Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Descoberts en compte

Segons l'entitat bancària es pot arribar a pagar fins a 20 euros per deixar només un euro en números vermells

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deGenerde2006

Una mala previsió de fons o el càrrec d’una despesa major de l’esperat poden tenyir de vermell el compte corrent. Aquesta situació és el que en l’argot bancari es denomina ‘descobert en compte’. Un terme que fa referència al fet que les entitats financeres apliquen elevats interessos i diverses comissions als clients que es queden sense fons en els seus comptes corrents i passen a ser deutors. A vegades, només per deixar un euro en descobert, haurem de pagar una penalització de 20 euros, un 2.000% de l’import que deixem en números vermells. A més, per a algunes entitats no importa que es rectifiqui en breu i que la situació en números vermells a penes duri unes hores. Si el compte es va quedar en descobert, encara que fora per poc temps, les entitats no són compassives i apliquen igualment les seves elevades comissions. Per tant, en aquestes dates nadalenques, tan donades al consum, convé no perdre de vista el nostre saldo bancari per a no haver de córrer amb despeses innecessàries. Des de les associacions de consumidors recomanen fixar-se bé en les comissions que cobren i reclamar davant una mala pràctica bancària.

Quan es produeix el descobert?

Res millor que l’exposició d’un cas pràctic per a explicar en què consisteix un descobert en compte, més encara en aquestes dates. El període nadalenc és, tradicionalment, una de les etapes que destaca per registrar més descoberts en compte. La febre consumista i el descontrol de despeses poden deixar-nos en números vermells en el nostre compte corrent. Per a evitar caure en aquestes situacions, el primer i fonamental és elaborar un bon pressupost comptabilitzant els diners que s’ingressa i descomptant els pagaments fixos. És també convenient preveure les despeses probables, propis d’aquestes dates, i tenir una petita partida per a imprevistos. D’aquesta manera, se sabrà amb seguretat de quants diners es disposa. Malgrat tot, la falta de planificació sol prevaler sobre l’esperit previsor en aquestes dates. Per a veure més clar quant ens pot costar la “broma” de comprar un regal de més, vegem un exemple. Per mantenir un descobert d’uns 700 euros durant dos dies podem acabar pagant 40 euros, la qual cosa suposa una penalització del 6% sobre l’import que es queda en números vermells. En aquesta penalització s’inclou, d’una banda, el tipus d’interès que ens aplica l’entitat, del 9% TAE, una comissió d’obertura del descobert del 2% més una comissió fixa de reclamació de posicions deutores, de 12 euros.

/web/és/drets_de el_consumidor/serveis_financers/descubierto2.jpg

Es diu, per tant, que una persona té un descobert en compte quan un client passa a estar en números vermells amb la seva entitat, és a dir, quan passa a haver-li de diners al seu banc. “Aquesta situació es pot donar per un descuit, per realitzar una transferència per una quantitat superior a la deguda a un altre compte, per haver de fer front a un rebut domiciliat molt major a l’esperat, etc.”, comenten des de Caja Madrid. Els motius poden ser múltiples i variats. En qualsevol cas, a l’entitat financera li és igual la causa per la qual una persona es quedi en números vermells. Ens reclamaran les despeses corresponents sigui com sigui l’explicació.

Quan un client s’ha quedat en descobert, els sistemes informàtics del banc activen una espècie d’alarma que li fa saber a l’entitat que aquest usuari ha passat a ser “morós“. S’inicia així una cadena de comunicacions i d’anàlisis que ve envoltada d’una sèrie de despeses. En alguns casos, les entitats solen comunicar al seu client deutor el seu cas, perquè tracti d’esmenar-lo. Entre altres, aquesta pràctica la duen a terme en el Banc Santander. En aquesta entitat afirmen que solen comunicar la majoria de les situacions de descoberts als seus clients per telèfon o per escrit. “La nostra intenció és que regularitzin la seva situació”, assenyalen. A més, en aquesta entitat asseguren que analitzen tots els casos i creen informes que relaten i valoren les situacions particulars de cada client. Malgrat tot, abans de realitzar l’anàlisi pertinent i sense esperar a les conclusions, les entitats es mostren implacables i reclamen o, directament carreguen del compte del client, les comissions corresponents.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Cadena de despeses »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions