Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Doble empadronament

Empadronar-se intencionadament en més d'un municipi és una pràctica il·legal i sancionada per la llei amb multes de fins a 150 euros

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20deDesembrede2007

Res més néixer, tot ciutadà espanyol té una sèrie d’obligacions que complir, com inscriure’s en el Registre Civil o en el padró del municipi en el qual resideixi. Gràcies a aquest últim registre, l’Institut Nacional d’Estadística pot elaborar tots els anys l’informe que assenyala quantes persones viuen en un país. A gener de 2006, que és de l’última data de la qual es tenen dades, a Espanya estaven empadronades un total de 44.708.964 persones. D’entrada, es tracta d’una xifra bastant aproximada a la realitat ja que la llei imposa que tota persona pot estar únicament empadronada en un municipi i, en cap cas, és legal el doble empadronament. No obstant això, a vegades, per errors administratius o per pràctiques fraudulentes dels propis ciutadans és possible trobar exemples de persones empadronades en dos llocs diferents. L’objectiu sol ser beneficiar-se de determinats privilegis fiscals o socials com aconseguir un lloc de treball, una plaça de col·legi per a un nen, aparcar en una determinada zona d’una ciutat… No obstant això, la multa que s’ha de pagar per falsedat de dades és petita, 150 euros, segons la llei que data de l’any 1986 i que no ha estat modificada des de llavors.

Què és el padró

/imgs/2007/12/ciutats.jpgTots els ciutadans espanyols estan obligats a registrar-se en el padró del municipi en el qual resideixin. Aquest llistat és un fitxer administratiu on consten els veïns d’un municipi. Les seves dades proven, per tant, la residència en un habitatge de tal municipi. Les lleis que regulen el padró (es tracta de la llei 4/1996, de 10 de gener, que va modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en relació amb el Padró municipal, i el Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, que va modificar el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals aprovat per Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol) estableixen que tota persona només pot estar empadronada en un municipi, que ha de ser en el qual es resideix habitualment. Els qui visquin en més d’un municipi hauran d’inscriure’s en el qual resideixin durant més temps a l’any.

La inscripció en un padró municipal atorga al ciutadà una sèrie de drets i deures. El principal és que li converteix en elector i elegible en totes les convocatòries d’eleccions a qualsevol nivell (municipal, autonòmic, general…) que es realitzin. A més, estar inscrit en el padró permet a tot veí participar en la gestió del municipi i utilitzar tots els serveis municipals. Per exemple, permet inscriure’s en els col·legis i instituts del municipi, utilitzar els serveis de la Biblioteca municipal o tallers de la Casa de Cultura, accedir als serveis i assistència social municipal, sol·licitar subvencions a les associacions locals, etc.. Tot veí també té dret a conèixer la informació que consta en el padró sobre la seva persona i a exigir la seva rectificació quan sigui errònia o incorrecta.

Com a obligacions, tota persona inscrita en un padró municipal ha de contribuir mitjançant les prestacions econòmiques i personals a la realització de les competències municipals.

Frau en el padró

Inscriure’s en el padró és una pràctica relativament senzilla i, a més, gratuïta. N’hi ha prou amb acudir a l’Ajuntament del municipi en el qual es resideix i emplenar la fulla padronal o formulari, que inclou una sèrie de dades personals (nom, domicili, llibre de família per als menors…) i certificat o títol acadèmic que posseeixi. La inscripció en el padró és tan senzilla que, a vegades, pot resultar bastant fàcil saltar-se el legal i èticament correcte. El legal és que una persona figuri en el padró del municipi en el qual resideix. En concret, en el registre haurà de figurar l’adreça del seu domicili habitual.

No obstant això, és bastant comú trobar casos que no compleixen amb aquesta norma. Per exemple, una persona pot empadronar-se en una direcció concreta d’un municipi en el qual realment no viu només perquè li interessa que el seu fill vagi a un determinat col·legi de la zona, o per poder aparcar en un lloc concret al qual únicament es té accés si s’és resident. Bastarà que un familiar seu acrediti l’ocupació d’un immoble en aquesta zona (escriptura de propietat, contracte d’arrendament, contracte o rebut actual expedit per companyia subministradora de telèfon, aigua, electricitat, etc.) perquè pugui empadronar-se en aquest mateix habitatge. Així, és possible obtenir aquests avantatges. Aquesta situació és només un exemple, però indicativa del relativament senzill que pot resultar enganyar en el padró municipal.

Error administratiu

/imgs/2007/12/administracion.jpgDonada la facilitat que implica inscriure’s en el padró municipal, a vegades, pot ocórrer que una persona estigui empadronada en més d’un municipi. No obstant això, la situació legal de tot ciutadà és estar inscrit en un únic padró municipal, com indica José Luis Palma Fernández, soci del despatx Gómez Acebo i Pombo. En la seva opinió, el doble empadronament pot produir-se per un error administratiu, que porti a una persona a estar empadronada en dues ciutats alhora. La llei de 1996 estableix que els Ajuntaments han de remetre, per mitjans informàtics o telemàtics, les variacions mensuals que es vagin produint en les dades dels seus padrons municipals a l’Institut Nacional d’Estadística perquè aquest realitzi les comprovacions oportunes en llaures a esmenar possibles errors i duplicitats. No obstant això, a vegades és possible no localitzar aquestes duplicitats.

El doble empadronament pot produir-se per un error administratiu, que porti a una persona a estar censada en dos llocs alhora

La Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, contemplava que cada cinc anys, en els anys acabats en un i en sis, els Ajuntaments havien de dur a terme una renovació padronal mitjançant l’elaboració de noves llistes dels seus padrons. Per a això efectuaven recorreguts en camp, distribuint les fulles padronales en tots els habitatges i recollint-les una vegada emplenades per les famílies. Amb l’entrada en vigor de la Llei 4/1996 es va establir un nou sistema de gestió padronal mitjançant el qual van quedar suprimides les renovacions padronales, en concret, la de 1996 va ser l’última a realitzar-se. El nou sistema no contempla la distribució de fulles padronales perquè els ciutadans les emplenin, sinó que s’utilitzen mètodes informàtics i telemàtics. Les revisions d’acord amb el nou sistema de gestió es realitzen ara cada dos anys.

Malgrat les revisions, les duplicitats en el padró poden ocórrer, sobretot, si el ciutadà, en acudir al registre a modificar o actualitzar les seves dades no indica la causa per la qual recorre a canviar el seu domicili en el padró. Les opcions que es donen són vàries: per exemple, si se sol·licita la inscripció per trasllat de residència, cal assenyalar la casella corresponent el municipi i província de procedència. Si qui s’inscriu és un bebè, i per tant una persona que no estava empadronada amb anterioritat en cap municipi, en la casella que indica “municipi de procedència” caldrà assenyalar: cap, etc.

Les situacions de doble empadronament per culpa d’un error administratiu se solen donar quan la persona interessada no expressa la causa per la qual acudeix al padró, que sol ser la de canvi de domicili. En aquest cas, encara que s’exposi quina és la nova direcció, pot succeir que des de l’Administració central no anul·lin la inscripció en la direcció antiga, amb el que el ciutadà figuraria en dos padrons.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions