Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Detecten un increment d’estafats per anuncis en els periòdics

Falses ofertes obliguen els interessats a telefonar a un 906, amb el consegüent desemborsament de diners

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deOctubrede2002

Anuncis en els periòdics del tipus: “Pis de dues habitacions, amb vista, moblat, 9.500.000 pessetes. Telèfon…”, amaguen moltes vegades un parany. De fet, Policia i Guàrdia Civil han detectat ja nombroses estafes parapetades en anuncis com aquest, o bé en ofertes de treball, venda de vehicles, etcètera.

Però, Com funcionen aquestes estafes? L’interessat truca al telèfon mòbil que apareix en l’anunci, però està desconnectat i un contestador automàtic li remet a un altre número, sempre un 906. Flama i la persona que contesta ofereix molt escassa informació sobre el producte ofert, intenta allargar la crida tot el possible i acaba dient que és el seu cap qui té les dades però que en aquest moment està ocupat o de viatge… “Cridi vostè el dilluns”, recomanen. I el dilluns, més del mateix. En realitat, no hi ha pis en venda.

L’Audiència Nacional va condemnar el mes de març passat a S.G.B. a dos anys de presó per fets d’aquestes característiques. L’estafa es va descobrir arran de la denúncia d’un ciutadà canari que s’havia interessat per un apartament en Platja de l’Anglès (Gran Canària). Es van descobrir anuncis idèntics a Santander, Benidorm, Màlaga, València o Madrid.

Entre abril i juliol de 1999, el 906 contractat legalment per S.G.B. va rebre 11.405 crides que li van reportar 1.675.329 pessetes. De fet, el titular d’una línia 906 -les tarifes de la qual són molt superiors a les de les línies telefòniques corrents- percep per cada trucada rebuda un percentatge sobre el cost d’aquesta. D’aquesta forma, si bé el perjudici causat individualment és molt baix, la suma dels beneficis per totes les crides rebudes pot aconseguir importants xifres.

Es produeixen també episodis molt més dolorosos. Actualment un Jutjat de Madrid investiga un cas en el qual, en no més de tres mesos, la víctima va arribar a gastar gairebé 6.000 euros en anomenades a una línia 906. L’anunci en qüestió, publicat en un periòdic de tirada nacional, era una oferta de treball.

Fuentes de la Policia asseguren que és molt difícil, per no dir impossible, calcular el total dels diners estafats perquè no és habitual que el ciutadà denunciï. Tampoc es disposa de dades estadístiques sobre l’increment d’aquesta mena de fraus en els últims anys. “És més un problema de conscienciació que un problema policial”, asseguren, perquè “el més eficaç seria que ens el penséssim dues vegades abans de cridar a una línia 906 “. A més, les línies utilitzades per a les estafes són contractades legalment.

Els interessats han d’emplenar una sol·licitud i estar donats d’alta en l’Impost d’activitats Econòmiques (IAE). La sol·licitud es presenta davant el Ministeri de Foment i només quan aquest departament dóna la seva autorització, l’operadora contracta el servei. “L’estafa, l’engany, resideix en la inexistència del producte ofert en l’anunci i en el cost de la trucada telefònica”, expliquen les mateixes fonts.

Dues dones que treballaven per a S.G.B. van relatar en les seves declaracions judicials les instruccions que el seu cap els donava. Si l’anomenada era de persones interessades a buscar un treball, havien d’indicar que l’ocupació ja havia estat donat. Si era per a la venda d’un habitatge, S.G.B. els va dir “que atenguessin les crides amb bastant lentitud”.

Quan atenien una crida, primer havien de preguntar al client en quin periòdic havien vist l’anunci del pis, “amb calma” mirar la província a la qual pertanyia la publicació, més tard consultar el plànol de la ciutat, donar les característiques de l’habitatge i, si S.G.B. estava en l’oficina, “dir-li al client que esperés, que s’anava a posar el cap. Llavors havien de deixar el telèfon sobre una esponja gran perquè no s’escoltessin altres converses i esperar que S.G.B. ho atengués, cosa que no feia, tret que la crida procedís d’alguna immobiliària”.

Concertaven cites a les quals mai acudien. En els registres efectuats en l’oficina on es rebien les trucades, situada a Màlaga, es van trobar notes manuscrites que deien: “Ja he quedat amb ell aquesta tarda a les sis. Si et crida perquè no anem, digues-li que no hem trobat la direcció o que jo m’he torçat un turmell o alguna cosa”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions