Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Diferències autonòmiques en el repartiment d’una herència

Al territori general els fills reben dos terços del total, però en alguns municipis bascos la llibertat per atorgar els béns és gairebé absoluta

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 22 de Setembre de 2009
img_libros ley

Rebre una herència és per a algunes llars una miraculosa taula de salvació per viure més esplaiats, sobretot, en temps d’inestabilitat econòmica. Però, quant s’hereta? Per respondre a aquesta pregunta és imprescindible conèixer el lloc de residència del mort i del legatari, ja que els béns no es distribueixen d’igual manera en totes les comunitats autònomes. Les competències que tenen atribuïdes nombroses autonomies en aquesta matèria constitueixen un mapa amb diferents peculiaritats. Al marge del sistema general estan Catalunya, País Basc, Navarra, Aragó, Galícia i Illes Balears, amb codis forals propis que els permeten legislar de forma independent el repartiment d’una herència.

Els deutes també s’hereten

L’herència comprèn tots els béns, drets i obligacions d’una persona. Els beneficiaris a la mort del portador reben les possessions materials del mort (diners, immobles, joies, obres d’art…), però també els seus deutes. Al moment de fer el repartiment, els familiars directes ocupen en totes les comunitats espanyoles un lloc privilegiat. Quan una persona mor sense haver atorgat testament, els descendents són els qui tenen més drets. No obstant això, cada autonomia té les seves peculiaritats.

Per tramitar l’herència cal sol·licitar la denominada Declaració d’Hereus Abintestat, que es tramita davant Notario. Quan els hereus siguin ascendents, descendents o el cònjuge, el notari ha d’atorgar l’Acta de Notorietat, en el qual constaran els drets que s’atorguen a l’hereu en qüestió. Si, per contra, els successors són col·laterals (germans, oncles, nebots…), la Declaració d’Hereus haurà de tramitar-se davant el Jutjat de Primera Instància corresponent.

Però què diu el Codi Civil sobre com repartir una herència al territori general? En aquest aspecte cobra molta importància la legítima, un concepte que fa referència a la part dels béns que el testador no té a la seva disposició. Per llei, aquesta és la part de l’herència que reben els hereus forçosos. L’ordre de preferència és (article 806 del Codi Civil):

  1. Fills i descendents respecte dels seus pares i ascendents.
  2. Pares i ascendents respecte dels seus fills i descendents.
  3. Cònjuge.

En cas que no existeixi testament, l’ordre de successió seria:

  1. Fills i descendents d’aquests.
  2. Pares i ascendents (avis).
  3. Cònjuge.
  4. Germans i fills de germans.
  5. Resta de familiars col·laterals fins al quart grau de consanguinitat.
  6. L’Estat.

S’obre la línia recta descendent: els qui més drets tenen són els fills i els seus successors. Si no hi ha fills o nets, heretaran els ascendents: primer els pares i després la resta, segons proximitat. Mancant els anteriors, hereta el cònjuge vidu. A falta de descendents, ascendents i cònjuge, s’obre la línia col·lateral, és a dir, el repartiment es realitza entre germans, nebots i familiars fins al quart grau. En últim lloc, heretarà l’Estat.

En tot el territori és fonamental la legítima, la part dels béns que el testador no té a la seva disposició

Al territori general la legítima estableix que els fills i uns altres descendents rebran dos terços de l’herència. L’altre terç es denomina legítima curta, que s’hereta en plenipropiedad (la nuda propietat i l’usdefruit alhora). La nuda propietat es refereix al dret d’una persona sobre un ben material del que és l’únic propietari. Implica que aquesta persona té el domini del bé, però no ho posseeix perquè ha estat cedit a través d’un dret real denominat usdefruit. Aquest concepte, permet gaudir d’un bé, sense posseir-ho.

Fills i nets tenen dret a un altre terç de l’herència (de millora). Aquest no té per què repartir-se a parts iguals. El testador decideix què descendent ho rep. La tercera part és de lliure disposició. En resum, al territori general el cabal hereditari estaria format per un terç de lliure disposició, un de legítima estricta o legítima curta, i un altre de millora. D’aquesta manera, si un pare de família mor i deixa una herència de 300.000 euros: 200.000 euros compondrien la legítima i només 100.000 serien la part de l’herència de lliure disposició.

Segons el règim general, només un terç de l’herència es pot adjudicar a qui es triï (lliure disposició), però en algunes comunitats autònomes la llibertat és molt major.

Altres formes d’heretar

País Basc.

Al País Basc, no només hi ha una normativa diferent respecte al territori general, sinó vàries, segons la província o, fins i tot, el municipi. A Biscaia, el testador té l’obligació de repartir un 80% dels seus béns (quatre cinquens) entre els seus descendents. No obstant això, si té diversos fills, no té per què donar-los a tots la mateixa part. El testador pot atorgar el 80% dels seus béns a un únic fill. Aquesta normativa es troba vigent en Balmaseda, Bermeo, Durango, Ermua, Guernica, Lanestosa, Markina, Ondarroa, Otxandio, Portugalete, Plentzia i Orduña. També en les localitats alabeses de Llodio i Amurrio. A Àlaba, excepte les excepcions citades, els testadors es regeixen pel Fur d’Ayala per repartir els seus béns. És una normativa molt laxa que atorga total llibertat de concessió de béns. En aquest territori, si el testador ho desitja, no està obligat a deixar possessions als seus descendents. En la resta del País Basc (viles no aforades de Biscaia, municipis d’Àlaba i Guipúscoa), s’aplica el dret comú. No obstant això, en algunes localitats la llei atorga força al costum, que suposa una flexibilitat gairebé absoluta.

Navarra.
La pauta d’actuació es defineix per una llibertat completa en el repartiment de l’herència. El cònjuge vidu té dret a l’usdefruit de tots els béns. La denominada Compilació navarresa estableix un sistema formal que obliga als testadors a deixar als seus hereus forçosos, com a mínim, “cinc sous de febles o carlines i una robada de terra”. En la pràctica, suposa que els navarresos disposen lliurement dels seus béns en testament. Si els pares així ho desitgen, poden no deixar herència a un fill, o atorgar-li tot.

Aragó.

El Dret Civil aplicat a Aragó estableix que només seran legitimaris obligats els descendents, però no els ascendents ni el cònjuge vidu. La compilació aragonesa també exposa que s’ha de deixar als descendents, com a mínim, un 50% del valor dels béns que es vagin a repartir. Una altra peculiaritat normativa és que els testadors podran descomptar de la part d’herència que correspon als seus fills les donacions realitzades a aquests durant la seva vida.

Catalunya.

La reforma del Codi Civil de Catalunya, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2009, va atorgar major pes al cònjuge que queda viu. La denominada clàusula de la quarta viudal estableix que aquest ha de rebre una cambra dels béns de l’herència. Un altre 25% anirà a les mans dels descendents.

En calcular la cambra viudal, es tindran en compte una sèrie de factors (nivell de vida, edat, estat de salut, etc.) per ajustar-se al màxim a la realitat del vidu. La resta de l’herència (un 50%) serà de lliure disposició. La legislació catalana reconeix la possibilitat que el vidu opti per quedar-se en usdefruit amb tots els béns del testador de forma vitalícia, encara que es casi de nou o convisqui amb una altra persona. En el dret comú aplicable al territori general, el dret a l’usdefruit es perd si es torna a contreure matrimoni.

A Catalunya es permet que el vidu gaudi de forma vitalícia de l’usdefruit dels béns, encara que es casi o convisqui amb una altra persona

Galícia.

El 6 de juny de 2006, el Parlament de Galícia va aprovar la nova Llei de Dret Civil, una notable reforma de l’anterior regulació (Llei 4/1995). Respecte al repartiment d’una herència, les legítimes disminueixen de manera considerable. La part dels descendents es redueix d’un 66% a un 25% (només una quarta part dels béns que es reparteixen seran de manera obligatòria per als fills).

Excepte disposició del testador o pacte, la legítima no es podrà pagar en diners i en béns. En qualsevol cas, el repartiment del 25% entre els fills ha de fer-se a parts iguals (no es pot cedir més a un fill que a un altre). Des de 2006, el cònjuge també té menys drets en el repartiment, que li atorga un 25%, enfront del 33% anterior (un terç del total).

Illes Balears.

A Balears hi ha també un mosaic de lleis, en funció de la illa en la qual es resideixi. A Mallorca i Menorca, la normativa obliga als testadors a deixar als seus descendents una tercera part dels seus béns, sempre que els fills siguin quatre o menys de quatre. Si són més, la llei obliga a deixar-los un 50% de l’herència.

Quan els hereus són els ascendents (pares), la normativa vigent només exigeix la quarta part dels béns. A Eivissa i a Formentera, els pares hereten fins a un 50% del total.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions