Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Denunciar i reclamar després d’un robatori en l’habitatge

És necessari posar una denúncia al més aviat possible per recuperar els béns i demandar els danys al segur

Img puerta forzada Imatge: Brad Harrison

La majoria dels robatoris en habitatges es registren durant les vacances d’estiu. Els lladres aprofiten l’absència dels residents per apropiar-se d’objectes de valor que els seus amos hagin pogut deixar en el pis. No obstant això, les substraccions també poden produir-se mentre els inquilins es troben a la casa, doncs durant el període estival de vegades es relaxen les mesures de seguretat i, davant la calor, s’obren finestres i portes. Sempre que es produeixi un robatori a casa, cal denunciar-ho al més aviat possible per recuperar els béns i reclamar els danys al segur.

Avisar a les autoritats

Un temor que aguaita a nombrosos ciutadans, sobretot quan s’ha donat una onada de robatoris per la seva zona de residència, és arribar a casa i trobar el pany forçat. Quan això succeeix, el primer impuls és entrar en l’habitatge per veure si falta alguna cosa, però convé no fer-ho. Cal cridar al més aviat possible a la Policia, a la Guàrdia Civil o a qualsevol dels cossos de seguretat de la seva comunitat autònoma, i, sobretot, mantenir la calma.

Si el propietari de la casa no ha percebut que el pany estigui forçat -ja sigui perquè els lladres no han deixat petjada o perquè s’han colat per un altre lloc, com la finestra- pot ser que en entrar en el pis es trobi amb que aquest ha estat desvalisat. Potser en aquest moment l’amo de l’habitatge vulgui revisar totes les habitacions per veure què li falta. Això tampoc és el més correcte doncs corre el risc que els lladres encara romanguin a l’interior i que, en trobar-se, es produeixin situacions de violència. El mateix succeeix quan el robatori s’origina mentre la família es troba en l’habitatge. El més encertat és no enfrontar-se als lladres.

Convé posar la denúncia en el termini de 72 hores des que es percep que han entrat en l’habitatge

Quan una vegada a la casa s’observa que han robat, és important no tocar gens i no tancar finestres ni portes. D’aquesta manera serà més fàcil per a la policia saber per on van entrar els cacos, prendre petjades, seguir la pista o saber si, per la forma de treballar dels lladres, ja havien actuat abans per la zona.

Mentre arriben les forces de seguretat, es pot recaptar informació entre els veïns. És possible que algun hagi vist persones sospitoses, escoltat algun soroll estrany i fins i tot sofert la substracció a la seva pròpia casa. Quan arribin els agents, l’amo de la casa robada podrà transmetre’ls aquestes dades per facilitar-los el seu treball.

Convé posar la denúncia en el termini de 72 hores des que es percep la falta d’objectes o se sospita que algú ha entrat en l’habitatge. En general, el denunciant ha de provar que és l’amo de la casa o l’inquilí, així és que haurà de mostrar la documentació que ho acrediti.

Robatori, furt o atracament

Les forces de seguretat inspeccionaran l’habitatge i, al costat de l’exposat pel denunciant, podran determinar si es tracta d’un atracament o espoliació, d’un robatori o d’un furt. Cadascun d’aquests conceptes determina una pena per al lladre i una cobertura diferent per part del segur.

En el furt no es fa ús de la força sobre les coses i tampoc hi ha intimidació o violència sobre l’individu. Seria el cas d’un lladre que veu una finestra oberta i es porta el que troba a la casa. En el robatori, per contra, sí hi ha força sobre les coses per sostreure el ben -es trenquen les portes, panys…-, mentre que en l’espoliació o l’atracament hi ha intimidació cap a la persona, agressió o violència física.

Llistat d’objectes sostrets

Una vegada que la policia hagi inspeccionat l’habitatge i permeti als residents entrar, és necessari revisar la casa de manera exhaustiva i fer un llistat dels objectes que falten. Així, a l’hora de confirmar la denúncia, el propietari podrà corroborar el que va declarar en un primer moment o incloure les coses que ha trobat a faltar a última hora. També és convenient afegir a la llista el valor benvolgut de cada ben.

Amb la confusió, la víctima de robatori pot no reparar en certs béns que tenen un gran valor per als lladres. És el cas dels xecs bancaris o les targetes de crèdit. És important no deixar aquest tipus de documents en llocs visibles i, si es fa un viatge, cal dipositar-los en caixes fortes o deixar-los a cura de familiars o amics. És de gran importància posar-se immediatament en contacte amb el banc i anul·lar totes les targetes, xecs, etc. i bloquejar l’ús dels comptes i dipòsits.

Si falten targetes de crèdit o xecs cal posar-se immediatament en contacte amb el banc

Alguna cosa similar ocorre amb els objectes informàtics com a ordinadors, mòbils amb Internet, pen drives o discos durs. La quantitat d’informació que poden donar sobre el seu propietari -comptes bancaris, adreces o telèfons confidencials, fotografies, documents escanejats, nivell econòmic, segurs contractats- és tal que permetrien suplantar la personalitat amb facilitat, per la qual cosa és necessari comunicar-ho amb rapidesa a l’entitat bancària, així com a les empreses i a les persones que poguessin veure’s afectades.

Donar part al segur

La denúncia és imprescindible per justificar el robatori. Amb ella i la llista de béns sostrets, la víctima pot acudir a l’asseguradora de l’habitatge perquè aquesta li arregli els desperfectes o li retorni el valor dels objectes robats.

No totes les assegurances de la llar inclouen una pòlissa de robatoris. El prenedor, al moment de signar, ha de conèixer les cobertures amb les quals explica i ampliar-les si ho considera necessari. Algunes assegurances són molt bàsics i només inclouen els danys sobre el continent (el pany, les finestres, les parets) sense cobrir el contingut (joies, electrodomèstics…).

Si s’ha registrat un furt, és probable que l’asseguradora pagui una quantitat molt petita i fins i tot que el prenedor no rebi res. Si la denúncia determina que s’ha tractat d’un robatori o un atracament, cobrirà fins a la quantitat establerta en la pòlissa. És l’assegurat qui haurà establert els diners que desitja rebre en cas de substracció d’objectes, i respecte a ella haurà pagat de manera periòdica. No obstant això, si la persona robada ha comès una negligència greu, com deixar la porta oberta durant tot el dia, no rebrà gens de la companyia.

Un altre aspecte que ha de tenir-se en compte una vegada que s’ha produït el robatori són les mesures de seguretat que va declarar l’assegurat al moment de signar la pòlissa. Si tenia alarma percebrà una quantitat menor de la companyia, ja que també haurà pagat menys diners pel segur, igual que si té caixa forta, porta blindada, diversos forrellats…

Els qui poden portar-se una desagradable sorpresa són les persones els objectes de les quals hagin estat sostrets de terrasses, jardins o parts exteriors de l’habitatge perquè és probable que no estiguin coberts pel segur de robatori en la llar, tret que així s’hagi establert de manera específica.

La denúncia és imprescindible per donar part del robatori al segur

Els prenedors que hagin declarat en el seu segur objectes d’especial valor -joies, quadres…- podran recuperar en la seva integritat el valor del sostret, fins al límit signat en el contracte. En funció del valor d’aquests objectes, la qual cosa s’hagi pagat per la pòlissa serà major o menor. Si no hi ha una declaració especifica, només recuperarà fins al límit genèric establert.

Sempre convé fotografiar aquest tipus d’objectes valuosos: quadres, joies. D’aquesta manera serà més fàcil recuperar-los si els lladres són detinguts o si aquests béns són venuts per altres persones al mercat negre. El mateix succeeix amb els electrodomèstics; es recomana apuntar o fotografiar els seus nombres de sèrie i tenir una llista actualitzada per identificar-los en cas de futures vendes fraudulentes. Les factures són importants a l’hora de determinar la propietat de les coses i la seva antiguitat. Alguns objectes es deprecien amb els anys -televisor, ordinador, frigorífic- a diferència del que succeeix amb les joies o les obres d’art.

Després del robatori, és el moment d’arreglar al més aviat possible els danys que ha sofert l’habitatge i reposar els objectes sostrets. És hora d’avaluar la pòlissa de la llar per determinar si les cobertures contractades eren o no suficients i també de decidir si són necessàries noves mesures de seguretat com a portes blindades, forrellats, caixes fortes, reixes o alarmes.

EVITAR UN ROBATORI EN L'HABITATGE

Per evitar en la mesura del possible un robatori a casa, la policia dona alguns consells generals de gran utilitat:

  • No fer ostentació de les pertinences o les alhajas, no tenir molts diners a casa, i sempre que sigui possible, dipositar les joies o objectes de gran valor en caixes fortes.

  • No guardar talonaris de xecs al costat de documents amb la signatura del propietari, doncs facilita la seva utilització per part dels lladres.

  • Fer ús de les mesures de seguretat que es tinguin, fins i tot quan la persona es vagi a absentar per poc temps.

  • Quan algú cridi al porter automàtic no cal facilitar l’accés si qui crida és un desconegut. Abans d’obrir la porta de l’habitatge cal observar per l’espiell.

  • Si qui flama diu ser personal que treballa en empreses de serveis (el telèfon, el gas, la llum) és important demanar que s’identifiquin. Quan es tracti d’una visita inesperada s’ha de cridar a la companyia, sempre amb la cadena posada i la persona fora de l’habitatge.

Si la família va a passar fora de casa una temporada ha de prendre una sèrie de precaucions addicionals:

  • Només cal comunicar a les persones més reunides el projecte d’anar-se de vacances. És convenient no divulgar-ho en xarxes socials.

  • Dipositar els objectes de valor en caixes de seguretat bancàries o deixar-los-hi a persones d’absoluta confiança.

  • Deixar ben tancades les portes i les finestres -sobretot les més accessibles o les que donen a patis interiors o a llocs foscos- però no les persianes, perquè això transmetria la sensació de que la casa està buida.

  • Un veí de confiança podria vigilar l’habitatge de tant en tant i recollir les cartes o la publicitat de la bústia.

  • No deixar mai les claus en un lloc al que puguin accedir desconeguts -el felpudo, un tiesto- ni posar una nota en la qual s’indiqui l’absència del domicili.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions