Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Divorci per infidelitat

Les relacions extramatrimonials no generen compensacions econòmiques encara que siguin la causa d'un divorci

La infidelitat és, en no poques ocasions, la causa que moltes parelles travessin una situació difícil. Fatalment vinculada a la desconfiança, l’aventura extramatrimonial -una vegada confessada o descoberta- sol dinamitar els fonaments en què es funden les relacions, portant-les en molts casos fins a la separació o el divorci. Però, encara que en l’aspecte personal sigui motiu de rancors i retrets, les pensions compensatòries es decideixen d’acord amb altres factors entre els quals no s’inclou la infidelitat.

A Espanya es produeixen al voltant de 140.000 divorcis anuals, segons les xifres de l’Institut de Política Familiar (IPF). Per als casos en què algun dels cònjuges queda en situació econòmica disminuïda arran de la ruptura matrimonial, la Llei estableix la figura de la “pensió compensatòria”. Aquesta es determina tenint en compte diversos factors com, per exemple, la possibilitat de reinserció al mercat laboral. Però són factors d’índole econòmica, i conflictes com la infidelitat no atorguen dret a qui la sofreix de demandar pagament algun després de la separació. “Problemes com la infidelitat han quedat fitats a l’òrbita personal, sobretot després de la reforma de 2005”, segons assenyala Álvaro Cilleos Torres, advocat especialista en Família. A més d’incorporar la rapidesa en el procés judicial, l’anomenada “Llei de Divorci Exprés” va eliminar l’obligació d’al·legar causes justificants per trencar amb el matrimoni. Així, perquè la Justícia doni via lliure al divorci legal n’hi ha prou que ho sol·liciti una de les parts, sense causes necessàries.

“Problemes com la infidelitat han quedat fitats a l’òrbita personal, sobretot després de la reforma de 2005”

Però abans de la reforma de 2005, encara que la infidelitat podia al·legar-se com a causant de la necessitat de separar-se, tampoc era avaluada en termes de culpabilitat ni generava obligacions de rescabalament econòmic, segons assenyala Ana María Pérez del Camp, presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades. L’especialista agrega que, de les causes possibles de separació, les que més té en compte el jutge a l’hora de dictar sentència són les de violència familiar a causa que hi ha una “necessitat de seguretat pel mig, i al fet que pot incidir en l’establiment del règim de visita dels fills, entre altres coses”.

Causes de la pensió compensatòria

Per establir la suma de diners en concepte de compensació després de la separació, es tenen en compte factors com l’edat i l’estat de salut, la qualificació professional de qui la demanda, les possibilitats d’accés a una ocupació, la dedicació passada i futura a la família, la durada del matrimoni i els mitjans econòmics en relació amb les necessitats de tots dos. El que persegueix aquesta normativa és que algun dels cònjuges, sigui l’home o la dona, no quedi desprotegit després de la separació.

El que persegueix aquesta normativa és que algun dels cònjuges, sigui l’home o la dona, no quedi desprotegit després de la separació

El dret a rebre aquesta pensió és independent del de la separació de béns i de la pensió alimentosa per als fills. A més, pot reclamar-se conjuntament amb aquesta àdhuc en els casos en els quals no hi hagi fills pel mig. Pot ser tant de comú acord -pactada en el Conveni regulador en cas de separacions consensuades-, com dictada per intermediació d’un jutge en un litigi de divorci. La suma és difícil de determinar, a causa que dependrà dels factors descrits, però sol oscil·lar entre el 15% i el 40% del salari.

Periodicitat i impagament

Quant a la forma de pagament de les pensions compensatòries, el demandant ha d’ajustar-se a la sentència judicial. Generalment, s’ordena mitjançant el dipòsit en compte bancari i s’ajusta de manera anual conforme a l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC). La pensió no és necessàriament fixa o per a tota la vida, i es determinarà en el Jutjat segons la situació de cada parella; pot extingir-se abans del termini assenyalat si el desequilibri econòmic entre els ex cònjuges deixa d’existir. I també cessa l’obligació de pagar-la si el beneficiari s’uneix a una altra persona de fet o en matrimoni.

La pensió no és necessàriament fixa o per a tota la vida i es determinarà en el Jutjat segons la situació de cada parella

En cas d’impagament, es pot acudir al jutjat per sol·licitar l’embargament de la nòmina del cònjuge obligat a pagar. Aquest incompliment és més freqüent del que podria suposar-se. Així, encara que en el 10% dels divorcis es dicten resolucions amb pensions compensatòries, el 80% de les persones que treballen de manera independent incompleix els pagaments, i el 67% d’els qui treballen en relació de dependència tenen la nòmina embargada pel mateix motiu.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions