i deutor“, explica José Miguel Sanz García, advocat del despatx Javaloyes Legal.
La forma en la qual l’operació pugui portar-se a efecte pot respondre a fórmules diferents, segons les necessitats del sol·licitant. En general, són la concessió i obertura a través de línia de crèdit o mitjançant la concessió d’un préstec.
Imagen: nattanan23
La línia de crèdit (que denominem crèdit) és una operació financera en la qual es concedeix crèdit a un particular, empresa o institució, de manera que al client no se li lliura una quantitat econòmica a l’inici, sinó que va disposant d’ella, en part o en tot, segons les seves necessitats. Aquest crèdit “sol ser utilitzat per empresaris o autònoms que necessiten liquiditat en moments puntuals; són més pràctics per a persones amb ingressos irregulars”, comenta Sanz.
El préstec: crèdit per adquirir béns
En l’operació que s’entén com a préstec el client rep una quantitat de diners determinada, íntegrament, i ha de retornar-la en el termini estipulat, que suposa quotes amb una part de l’interès pactat, a més del capital que es va amortitzant.
Para què s’utilitza? El préstec pot ser al consum, hipotecari, personal… “Generalment sol ser per a un ús privat” i es requereixen al sol·licitant garanties personals o reals. El préstec es concedeix per finançar l’adquisició d’un ben o servei en concret: un cotxe, un local, maquinària, etc.
Imagen: Bru-nO
En quin cas convé cadascun?
Quan la inversió té un període d’amortització superior a l’any, el préstec, en alguna de les seves possibilitats, és la figura més aconsellable, segons l’advocat de Javaloyes Legal, “ja que permet anar generant la liquiditat necessària durant diversos anys per poder anar retornant el principal més els interessos”. Davant la necessitat d’una alta dosi de finançament, i si no es desitja retornar la mateixa en un termini breu de temps, el més freqüent és sol·licitar el préstec.
Quan la inversió té un període d’amortització superior a l’any, el préstec és la figura més aconsellable
Les principals modalitats de préstecs són els préstecs personals i els préstecs amb garantia hipotecària, la finalitat de la qual és l’adquisició d’immobles. La seva amortització es fa en terminis bastant amplis, perquè les quotes que cal pagar encaixin amb ingressos periòdics, tant de particulars com a d’empreses.
El finançament que s’obté per una línia de crèdit permet finançar necessitats puntuals de liquiditat i s’utilitza en general fer front al pagament d’assegurances socials, nòmines, proveïdors, etc. Per aquest motiu són una eina de gran utilitat tant per a autònoms com per a empreses.
Disposició dels diners. Amb un préstec es rep la totalitat dels diners immediatament després de la signatura del contracte, mentre que amb una línia de crèdit el client disposa dels diners quan ho necessiti. La línia de crèdit suposa la possibilitat de comptar amb les quantitats de manera contínua en el temps, i sense més límits que els que s’hagin reglamentat.
Costos afegits. El préstec implica una operació principal, a la qual s’afegeixen unes quantitats que van aparellades a ella: els interessos que es reportin, les despeses associades a l’operació, etc.
Renovació. Els préstecs no es poden renovar; una vegada finalitzat el termini, tot el deute ha d’estar amortitzada i el préstec s’extingeix. La línia de crèdit es pot renovar al final del període, o tantes vegades com es vulgui.
Interessos. En el préstec es paga, en finalitzar el termini, la totalitat dels interessos pactats a l’inici. En la línia de crèdit es paga un tipus d’interès pel saldo total que el banc posa a nom i disposició del client, i un altre (una mica més elevat) que solament s’abona durant el temps que es disposa de part o la totalitat d’aquests diners.
Flexibilitat. Mitjançant una línia de crèdit s’obté més flexibilitat que en el préstec, ja que el client té a la seva disposició una quantitat de diners durant un temps, podent fer diverses disposicions i reintegraments respectant la quantitat màxima i el termini acordats. En el préstec el client rep normalment d’una sola vegada, a l’inici del contracte, una quantitat pactada de diners, obligant-se a la seva devolució en els temps i imports preestablerts en el pla d’amortització, la variació de la qual implica costos addicionals per al client.
