Les persones que treballen com a empleades domèstiques han d’afrontar diversos desavantatges en trobar-se menys protegides per les lleis vigents. Dels 20.000.000 de treballadors registrats a Espanya, més de 760.000 es dediquen al servei domèstic, dels quals un 90% són dones, i la meitat del total -uns 400.000-, estrangeres, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els empleats de la llar es troben sota el Règim Especial d’Empleats de la Llar de la Seguretat Social, per la qual cosa no poden cotitzar per beneficiar-se després del segur de desocupació ni cobrar la incapacitat temporal per malaltia en determinades situacions.
Règim Especial
Més de 760.000 persones integren el col·lectiu de persones que treballen en el servei domèstic a Espanya, labor que es regeix pel Règim Especial dels Empleats de la Llar de la Seguretat Social, que, en principi ofereix prestacions similars a les dels altres treballadors: Tenen dret a l’assistència sanitària, incapacitat temporal o permanent, maternitat, jubilació i beneficis familiars per fill al seu càrrec. El matís està en què les citades prestacions no se’ls ofereixen en igualtat de condicions que a la resta de treballadors.
Algunes de les majors diferències es troben en les baixes per malaltia (la prestació per incapacitat es fa efectiva 29 dies després que s’hagi fet la sol·licitud); la jubilació, que no es pot sol·licitar abans dels 65 anys si sempre s’ha cotitzat sota aquest règim; o la pensió per invalidesa, para el gaudi de la qual s’ha de tenir cotitzat un període de 60 mensualitats en els últims 10 anys.
Drets i obligacions
Els drets i obligacions laborals del servei de la llar estan regulats en el Decret 1424/1985 de l’Estatut dels Treballadors, on s’inclouen totes les activitats d’àmbit domèstic -com la cura de la casa i l’atenció als membres de la família o de les persones que convisquin al domicili-. També comprèn altres labors com la jardineria o la conducció, per exemple, sempre que estiguin relacionats directament amb les tasques domèstiques.
La normativa eximeix als ocupadors de realitzar un contracte laboral per escrit,amb el que es facilita la indeterminació dels períodes de descansos setmanals. A més, aquests treballadors compten amb una indemnització de set dies per any treballat amb un màxim de sis mensualitats, mentre que els altres assalariats gaudeixen de 33 dies per any complert i amb un límit de 24 sous.
Molts empleats domèstics prefereixen treballar com a interns per ser donats d’alta per l’ocupador, o treballar “en negre” i estalviar els diners que invertirien en la Seguretat Social cotitzant com a autònoms
D’entre aquest col·lectiu, els contractats interns -els empleats que viuen i dormen amb la família- són els qui es troben en pitjors condicions. Un clar exemple és la limitació de la jornada de treball -que és de 40 hores setmanals, com a màxim-: Així com un empleat administratiu sap el seu horari amb precisió, les persones que treballen com a empleats domèstics ho desconeixen, i en les llars es pot instaurar l’anomenat “temps de presència”. Aquest “temps de presència” no sempre representa treball físic, ja que pot suposar, per exemple, obrir la porta a uns convidats que estan per arribar. És a dir, que encara que hagi acabat la seva jornada laboral, molts ocupadors segueixen comptant amb els seus serveis pel nero fet que viuen dins de la seva casa. Hores treballades que rares vegades es remuneren en metàl·lic.
Al mateix temps, dins del treball domèstic intern existeix la modalitat del pagament en “espècie”. És a dir que, a canvi de la manutenció i l’hostalatge, l’ocupador està exempt d’abonar la totalitat del sou i fins a pot disminuir-ho en un 45% de total.
Un sector sense cotitzar
Cada any s’incrementa el nombre de treballadors domèstics. En el que va de 2007 ja existeixen 15.000 empleats més que en 2006, d’acord amb dades de l’INE, però només la meitat d’ells cotitza. El motiu? Que si treballen per més d’un ocupador han d’assumir el pagament de la seva pròpia quota d’afiliació, la qual cosa els convertiria en una espècie de treballadors “autònoms”. Un treballador de la llar “autònoma”, que percep un sou d’aproximadament entre 600 i 800 euros, ha de fer front a les despeses que generen fills, lloguer, menjar, serveis… A això, en el cas dels estrangers, s’afegeixen les remeses que envien als seus familiars. Però a més d’aquest pressupost fix mensual, caldria sumar la quota de Seguretat Social, que ronda els 146 euros mensuals.
En aquest context s’explica que molts dels empleats domèstics, en lloc de tenir diversos treballs, prefereixin treballar com a interns per tenir el benefici de ser donats d’alta per l’ocupador, tal com exigeix la llei. Però també, es donen molts casos en els quals els empleats prefereixen treballar “en negre” i estalviar els diners que haurien d’invertir en la Seguretat Social. D’aquesta manera, no tenen contracte de treball i no gaudeixen dels beneficis d’estar adscrits a la Seguretat Social.
Garanties
El Salari Mínim Interprofessional d’aquests treballadors és de 570 euros, encara que la suma mensual que cobren pot oscil·lar i arribar a aconseguir 800 euros, o fins i tot més. Tot dependrà de les hores i les tasques que realitzin. En termes generals, cada hora es cobra entre 7 euros i 12 euros.
El fet de comptar amb un contracte de treball significa que el treballador té certes garanties. Per exemple, en cas d’acomiadament els ocupadors han d’avisar-li amb set dies d’antelació si es té menys d’un any d’antiguitat, i amb 20 dies si s’ha complert l’any. Si, per contra, és l’empleat qui decideix abandonar un treball sense previ avís, l’única cosa que pot fer l’ocupador és no pagar-li la part de la quitança corresponent al preavís.
Amb la finalitat d’evitar malentesos i desacords salarials és important tenir en compte:
Signar un contracte de treball: Si bé la contractació pot realitzar-se de manera verbal, és convenient que se subscriguin per escrit les condicions que regiran la jornada de treball: el salari, els descomptes, les vacances, les hores extres, etc. abans de l’inici de l’activitat laboral.
Establir un període de prova: Generalment és de 15 dies i permet a l’ocupador i al treballador rescindir el contracte abans que es compleixi aquest període. Una vegada finalitzat, automàticament entra en vigència el contracte de treball.
Determinar el “temps de presència”: Una vegada que finalitza la jornada laboral, per als empleats interns regeix el denominat “temps de presència”. No és obligatòria la seva remuneració pel que és aconsellable pactar la seva vàlua per endavant.
Fixar la jornada laboral: 40 hores de treball és el màxim setmanal obligatori per als empleats domèstics, per la qual cosa les restants hores que es dediquin hauran de cobrar-se com a extraordinàries. El seu cost es decideix per acord, encara que no poden tenir una remuneració inferior a les hores “normals”. Els treballadors poden realitzar un màxim de 80 hores extres a l’any i no són obligatòries.
Els immigrants residents a Espanya superen el 9% de la població, segons dades de l’INE, i un 70% d’ells treballa en el servei domèstic. A Espanya, l’envelliment de la població i la necessitat de cuidar dels majors, així com la poca capacitat per compaginar la vida familiar i professional, han generat un augment en la contractació d’empleats domèstics que, en la seva majoria, són immigrants i dones. En 2005, la regularització de la qual podien beneficiar-se els immigrants va contribuir a l’increment de treballadors estrangers al mercat domèstic que aspiraven a posseir la targeta de residència. En l’actualitat, aquestes contractacions continuen augmentant, ja que l’oferta se segueix mantenint.
AESCO, entitat que es dedica a facilitar la inserció dels immigrants al mercat laboral, revela que la majoria de les persones emprades en la llar són dones de països d’Iberoamèrica, ja que parlar el mateix idioma facilita la seva contractació per part dels espanyols. El perfil d’aquest sector és d’estranger, dona -que han de mantenir una família a Espanya o a l’estranger-, i que, si bé posseeix formació, no tenen una altra sortida laboral. Els països de procedència són, principalment, Colòmbia, Perú, Equador, Bolívia, Paraguai, Brasil, Hondures, El Salvador, i també el Marroc.
