Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Descoberts en compte

Segons l'entitat bancària es pot arribar a pagar fins a 20 euros per deixar només un euro en números vermells

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deGenerde2006

Una mala previsió de fons o el càrrec d’una despesa major de l’esperat poden tenyir de vermell el compte corrent. Aquesta situació és el que en l’argot bancari es denomina ‘descobert en compte’. Un terme que fa referència al fet que les entitats financeres apliquen elevats interessos i diverses comissions als clients que es queden sense fons en els seus comptes corrents i passen a ser deutors. A vegades, només per deixar un euro en descobert, haurem de pagar una penalització de 20 euros, un 2.000% de l’import que deixem en números vermells. A més, per a algunes entitats no importa que es rectifiqui en breu i que la situació en números vermells a penes duri unes hores. Si el compte es va quedar en descobert, encara que fora per poc temps, les entitats no són compassives i apliquen igualment les seves elevades comissions. Per tant, en aquestes dates nadalenques, tan donades al consum, convé no perdre de vista el nostre saldo bancari per a no haver de córrer amb despeses innecessàries. Des de les associacions de consumidors recomanen fixar-se bé en les comissions que cobren i reclamar davant una mala pràctica bancària.

Cadena de despeses

Les despeses que cal pagar per deixar el compte corrent al descobert són nombrosos. A vegades, haurem de pagar fins a tres tipus de penalitzacions diferents: un tipus d’interès, una comissió d’obertura de descobert i una comissió de reclamació de posicions deutores.

Per a començar, el descobert es considera un préstec, Descobert es considera un préstec de manera que haurem d’abonar a l’entitat un tipus d’interès determinat i bastant elevat. La modalitat del compte és un dels aspectes que influeix per a determinar aquest tipus d’interès aplicat. “Les despeses d’un descobert d’un compte corrent d’una persona física s’ajusten al que s’estableix en la Llei de Consum i seran menors que els aplicats als comptes que pertanyin a persones jurídiques”, afirmen des de BBVA.

Per a comptes de particulars, en Caja Madrid el tipus d’interès de referència actual que apliquen per descoberts en compte és del 9,99% TAE (9,64% d’interès nominal). En Banc Sabadell se situa en el 9,513% TAE i en SCH és del 9,568% TAE. Tots aquests tipus d’interès corresponen a períodes anualizados, de manera que l’entitat fa el càlcul del pagament corresponent segons els dies que es mantingui el descobert.

En segon lloc, totes les entitats apliquen també una comissió d’obertura del descobert, que el client ha de pagar per haver-se quedat en números vermells i perquè l’entitat hagi hagut de prestar-li diners. Aquesta comissió pot superar el 4%. Des del Banc d’Espanya comenten que aquesta és una de les poques comissions que està regulada. En concret, l’article 19, apartat 4, de la Llei 7/1995 del 23 de març diu que la comissió percebuda per situacions de descobert, juntament amb els interessos, no podrà donar lloc a una taxa anual equivalent superior a 2,5 vegades l’interès legal dels diners (que en l’actualitat se situa en el 4%). És a dir, la despesa no pot superar el 10% TAE.

En Banc Popular i BBVA poden aplicar una comissió màxima del 4,5% sobre l’import que va quedar en descobert, amb un mínim de 3 euros. Per part seva, una de les entitats que aplica comissions més baixes per aquest concepte és Bankinter. La seva comissió màxima aplicada per descoberts en compte és del 0,5%, encara que el mínim aplicat és, també, de 3 euros.

Finalment i, al marge de la comissió i l’interès esmentats, alguns bancs i caixes apliquen una nova tarifa, denominada ‘comissió de reclamació de posicions deutores‘. Algunes entitats cobren aquesta última comissió només quan el descobert es manté durant un període determinat, que varia segons el banc o caixa en qüestió. Per exemple, en Banc Sabadell aquesta comissió és de 22 euros, però només la cobren quan la posició deutora superi els 30 euros i es mantingui més de dos dies hàbils. En Openbank, filial “on-line” de SCH, només cobren aquesta comissió de reclamació de posicions deutores (25 euros) si el client manté un descobert en compte durant més de deu dies. Si abans d’aquest termini l’usuari ingressa diners en el seu compte, l’entitat en qüestió no té dret a reclamar el pagament d’aquesta comissió.

Com sol ocórrer amb la majoria de les comissions bancàries, les entitats tenen un marge d’aplicació de les seves tarifes bastant ampli segons la situació particular de l’usuari, fins a un màxim determinat i registrat en el Banc d’Espanya. A vegades, els grans clients gaudeixen de certs “privilegis”, com no pagar comissions pel manteniment dels seus comptes corrents o de les seves targetes. No obstant això, en els descoberts, bancs i caixes no solen fer distincions: es tracti d’un client amb un saldo baix o d’un estupend usuari, si sofreixen un descobert habitualment tots dos solen acabar pagant la penalització màxima.

Des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) consideren que aquesta segona comissió que cobren les entitats bancàries (“comissió de reclamació de posicions deutores”) només està justificada en el cas que el banc en qüestió pugui provar que han emprès o realitzat les gestions oportunes per a cobrar aquest descobert i que aquestes gestions han produït una despesa a l’entitat. Ileana Izverniceanu de l’Església, portaveu de l’OCU, estima que “enviar una simple carta ordinària, com fan molts bancs, no justifica el cobrament d’aquesta comissió”. “El Banc d’Espanya considera que aquest fet és una mala pràctica bancària. El lògic és que la reclamació es realitzi després d’estudiar les peculiaritats de cada cas concret”, afegeix.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions