Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Drets d’imatge

La reproducció sense autorització d'una imatge pot donar lloc a una indemnització en vulnerar-se un dret fonamental

Si durant una excursió a un lloc públic, com un parc d’atraccions, es prengués la imatge d’una família gaudint d’aquesta jornada sense el seu consentiment, seria legal utilitzar-la després com a reclam publicitari? La resposta és negativa. La Constitució reconeix com a fonamental el dret a la pròpia imatge. La seva vulneració suposa una intromissió il·legítima en l’espai protegit d’una persona i dóna lloc al fet que aquesta sigui rescabalada. Excepte quan es tracti de persones que exerceixen càrrecs públics o que tenen projecció pública, i la seva imatge sigui captada amb finalitats informatius, és necessari atorgar una autorització per a la captació, reproducció o publicació d’imatges, una obligació que la Llei elimina quan la imatge apareix com a “accessòria” de la informació sobre un succés o esdeveniment públic. Determinar quan es comet una violació del dret d’imatge no és fàcil, cal analitzar cas per cas, però existeixen unes pautes que ajuden a determinar quines situacions poden ser il·legítimes.

On estan els límits?

L’article 18.1 de la Constitució atorga als drets a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge rang de fonamentals. Aquesta definició estableix la necessitat de respectar-los i posa límit a l’exercici de la llibertat d’expressió perquè, segons explica l’advocada Lídia Barri, “en sentit jurídic, implica la facultat exclusiva de l’interessat a difondre o publicar la seva pròpia imatge i, per tant, el seu dret a evitar la seva reproducció”. No obstant això, la reproducció o difusió d’una imatge no sempre és consentida per la persona, ja sigui un personatge públic o anònim, i és aquí on es pot cometre una infracció. “El dret a la imatge és innat, irrenunciable i inalienable, és el dret de la persona al fet que els altres no reprodueixin els caràcters essencials de la seva persona sense el seu consentiment. Violar-ho significa un atemptat contra els drets fonamentals de la persona”, reflexiona Barri.

La llei no impedeix la captació, reproducció o publicació d’imatges de persones que exerceixen càrrecs públics o que tenen projecció pública. No és necessari que aquestes donin el seu consentiment perquè la seva imatge pugui ser recollida en els mitjans de comunicació, encara que només quan s’empri amb finalitats informatius. Altres usos o finalitats, com els publicitaris i comercials, requereixen sempre consentiment. Quan es tracta de persones sense projecció pública, la captació, reproducció o publicació de la seva imatge és, a priori, una intromissió il·legítima,“Quan es tracta de persones sense projecció pública, la captació, reproducció o publicació de la seva imatge és, a priori, una intromissió il·legítima” “excepte quan la imatge apareix com merament accessòria respecte a la informació sobre un succés o esdeveniment públic”. No obstant això, cal analitzar cada cas per separat i és aquí on resideix la polèmica. “Per a la seva valoració cal tenir en compte les idees que prevalguin a cada moment en la societat”, apunta la lletrada. En una sentència del Tribunal Suprem, de juliol de 2004, es va considerar que s’havia produït una intromissió il·legítima en publicar-se en un periòdic una fotografia de grandària considerable amb la imatge clara d’unes persones joves, que no van donar el seu consentiment per a la publicació. La imatge formava part d’un reportatge referit a la ingestió de beguda alcohòliques, la qual cosa s’estima un ‘tema marginal’, per la qual cosa es va considerar com a “atemptatòria” contra el seu dret a l’honor.

/imgs/2006/12/camarad.jpg

En el cas de persones mortes, el dret a la imatge no s’extingeix, ja que l’exercici de les accions de protecció civil de l’honor, la intimitat o la imatge d’aquesta persona correspon a qui hagi designat per a això en el seu testament. Si en el testament no es recull aquest desig o la persona designada mor, “estaran legitimats per a recaptar la protecció el cònjuge, els descendents, ascendents i germans de la persona afectada que visquessin al temps de la seva defunció”. “Mancant tots ells, l’exercici de les accions de protecció correspondrà al Ministeri Fiscal, que podrà actuar d’ofici o a instàncies de persona interessada, sempre que no hagin transcorregut més de vuitanta anys des de la defunció de l’afectat”, recorda Brega Barri. En una altra sentència de 2005, el Tribunal Suprem no va considerar il·legítima la difusió en un canal de televisió de les imatges d’un mort en accident de trànsit. Encara que la família va assegurar que la difusió d’aquestes imatges va suposar una intromissió il·legítima en el seu dret a l’honor, es va estimar que aquestes imatges eren “accessòries” respecte a la informació essencial del programa i el seu objectiu: fer reflexionar als espectadors sobre els greus riscos de la circulació, cridar a la prudència dels conductors i donar a conèixer el funcionament dels serveis mèdics i d’emergències.

El dret a la intimitat suposa per a la persona la garantia de “un àmbit reservat de la seva vida enfront de l’acció i al coneixement de tercers”, tant poders públics com particulars. Així ho regula la Constitució, que lliga aquest aspecte al respecte de la dignitat. “El dret a la intimitat atribueix el poder de resguardar aquest àmbit reservat per l’individu per a si i la seva família d’una publicitat no estimada. Garanteix el dret de tot individu al secret, a ser desconegut, al fet que els altres no sàpiguen qui és, que ha fet, ni el que li ha passat, quedant resguardada tota la seva vida privada de la curiositat aliena, sigui com fos el contingut d’aquesta vida privada”, explica Barri. A vegades, la publicació d’una fotografia, per petita que sigui, vulnera el dret a la intimitat, per la qual cosa el Tribunal Constitucional estableix que “mitjançant la captació i reproducció gràfica d’una determinada imatge d’una persona es pot vulnerar el seu dret a la intimitat sense lesionar el dret a la pròpia imatge, la qual cosa succeirà en els casos en els quals mitjançant les mateixes s’envaeixi la intimitat, però la persona afectada no resulti identificada a través dels seus trets físics”.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Indemnitzacions »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions