Domòtica: la casa intel·ligent

Amb la domòtica les tasques quotidianes de la llar queden en mans d’un sistema informàtic o programari. A través d’ell el propietari d’un habitatge controla la temperatura de les diverses habitacions, així com la il·luminació i la climatització. Disposa de fil musical, detectors de fum i gas en tota la casa, electrodomèstics programats per a complir una funció concreta a una hora determinada i sistemes automàtics de reg, entre molts altres avantatges.

El capítol més important és el de la seguretat, ja que aquest tipus d’habitatges compten amb un bon nombre de sensors i detectors que alerten de la presència d’intrusos, fins i tot a distància, a través de missatges de veu que rep l’usuari en el seu telèfon mòbil o per correu electrònic.

A més, si es té previst passar una llarga temporada fora de la llar, aquesta tecnologia s’encarrega de simular l’activitat a l’interior del mateix pujant i baixant persianes o encenent el televisor. “La domòtica respon al desig dels ciutadans de posseir una llar segura. Els sistemes de seguretat ocupen al nostre país el primer lloc quant a instal·lació”, reconeix David Oliver, secretari de l’Associació Espanyola de Domòtica (CEDOM).L’amo de la casa controla tots els sistemes manual o automàticament. “Són extremadament senzills i gràfics. Espanya està al capdavant de la implantació a Europa de telèfons mòbils i això indica la capacitat d’assimilació de l’usuari”, tranquil·litza Oliver.

El sistema funciona amb mòduls dissenyats per a suportar més de 10.000 actuacions, de manera que en cas d’avaria tan sols s’ha de solucionar el problema particular que s’hagi produït sense necessitat de canviar tots els mecanismes. Això implica un important estalvi econòmic i evita la paralització de tot el circuit mentre no es corregeixi l’avaria.

Al desembre de 2001, el grup immobiliari Vallehermoso va obrir a Madrid les portes de la primera llar intel·ligent de l’Estat i va donar pistes sobre les prestacions concretes d’una d’aquestes cases. “Es va tractar de la primera experiència d’aquestes característiques, ja que l’habitatge estava situat i dissenyat en un entorn real”, asseguren fonts de la immobiliària.

Aquestes són algunes de les propostes per a cada estada:

• Saló. L’usuari controla el televisor, l’aire condicionat, els equips d’àudio i vídeo o la intensitat de les llums des del sofà, gràcies a un únic comandament a distància. Disposa d’un sistema denominat multiroom, que es basa en la integració d’altaveus de música encastats -dues com a mínim per habitació- per a aconseguir l’efecte integral. “També permet preseleccionar fil musical, qualsevol música en concret o cadena de ràdio, mitjançant un equip tradicional o radio via Internet. La base de dades compte amb més de 5.000 títols”, descriu un portaveu del grup immobiliari.

• Cuina. La domòtica permet la posada en marxa o parada dels electrodomèstics des de qualsevol part de la casa i la instal·lació de frigorífics capaços de fer telefònicament demanats o indicar què fa falta comprar.

• Dormitori: Un rellotge programador apaga la llum del passadís quan es fiquen al llit els amos de la casa i, al matí, serveix de despertador, posa en marxa la cafetera i encén l’escalfador perquè tot estigui llest en aixecar-se. “En totes les habitacions hi ha un panell de control des del qual es pot governar qualsevol dispositiu i l’estètica del qual és totalment funcional. Per seguretat, la seva altura queda fora de l’abast dels nens”, revelen a Vallehermoso.

• Bany. Les llums s’encenen en detectar qualsevol presència i s’apaguen quan l’estada es queda buida. Segons l’estació de l’any o la temperatura ambient, diversos sensors posen en marxa la calefacció quan s’utilitza la dutxa i activen l’aire condicionat si la temperatura exterior és alta.

• Jardí: Les llums del jardí s’apaguen i s’encenen a una hora determinada. El sistema de reg també està programat, “per horaris, humitat i pluges”, i la piscina disposa de control de filtres.

Les persones amb alguna discapacitat física poden trobar en aquesta mena d’habitatges la solució a la majoria dels problemes, ja que compten amb diverses ajuda tècniques dissenyades de manera específica per als qui tenen alguna deficiència auditiva -telèfon de text, sintetitzador que converteix el text en veu-, visual -sistemes de veu digitalitzada- o mental -programes que ajuden al desenvolupament educatiu-.

La llista és molt àmplia i un habitatge intel·ligent reporta a l’usuari una infinitat de beneficis.

Aquests són alguns exemples:

• Estalvi d’energia. L’amo de l’habitatge decideix en quin moment vol encendre la calefacció i per quant temps. Basta una trucada de telèfon no resposta perquè, sense necessitat d’haver deixat encesos els radiadors durant tot el dia, es posin en marxa i es trobi calor a la casa en arribar del treball. Si es prefereix, es pot programar i zonificar la climatització.

  “També és possible desconnectar els equips d’ús no prioritari en funció del consum elèctric en un moment donat i derivar el funcionament d’alguns aparells a hores de tarifa reduïda”. La instal·lació de cristalls dobles i sistemes que supervisen i controlen les llums i els electrodomèstics, apagant-los quan no són necessaris, també estalvia energia, amb la consegüent reducció en el cost de la factura.

• Seguretat. La Domòtica permet detectar qualsevol intrús en la propietat. També és possible la detecció d’incendis, fugues de gas o fuites d’aigua i l’alerta mèdica (teleassistència). Les persianes es baixen de manera puntual i segura i, mitjançant cambres sense fils repartides per tota la llar, es pot veure el que succeeix en el seu interior des de dins de l’edifici o des de qualsevol part del món via Internet. “Suposa la més contundent seguretat personal i patrimonial”, assenyala el secretari de Cedom.

Des de la seva progressiva implantació a partir dels anys vuitanta, la domòtica ha evolucionat cap a nivells més exigents i ha sabut oferir a l’usuari un sistema adequat a les seves necessitats. No obstant això, les manques d’aquesta tecnologia encara són palpables i, pesi a l’antull dels seus defensors a predicar el reduït cost d’aquesta, el preu continua sent el principal obstacle per a la integració plena de la domòtica en l’entorn.

Entre les deficiències d’aquest sistema destaquen altres com la necessitat d’implantar un protocol estàndard de comunicació i millorar la transmissió de dades a través d’un cablejat, a vegades, excessiu:

• Inversió inicial: Dotar a un habitatge o edifici de tots els serveis i d’un precableado per a veu i dades resulta car punt per al promotor, que haurà d’assumir el cost sense tenir certesa en alguns casos de les possibilitats de venda de l’immoble, com per a l’usuari, temorós que el sistema no respongui a les seves expectatives.

• Avaries: Si aquestes es produeixen en el nucli del sistema de transmissió, la fallada bloquejaria tota la xarxa i les diferents funcions realitzades pel circuit domòtic quedarien anul·lades durant l’avaria.

• Falta d’estandardització: La inexistència d’un protocol de comunicació universal per als sistemes de control d’instal·lacions suposa la cohabitació de multitud d’ells, incompatibles entre si. És necessari donar suport a les tecnologies nacionals i implantar un sistema únic no subjecte als interessos econòmics particulars de cada empresa.

• Velocitat de transmissió: La transferència de gran quantitat de dades pot provocar congestions en la xarxa i disminuir la velocitat de transmissió de dades, amb el conseqüent alentiment en l’elaboració de les funcions.

• Connexió en anell: Quan es produeix aquest tipus de comunicació -tots els equips s’interconnecten formant un anell-, la informació passa per tots els punts que estiguin compresos entre l’origen i la destinació. Això implica cert retard que dependrà del nombre de punts connectats, la qual cosa concedeix poca fiabilitat al sistema.

Segons un informe dut a terme per CEDOM, en referència a l’acolliment que la domòtica té entre la població, un 65% dels enquestats considera útils els sistemes de seguretat domòtics. En concret, un 50% creu que són útils per a sistemes d’oci, un 35% per als sistemes de gestió energètica, un 30% per als sistemes de confort i un 15% per al teletrabrajo.

Des del Ministeri de Ciència i Tecnologia, es reconeixen també les virtuts d’aquesta pràctica encara que asseguren que, en aquest àmbit, “són les empreses les que porten la veu cantant”. De fet, no hi ha previst cap pla concret de suport a la domòtica, “encara que sí s’han recolzat alguns projectes”, aclareix un responsable del Ministeri.

Per a David Oliver, “el desenvolupament de la domòtica ha estat influenciat per la pròpia situació i evolució del sector de la construcció, l’absència de demanda per desconeixement de l’usuari final, així com per la situació de l’economia i el lent o nul avanç en estandardització de protocols de comunicació domèstics”.

D’altra banda, l’increment en el cost d’aquests pisos ha suposat un altre fre important a la seva expansió, malgrat que els experts recorden que “el cost habitual per a l’usuari sol correspondre a un percentatge entre el 0,5 i el 3% de l’habitatge, depenent sempre del preu d’aquesta. Els preus se situen a partir de 1.500 euros, fins a aconseguir diversos milers”. El límit el posen els recursos econòmics dels interessats, ja que es pot començar amb un sistema bàsic i incrementar-se a mesura que es desitgi.Per si de cas, Oliver recomana que, en adquirir un pis de nova construcció, s’exigeixi al promotor que, “com a mínim, deixi col·locada una preinstal·lació, és a dir, una sèrie de tubs buits per totes les estades de la casa per a evitar realitzar obres en el futur si desitgem instal·lar domòtica”.

En aquests moments el mercat disposa d’una oferta de productes i sistemes que s’adapten a les necessitats bàsiques de les persones. No obstant això, la domòtica comença a ser molt demandada tant per usuaris finals com pels promotors immobiliaris. “Fa a penes un parell d’anys, pràcticament només s’instal·lava en alguns habitatges d’alt standing, però ara les estem veient fins i tot en promocions de pisos de gamma mitjana i habitatges protegits”, assenyala Oliver.

En aquesta línia, els experts confien en una ampliació “considerable” del nombre d’empreses proveïdores d’aquests serveis degut, principalment, a la irrupció d’Internet en l’entorn domèstic, “que ha obert la porta a noves aplicacions en la llar i ha generat noves necessitats de comunicació en l’habitatge, així com el redissenyo de nous productes domèstics ja existents”, apunta el responsable de la Societat Espanyola de Domòtica.