Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Destinar els interessos del banc a un projecte solidari

Amb aquest mecanisme, els clients tenen un paper més actiu en l'assignació de recursos
Per Laura Caorsi 2 de febrer de 2010
Img colegio islamico
Imagen: Danial Chitnis

Les crisis financeres, els desastres naturals o els conflictes bèl·lics, entre altres, renoven la importància del voluntariat i la solidaritat. Les recessions econòmiques, com la que travessa en aquest moment Espanya, o les catàstrofes mediambientals, com els recents terratrèmols a Haití, comporten riscos de pobresa, exclusió i marginalitat, al mateix temps que posen de manifest el protagonisme de les ONG, la seva labor d’assistència social i les seves múltiples iniciatives en diverses parts del món. Però les grans idees i la bona voluntat, per si soles, no basten. Per a portar-les a la pràctica fa falta diners. Alguns bancs brinden als seus clients la possibilitat de col·laborar amb causes humanitàries i programes de desenvolupament social.

Diferents mètodes, una mateixa fi

Des de sempre, les caixes d’estalvis destaquen pel seu caràcter fundacional i destinen un percentatge elevat dels seus beneficis nets a diferents projectes de benestar col·lectiu. Els guanys anuals d’aquestes entitats tenen dues finalitats: la constitució de reserves financeres per a ser autosuficients i el finançament de projectes socials, solidaris i benèfics. És una àrea a la qual, en mitjana, assignen un 25% dels excedents generats cada any. Segons les xifres oficials, només en l’últim lustre les caixes espanyoles han invertit gairebé 8.000 milions d’euros en obra social, una partida molt superior al pressupost públic en I+D+i per a 2010.

Més enllà d’aquests volums, l’interessant és que cada entitat, ja sigui banc o caixa, posa en marxa per a aquestes finalitats diferents mecanismes. En certa manera, és lògic. Si en altres àmbits varia la manera de recaptar fons (des de la guardiola artesanal fins a l’enviament de sms solidaris, hi ha infinitat d’opcions), per què no hauria d’ocórrer el mateix en el sector financer? L’Associació Espanyola de Banca (AEB), que congrega a gairebé totes les entitats nacionals i estrangeres que operen a Espanya, subratllen que no hi ha un únic model ni una política de beneficència comuna. Si bé els bancs tenen àrees de responsabilitat social, cadascun enfoca aquest tema d’una manera diferent i amb un estil propi.

En 2008, les caixes van posar en marxa 201.607 activitats socials

En el sector de les caixes d’estalvis, la situació és similar. Encara que es diferenciïn dels bancs per mancar d’accionistes i destinar els seus beneficis a obres socials, les 45 entitats que operen al nostre país escometen els projectes de manera diferent. Es defineixen pel vessant social i comparteixen l’objectiu fonamental de col·laborar amb el benestar col·lectiu, però els seus mètodes són diferents. En 2008, es van posar en marxa 201.607 activitats. Els usuaris d’aquestes iniciatives i instal·lacions van rondar els 141 milions de beneficiaris.

Renovació solidària

Els models per a capitalitzar projectes de desenvolupament social s’han renovat en els últims anys. No és una qüestió única de les caixes d’estalvis, sinó que també els bancs es preocupen per innovar. La possibilitat clàssica de transferir o dipositar diners en els comptes corrents de les ONG continua en vigor, però hi ha altres maneres de col·laborar econòmicament amb les seves causes.

Una d’elles consisteix a destinar els interessos generats en el compte d’estalvi a un projecte solidari triat pel client. Aquesta opció -posada en marxa l’any passat per Caixa Navarresa- és pionera en el sector per dues raons. La primera, perquè aconsegueix que la donació (i la dotació) depengui del benefici net. La segona, perquè el client tria la iniciativa que ha de finançar. Suposa una volta a l’esperit fundacional de les caixes. Amb aquest mecanisme, els clients decideixen la destinació dels seus diners.

El projecte més recent promogut per aquesta entitat es desenvolupa a Uganda. No obstant això, no tots els programes socials travessen les fronteres. Destaca la creació de la Fundació Gazte Lanbidean, de BBK, que promou la formació professional i la creació d’ocupació entre la joventut biscaïna. És una iniciativa capdavantera perquè inverteix part del seu rendiment a finançar-la, informa els clients sobre les comeses d’aquesta fundació i facilita que col·laborin amb ells.

Augmenten els productes financers que permeten beneficiar-se i aportar part dels guanys a projectes socials

Les opcions són variades, ja que cada vegada hi ha més instruments financers orientats a la solidaritat. Són programes a través dels quals els clients es beneficien dels productes bancaris tradicionals (fons d’inversions o targetes de crèdit), mentre aporten part dels guanys a projectes de desenvolupament social, cultural o sanitari. Destaquen els dipòsits solidaris de bona part de les entitats. La diferència entre elles -a més dels projectes que financen- passa per les aportacions mínimes requerides als clients (entre 500 i 1.000 euros, segons el banc) i les rendibilitats, que oscil·len entre el 3,5% i el 4,5% TAE.

El model de les targetes de crèdit és una altra opció interessant. D’una banda, les principals signatures destinen a diferents ONG quantitats dineràries equivalents a part de la despesa dels titulars en les seves compres. Per un altre, se sumen a les iniciatives específiques de les entitats associades que les expedeixen. La Visa Solidària de Caixa Granada destina un percentatge dels interessos de la targeta a una acció social concreta. Les targetes ONG de Bancaixa inverteixen la meitat dels beneficis obtinguts pel banc gràcies a les compres dels clients en les ONG o associacions de voluntariat que hagin triat amb anterioritat els titulars. Aquesta caixa compta amb un ampli llistat d’organitzacions seleccionades amb rigor (prop de 300) i dóna la possibilitat de canviar d’associació en un moment determinat.

Informació i seguretat

La seguretat i la transparència en el maneig dels diners resulten fonamentals per a tots els bancs i caixes d’estalvis, més encara quan funcionen com a intermediaris financers entre els seus clients i les ONG. Per aquest motiu, abans que una entitat registri a una associació com a beneficiària dels seus rendiments, se cerciora que sigui fiable, tingui trajectòria i treballi de manera activa en benefici de la comunitat. En general, se’ls exigeix que estiguin constituïdes com a tals, que comptin amb una declaració d’utilitat pública i que demostrin una antiguitat que, com a mínim, superi els tres anys. Aquests paràmetres donen tranquil·litat a les entitats i, per extensió, als seus clients. L’activitat de l’Obra Social de les caixes d’estalvis està regulada i documentada en informes periòdics que es remeten al Banc d’Espanya.

Els bancs, que per la seva constitució no estan obligats a desenvolupar activitats d’obra social, funcionen d’una manera diferent i són més conservadors. En tots hi ha comptes oberts per ONG, però no sempre s’estableixen mecanismes per a ordenar transferències de diners. Qualsevol client pot decidir què fer amb la seva capital, on invertir-lo o a quina causa donar-lo, però el banc no té potestat per a operar amb els comptes dels seus clients, ni amb els seus rendiments. Així ho expliquen des de Banesto, Santander i Banc Popular, tres entitats membre de l’AEB. Aquests bancs coincideixen en indicar que no hi ha mecanismes automàtics de solidaritat i descarten que puguin redirigir els diners d’un capital privat a projectes socials ja que l’única persona habilitada per a això és el propi client.

Quan es realitzen transferències o ingressos amb finalitats benèfics, les transaccions han d’estar lliures de despeses i comissions

Una altra qüestió és el compromís del banc amb la societat i les seves polítiques socials, tant les permanents com les puntuals. En les primeres s’engloba el programa “Solidaritat x2” de Banesto, mitjançant el qual, qualsevol donatiu als comptes oberts per les ONG es duplica de manera automàtica a través dels fons de la Fundació del banc. Si una persona diposita 1.000 euros, la fundació dipositarà altres 1.000. Quan es realitzen transferències o ingressos amb finalitats benèfics, les transaccions estan lliures de despeses i comissions d’enviament.

Obrir un compte o contractar un pla de pensions es tradueix, en alguns casos, en desenvolupament social. Alguns bancs cedeixen una part de les comissions de gestió a objectius solidaris. Quant a les polítiques puntuals, destaca el cas d’Haití que, per recent i dramàtic, ha donat lloc a nombroses iniciatives bancàries. A més dels projectes habituals impulsats per les entitats, s’han creat campanyes específiques d’ajuda per als damnificats, s’ha donat diners i s’ha fet costat a les causes iniciades per associacions com a Unicef , Creu Roja o Metges Sense Fronteres.

Més enllà de les diferències entre entitats, o entre bancs i caixes, és fonamental informar-se sobre els projectes que secunden, si hi ha més d’una iniciativa en marxa i si és possible triar. Encara que totes dirigeixin els seus esforços al desenvolupament social, en major o menor mesura, la varietat és enorme. No és el mateix invertir en cultura o en restauració d’edificis històrics, que sumar-se als projectes ecologistes, donar diners a iniciatives d’educació o ajudar a pal·liar la desnutrició infantil. Totes aquestes àrees formen part del progrés humà, però es relacionen amb diferents aspectes i sempre se sent més afinitat per uns que per uns altres.