El Ministeri d’Economia i Hisenda ha descobert 27 males pràctiques que cometen habitualment les asseguradores i la banca en la comercialització de pòlisses i plans de pensions, com per exemple l’encariment “desproporcionat” d’aquests productes per a certs col·lectius.
Segons la Memòria del Servei de Reclamacions de la Direcció general d’Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP), el major nombre d’actuacions incorrectes es produeix en la venda d’assegurances de vida i plans de pensions -aglutinen la meitat de les males pràctiques descobertes-. La contractació d’assegurances de vida sense el consentiment d’un client al que se li ha concedit una hipoteca, la renovació d’assegurances de jubilació en condicions menys favorables, els canvis en la política d’inversió dels plans de pensions sense el coneixement del partícip i els retards en la disposició dels drets consolidats i en el cobrament de les prestacions dels plans són alguns exemples de pràctiques indegudes.
Casos
Entre els casos més curiosos daus a conèixer per l’organisme públic destaca el d’una jubilada de 75 anys a la qual Zuric li va recomanar contractar un pla de pensions. En un altre cas, Winterthur es va negar a pagar les indemnitzacions d’una assegurança de vida a uns orfes perquè considerava que la vídua del mort era la beneficiària de la pòlissa malgrat que portaven separats diversos anys i malgrat que la llei només considera cònjuge a aquell que ho sigui al moment de la defunció de l’assegurat.
Les assegurances d’assistència sanitària i decessos també registren diverses pràctiques inadequades
La memòria de la DGSFP, organisme depenent d’Economia, indica que les assegurances d’assistència sanitària i decessos també registren diverses pràctiques inadequades, com l’elevació “desproporcionada de la cosina quan l’assegurat aconsegueix determinada edat” o la no renovació de les pòlisses a assegurats amb malalties, especialment les cròniques.
Com a exemple en pòlisses d’automòbil, algunes entitats exigeixen als seus clients que contractin una assegurança de vida com a condició per a la contractació d’un segur d’automòbils, especialment en el cas de menors de 25 anys o de grups professionals.
