Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dipòsits de bancs nacionalitzats: estan fora de perill?

Els estalvis en bancs nacionalitzats estan protegits fins a 100.000 euros per titular i compte, però ara totes les pautes de gestió d'aquestes entitats procedeixen de Brussel·les

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deNovembrede2012

Fins fa poc, la rendibilitat era gairebé l’únic criteri que un client mirava abans de subscriure un dipòsit bancari. No obstant això, la crisi ha canviat les prioritats a l’hora de gestionar els estalvis. Ara, preguntar per la solvència i fiabilitat de l’entitat que custodiarà el capital és bàsic, sobretot, davant el creixent nombre de bancs i caixes nacionalitzats a Espanya, que es tradueix en la injecció de capital en deu grups financers. D’entrada, amb la sol·licitud del rescat bancari que va anunciar el Govern al juny, la política comercial de totes depèn gairebé completament dels tècnics de Brussel·les. Però, quines repercussions té per al client dipositar els seus estalvis en un banc nacionalitzat? Convé subscriure un dels seus dipòsits d’alta rendibilitat, l’interès de la qual pot superar fins i tot el 4% a un any? A continuació s’aborden cinc aspectes importants dels bancs nacionalitzats que el client no ha d’oblidar.

1. Estalvi segur, però no més segur

Img billetes art
Imatge: Images_of_Money

En l’actualitat, deu entitats han rebut diners públics a través de diverses fórmules a Espanya: Bankia, Banca Cívica, Banc de València, Banc Mare Nostrum, Caixa Espanya-Caixa Duero, Cajasur, Caixa d’Estalvis del Mediterrani, CatalunyaCaixa, Novagalicia Banc i Unnim. La crisi ha posat en evidència la feblesa de totes aquestes entitats, que han necessitat de l’ajuda de l’Estat per a garantir la seva viabilitat.

D’entrada, el capital dipositat en les entitats no corre perill, però no està garantit al 100%

En alguns casos, aquestes entitats ja han estat subhastades o comprades per grups més grans: Unnim pertany a BBVA i CAM a Banc Sabadell. Però, en tots, amb la injecció de capital públic s’ha buscat donar continuïtat als projectes. Per això, d’entrada el capital dipositat en les entitats no corre perill. En qualsevol cas, no està garantit al 100%.

L’estalvi dipositat en bancs espanyols registrats com a tals en el Banc d’Espanya està protegit fins a 100.000 euros per titular i entitat, pel Fons de Garantia de Dipòsits. Respecte als bancs nacionalitzats no es pot dir que l’estalvi corri perill. Però tampoc que està més protegit. El mecanisme de protecció es manté: és el mateix que abans que es comencés a injectar diners a la banca.

2. Possibles liquidacions

Malgrat que el desitjable és que totes les entitats segueixin endavant, secundades pel finançament públic que han rebut, no cal descartar que es produeixi alguna liquidació. El mateix ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha assenyalat aquesta possibilitat. En aquest cas, es posaria en funcionament el Fons de Garantia de Dipòsits, però que només cobreix els diners en comptes i dipòsits.

Les accions, els fons d’inversió i de pensions tenen els seus corresponents mecanismes de protecció ja que, en general, els bancs només actuen com a intermediaris, però en realitat els diners estan dipositats en altres entitats. Els pitjor aturats seran els titulars amb productes de renda fixa o híbrids com a deute subordinat, bons o pagarés, vehicles que no estan protegits ni garantits per cap organisme.

3. Diferències entre els nacionalitzats purs i els subhastats

El desable per a qualsevol Estat que posa diners en una entitat financera és recuperar la seva inversió al més aviat possible. Per a aconseguir-ho, el més eficaç és posar en marxa una subhasta i col·locar l’entitat nacionalitzada en un grup més gran.

Quan això ocorre, l’entitat nacionalitzada pot deixar de considerar-se com a tal, ja que passa a estar integrada en un nou grup financer. En aquests casos (Caixa Castella-la Manxa, absorbida per Cajastur; Unnim, integrada en BBVA; o CAM, adquirida per Banc Sabadell) és el nou grup financer el que assumeix la gestió de l’entitat que va rebre diners públics.

Abans de subscriure una imposició a termini d’un banc nacionalitzat, convé evitar la vinculació

No obstant això, la resta d’entitats que encara no han estat subhastades presenten una característica especial: amb el rescat a la banca que va sol·licitar el Govern abans de l’estiu, la gestió està ara en mans de Brussel·les. L’equip gestor espanyol a penes pot fer un pas sense que la Unió Europea doni el vistiplau. Les decisions més polèmiques, com la seva participació en el denominat banc dolent depenen al 100% del criteri dels socis europeus.

4. Alta rendibilitat, amb lletra petita

El fet que algunes de les entitats citades donin avui dipòsits d’alta rendibilitat (amb tipus molt per sobre de la mitjana del mercat) es justifica per la seva major necessitat de captar liquiditat. En principi, per al petit estalviador pot ser una bona oportunitat per a aconseguir guanys extra.

CatalunyaCaixa o Bankia brinden dipòsits amb rendibilitats de fins al 4%. La CAM, amb la garantia de Banc Sabadell, comercialitza un dipòsit a 18 mesos al 4,5% amb una inversió mínima de 6.000 euros. El mateix estalvi, però a un termini de 12 mesos, proporciona un rendiment del 4,25%. Aquests tipus superen en més de quatre vegades l’actual preu del diner, que se situa en el 0,75% a Europa. Per això, apostar per ells pot ser una oportunitat única per a rendibilitzar al màxim l’estalvi.

En qualsevol cas, abans de subscriure una imposició a termini d’un banc nacionalitzat, convé evitar la vinculació, és a dir, que el banc no sol·liciti la contractació d’altres productes i domiciliació de nòmina i rebuts. A més, un consell bàsic en l’actualitat és aplicar la pauta de la diversificació: no convé tenir més de 100.000 euros en cap entitat.

5. Millor dipòsits que pagarés

En abordar una relació financera amb un banc nacionalitzat, és recomanable donar prioritat a la inversió en dipòsits bancaris abans que en pagarés.

El dipòsit sí que està protegit pel Fons de Garantia de Dipòsits, però el capital invertit en pagarés (un instrument de renda fixa que s’assembla amb el dipòsit, però que no funciona igual) no està garantit per cap instrument. En cas de fallida, dissolució o liquidació de l’entitat, tot el capital invertit en pagarés podria perdre’s.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions