Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

D’empleat a empresari

Nombroses figures legals garanteixen drets i beneficis laborals a qui treballa de manera independent
Per Carlos Astorelli, Laura Sali 21 de març de 2009
Img autonomo
Imagen: Shane Adams

Ajustar-se a un horari estricte d’entrada a l’oficina cada matí i passar gairebé deu hores -excepte una o dues per a menjar- en el treball és el panorama laboral de l’espanyol mitjà. Encara que donada la taxa d’atur ningú rebutja una ocupació, la veritat és que hi ha altres modalitats de treball que permeten gestionar amb major llibertat el temps. Una d’elles és emprendre un projecte productiu propi -des del desenvolupament d’una professió per compte propi fins a un negoci-, una oportunitat per a passar de ser emprat a convertir-se en empresari.

Fer el pas

Un treballador per compte propi pot registrar-se com a persona física (en el règim d’autònoms) o crear una empresa (una societat anònima o limitada) complint en cada cas diferents requisits. Si es tracta de societats, les condicions s’allunyen de la mà del petit emprenedor, ja que inclouen des d’una aportació de capital inicial molt elevat fins a una diferència en el pagament d’impostos, sota la figura del “Impost de Societats”. El règim de societats, d’altra banda, diferència també entre el patrimoni de la societat i el dels socis, així com la seva responsabilitat enfront de tercers. En canvi, la responsabilitat és il·limitada per a les persones físiques que dirigeixen la seva empresa i assumeixen el risc directament.

En 2008 va créixer l’afiliació en activitats sanitàries i veterinàries, educació i intermediació financera

En deixar la relació contractual per compte d’altri per a convertir-se en empresari i timó del propi negoci, cal pensar que es perden drets laborals i seguretat. No obstant això, treballant de manera independent hi ha múltiples figures legals que garanteixen beneficis laborals a curt i llarg termini. A més, es compta amb el suport institucional dels governs central i autonòmics, que disposen d’ajudes i vies d’assessorament per a les persones que prenen aquesta decisió, i plans per als emprenedors que comencen a transitar el camí que porta d’empleat a empresari. El règim d’autònoms és una via que brinda múltiples possibilitats en aquest sentit.

Autònom: una oportunitat per a petits emprenedors

Un autònom és qui realitza una activitat comercial o professional en el seu propi nom. Constituir-se com a tal en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) és la manera d’oferir béns o serveis en el mercat facturant els mateixos i complint amb les obligacions tributàries o fiscals. Així, poden formar part del RETA des de periodistes a constructors, paletes o comerciants passant per un llarg etcètera de professionals majors de 18 anys amb aptituds per a dur a terme la seva activitat, o menors d’edat emancipats o que comptin amb un representant legal que els recolzi.

El RETA va tancar l’any 2008 amb 3.319.188 afiliats, segons informa la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA), la qual cosa suposa una disminució del 2,51% respecte a l’any anterior liderada per les comunitats de València, Catalunya i Andalusia, que sumen el 54, 4% de la baixada total. No obstant això, el mateix estudi assenyala que durant 2008 va créixer l’afiliació en sectors que no tenen una important tradició d’autònoms, com les activitats sanitàries i veterinàries, on va augmentar el 3,6%, l’educació, que ho va fer un 3,5%, i la intermediació financera, amb un increment del 3,1%, la qual cosa indica, a més de la cerca de noves oportunitats en nous sectors, l’adhesió que ha tingut l’encara recent modificació de l’estatut.

Els tràmits per a donar-se d’alta com a treballador autònom inclouen:

  • Alta censal i opció del règim fiscal: es formalitza en l’Agència Tributària per a optar pel règim fiscal corresponent i indicar l’activitat que es realitzarà, i les dades de l’empresa.
  • Inscripció/afiliació en el Règim Especial d’Autònoms de la Seguretat Social: es realitza en Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). Des de l’alta censal, es disposa d’un període de 30 dies naturals per a realitzar la inscripció amb el formulari de l’Alta Censal, el DNI i el model TA521/1 d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, que pot emplenar-se en la mateixa oficina de la TGSS.
  • Llicència d’Obertura i Llicència d’Activitats i Instal·lacions: es formalitza a l’Ajuntament corresponent. És obligatòria per a registrar una empresa i ha d’anar acompanyada d’un projecte d’instal·lació, encara que no totes les activitats requereixen una llicència. Per exemple, un paleta o un lampista que fa tasques de manera independent per a particulars o empreses no està obligat a tramitar-la.
  • Alta en l’impost d’activitats econòmiques (IAE): és una taxa que grava l’exercici de les diferents activitats empresarials i professionals segons una classificació a través d’un codi que es diu “epígraf de l’activitat”. Es realitza en l’Agència Tributària (AT).

Obligacions del petit empresari

Una de les majors complicacions per a qui decideix constituir-se en empresari són les obligacions fiscals, el pagament d’impostos i la gestió comptable de la seva activitat. Si bé la majoria dels professionals compten amb comptables i gestors que fan aquesta tasca, aquest és un aspecte important a l’hora d’avaluar la viabilitat econòmica i financera d’un negoci.

Les cotitzacions a la Seguretat Social, l’IRPF (Impost a la Renda de les Persones Físiques) i l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) constitueixen les principals obligacions dels treballadors independents. En el primer cas, els pagaments mensuals es realitzen no en funció del volum d’ingressos sinó segons la base de cotització triada en el moment de la inscripció, amb un mínim de 800 euros i un màxim de 3.000 euros, sobre els quals caldrà pagar al voltant d’un 30%. Aquest concepte atorga el dret a percebre una prestació per incapacitat, per baixa maternal i jubilació, i per malaltia, suposat que era voluntari amb el règim anterior fins a l’última modificació de l’estatut.

Les cotitzacions a la Seguretat Social, l’IRPF i l’IVA constitueixen les principals obligacions dels treballadors independents

Quant a l’IRPF i l’IVA, el pagament és trimestral. El primer és la via per la qual es declaren les rendes o beneficis obtinguts per l’activitat i pot calcular-se per mòduls de renda, pel qual s’estima un rendiment periòdic estàndard (el mòdul) sobre el qual es paga l’IRPF corresponent. En aquest cas, no es consideren ingressos i despeses reals, sinó estimatius per a determinades activitats. El sistema d’estimació directa, en canvi, permet al petit empresari pagar l’impost sobre els seus beneficis reals: es resten als ingressos totes les despeses (lloguer del lloc on es realitza l’activitat, materials, provisions i equips, serveis com a llum, aigua i gas, interessos de crèdits…).

L’IVA és un impost que recau sobre el consum i grava les vendes de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals, així com les adquisicions intracomunitàries o les importacions de béns. També hi ha en el règim d’autònoms un IVA simplificat que es paga per mòduls.

El càlcul d’aquests impostos es realitza sobre la facturació de l’activitat. En aquest sentit, per a treballar de manera independent és important conservar aquestes factures, ja que les retencions de l’IRPF poden sofrir descomptes en determinades activitats o per períodes inicials; per exemple, en el primer any de vida d’un negoci. De la mateixa manera hi ha activitats productives, com les col·laboracions periodístiques, o les efectuades per escriptors i músics, que estan exemptes del pagament d’IVA.