Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dipositar els diners en un banc o en diversos

Convé informar-se del termini, el risc, la necessitat de diversificar i la fiscalitat de cada inversió
Per Anna Elisa Savelli 28 de gener de 2009
Img pilas monedas
Imagen: Sophie

Diversificar l’estalvi

L’espanyol, en general, és poc exigent i confia massa en el seu banc de sempre, sense mostrar una postura crítica davant les entitats i els seus productes a l’hora d’invertir. Però, tenint en compte la ingent oferta bancària actual, no està de més plantejar-se si convé dipositar els diners en una sola entitat bancària o en diverses, i tenir sempre en compte quins productes són idonis i informar-se dels terminis, el risc, la necessitat de diversificar i la fiscalitat de cada inversió.

Les dues opcions tenen avantatges i inconvenients per a l’usuari. Si la quantitat que es desitja ingressar en una banc o caixa supera els 100.000 euros, les associacions bancàries recomanen repartir-la en diversos bancs, ja que el Fons de Garantia de Dipòsits cobreix aquesta quantitat com a màxim per persona i entitat. Aquesta recomanació, com indiquen des de l’Associació d’Usuaris de bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE), sorgeix arran de que a l’octubre de 2008, després de l’onada de fallides financeres, s’augmentés la cobertura d’aquests fons de 20.000 a 100.000 euros. Però per a qui no vegi clara l’opció de diversificar el seu estalvi, l’altra alternativa és augmentar el nombre de titulars dels comptes, ja que el Fons de Garantia cobreix fins a 100.000 euros per titular i compte.

Fins i tot tenint això en compte, el millor, en paraules de Salvador Cerezo, president de l’Associació Nacional d’Assessors Financers (ANAF), és dispersar els diners en diversos bancs, “sempre que es tinguin dipòsits bancaris en les diferents modalitats d’imposicions”. Si la inversió es realitza en productes que continguin valors borsaris o altres productes, com a fons d’inversió, productes estructurats, assegurances, etc., les garanties no les ofereixen els bancs, perquè simplement es converteixen en intermediaris.

Diversificar l’estalvi és més segur i permet triar les millors ofertes de cada entitat

Hi ha dos avantatges en la dispersió, segons assenyala l’expert:

  • La seguretat, seguint la màxima de la dispersió del risc.
  • Possibilitat de triar entre les millors ofertes a causa de la competència: la falta de liquiditat de les entitats bancàries per l’escassetat de crèdit interbancari, els obliga a fer front a les amortitzacions de les titulitzacions hipotecàries. Per això, hi ha bones ofertes de dipòsits en el mercat a tipus d’interès molt per sobre de l’interbancari, deute públic, o bons, entre altres.

En l’aspecte fiscal, no existeix cap repercussió directa en la diversificació de la inversió (el que sí que diferencia el tractament fiscal és el tipus de producte contractat, ja que, per exemple, hi ha productes, com les hipoteques per l’habitatge que desgraven davant Hisenda). Es tingui l’estalvi en un sol banc o en deu, s’apliquen impostos als rendiments que estan sotmesos a les retencions corresponents, i cada entitat enviarà la informació fiscal al final de cada exercici al seu client per a ser incorporada en la seva declaració de l’IRPF. L’única cosa que pot afectar en el tractament fiscal és haver de declarar més posicions en la Declaració de la Renda, però no quant al percentatge, ja que se sumen totes les quantitats que es tenen invertides.

Apostar per un sol banc

Si un usuari es resisteix a tenir els diners en diverses entitats, bé perquè no posseeix una elevada quantitat, o perquè li resulta més complicat controlar la diversificació, el millor és conèixer tant les possibilitats que li ofereix el seu banc de sempre, com estudiar l’oferta d’altres entitats. Una vegada contemplades les possibilitats, el més productiu en el context econòmic actual, és optar per la inversió a curt termini, perquè els tipus d’interès són millors: a llarg termini la rendibilitat serà d’un 4%, mentre que a curt termini se situarà sobre el 5%, i fins i tot del 6%, segons pronostica Cerezo, qui assenyala que en els comptes d’estalvi s’ha experimentat una gran baixada en els interessos, la qual cosa no succeïa des de 2005.

En aquest sentit, els bancs en línia són els que solen donar més rendibilitat encara que la tendència és que vagin a la baixa. Les ofertes que sorgeixen solen ser molt concretes, per a nous clients i mai superen la durada de 12 mesos. Com explica Cerezo, la diferència entre un banc en línia i un tradicional és que el primer està més “industrialitzat”: empra menys costos en la seva dedicació tant de persones com d’eines, ja que generalment tot es contracta per Internet. En el cas d’un banc tradicional, es té un servei personal (i oficines), la qual cosa repercuteix e els costos al consumidor via comissionis. Més enllà de la diferència entre la banca tradicional o la banca per Internet, des d’ADICAE emfatitzen en què el consumidor ha d’extremar les precaucions a l’hora de contractar qualsevol tipus de producte financer: exigir tota la informació detallada no sols verbalment sinó per escrit, preguntar fins a la sacietat i, si no queda satisfet, buscar assessorament neutral.

En tenir els diners en un sol banc es minimitzen despeses en comissions i gestió, i s’obté una millor atenció com a client preferent

En tenir els diners en un sol banc es minimitzen les despeses en comissions i de gestió; a més, en general, l’usuari es beneficia d’una millor atenció com a client preferent, ja que té el capital concentrat en una sola entitat.

Una dels seus aparents desavantatges és que en el moment de viatjar podria ser un “problema” comptar només amb targetes d’un mateix banc, però el que realment importa és el tipus de targeta, si és de dèbit o de crèdit. Aquestes últimes són acceptades en un radi geogràfic internacional més ampli. També pot haver-hi algunes diferències en funció de la mena de targeta de crèdit: VISA, Mastercard o American Express; per exemple, les dues primeres tenen una més àmplia acceptació. L’usuari ha de tenir en compte, a més, el sistema amb el qual opera la seva targeta: Servired, Sistema 4B, Euro 6000, ja que la despesa en comissions varia sensiblement entre els uns i els altres.

Si es decideix conservar els diners en un sol banc cal tenir en compte una sèrie d’aspectes:

  • Si es posseeix una entitat de confiança, convé consultar i llegir atentament tots els productes que ofereixi.
  • Tenir clara la idea del que es necessita, i no anar a les palpentes. No cedir a pressions d’ofertes instantànies, ni signar “a la primera”.
  • Sempre preguntar: rendibilitat, si es pot disposar dels diners i a quin cost, fiscalitat, i despeses.
  • Llegir la lletra petita.
  • Si se sospita que oculten informació, cal acudir immediatament als organismes oficials de consum.

Canvi d’entitat

Quan el que es desitja és canviar de banc, el tràmit és bastant senzill. Tret que el canvi impliqui subrogar la hipoteca. Si s’ha localitzat un banc que ofereix millors condicions per a la mateixa hipoteca, i es realitza el canvi, cal calcular sempre que s’han de pagar despeses de cancel·lació, de notaria, de gestoria i de registre. I tenir molt present que a través de la subrogació el que es pot variar és el tipus d’interès, el termini d’amortització, o tots dos. Però, en cap cas es podrà modificar el capital pendent d’amortitzar.

En cas de voler canviar d’entitat per qüestions relacionades amb la hipoteca, no hi ha dubte que la subrogació és una opció molt millor que cancel·lar el crèdit inicial i obrir una nova hipoteca, perquè s’incorreria en majors despeses.