Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Eduardo Navarro, expert a gestionar empreses en crisis

Hi ha mesures més efectives que els acomiadaments per superar les crisis de les empreses
Per roserblasco 10 de novembre de 2008
Img eduardo navarro
Imagen: CONSUMER EROSKI

No hi ha dia en què no apareguin en els diaris notícies sobre empreses en crisis que es veuen obligades a retallar despeses, acomiadar treballadors o paralitzar projectes d’inversió. Quan això ocorre, moltes companyies contracten els serveis d’experts en gestió d’empreses en dificultats, com el protagonista d’aquesta entrevista, Eduardo Navarro (soci director de la consultora Improven), qui explica com es viu dins d’una empresa una situació de crisi, les mesures que s’empren per combatre-la i com aquestes poden influir en el rendiment dels empleats.

Quins són les principals causes per les quals les empreses -especialment, les petites, que són les més nombroses- entren en crisis?

La clau en la crisi és l’habilitat en la gestió de les empreses. L’entorn ha canviat i és més dur que el d’anys anteriors, però en aquesta situació hi ha empreses que surten victorioses i que són fins i tot més rendibles que en temps de bonança econòmica. La nostra visió és que la gestió d’empresaris i directius és l’element diferencial en la situació actual. Ara és el moment en el qual es veuen amb claredat les diferències entre els bons i els dolents dirigents. En temps de creixement, tots els gestors són bons. Ara s’identifica clarament que no és així. Els directius han de “canviar el xip” perquè les pràctiques vàlides en èpoques de creixement no són les mateixes que en períodes de crisis.

Una de les mesures més socorregudes a l’hora d’engegar un pla de salvament són els acomiadaments. Hi ha molts experts que critiquen aquesta pràctica perquè a mitjà i llarg termini suposa una pèrdua que fa que la companyia sigui menys competitiva…

En un estudi realitzat per la nostra consultora, es diu que més de la meitat de les empreses que estan escometent ERE (expedients de regulació d’ocupació) no aconseguiran sortir de la crisi només reduint plantilla. Crec que se sobrevalora l’impacte que la reducció de plantilla pugui tenir en el còmput final del compte de resultats. Altres actuacions com la venda/tanqui d’unitats de negoci o l’eliminació de clients o productes no rendibles tenen un impacte igual o més important que les reestructuracions de personal.

Sense citar noms, pot explicar un cas de reflotamiento d’empresa en la qual vostè hagi participat, les mesures aplicades i els resultats aconseguits?

Hem treballat en multitud de casos, però comentaré un en el qual he estat involucrat els últims mesos. Es tracta d’una empresa del sector auxiliar de construcció que es va posar en contacte amb nosaltres després d’identificar una deterioració important del seu compte de resultats. S’havia expandit enormement en els últims anys arribant a tenir set unitats de negoci i a facturar 140 milions d’euros. No obstant això, s’havia ficat en pèrdues de sis milions d’euros. Després d’una anàlisi inicial de sis setmanes, identifiquem que tres unitats de negoci eren clarament deficitàries i que, venent-les o tancant-les, l’empresa es posava en nombres positius de dos milions d’euros. Al final es van vendre dues unitats de negoci, es va tancar la tercera i es va aconseguir tenir una companyia que factura entorn de 70 milions d’euros, però amb una rendibilitat per sobre de la mitjana del seu sector, i amb un futur molt interessant.

En temps de crisi, el talent dels empleats segueix sent l’element més important per gestionar amb èxit

Quins criteris ha de seguir l’adreça d’una empresa que, veient-se obligada a realitzar acomiadaments, ha de triar què empleat continua i quin surt de la mateixa?

Han de ser criteris el més objectius possible. Malgrat això, en el 64% dels casos estudiats, s’utilitzen criteris subjectius per dimensionar la plantilla i quantificar l’impacte que va a tenir en el compte de resultats. En situacions crítiques s’han de prendre sempre les decisions d’una manera analítica per evitar decisions impulsives que porten a mals resultats. És important assenyalar que, en temps de crisi, el talent dels empleats segueix sent l’element més important per gestionar amb èxit.

Rendeix igual un empleat en un període de creixement que en una fase de crisi?

El més important és comunicar al personal a tot moment quin decisions s’estan prenent i quins es van a prendre. En moltes ocasions, la reestructuració no es fa de manera ferma sinó en diverses fases a causa de la indecisió o a la falta de planificació. Aquest tipus de decisions comporten un important desgast en el clima intern de l’organització per la incertesa que es genera, la qual cosa porta a un descens de la productivitat i, per tant, a més problemes.

Quin consell li donaria a un empleat perquè conservés el seu treball?

Els empleats ens hem de plantejar sempre quin valor o beneficis són els que donem a l’empresa amb el nostre treball. En la mesura en què aportem clarament valor a l’empresa, és segur que anem a conservar el nostre lloc de treball. Per tant, com gairebé tot en la vida, la solució és crear valor i no pensar en situacions negatives.

Tancar unitats de negoci o eliminar clients o productes no rendibles té un impacte igual o més important que la reestructuració de personal

Pregunta obligada: quant durarà l’actual crisi?

Ningú pot saber el que durarà aquesta situació perquè depèn de desenes d’hipòtesis que actualment són impredictibles. L’única cosa que sembla clar és que l’any 2009 va a ser pitjor que el 2008 ja que, després de la crisi financera, ara sembla que ve la crisi de la “economia real”.

Hi ha variables que poden canviar bastant el panorama dels propers mesos com, per exemple, què va a succeir en l’àmbit financer amb la intervenció dels governs i el nivell d’actius tòxics, si aquestes ajudes seran suficients i els governs tindran capacitat financera, si els líders tant polítics com a empresarials van a liderar o van a estar tenallats per la pressió, les taxes de desocupació, l’evolució de les matèries primeres i de la inflació, la unió o desunió de la Unió Europea davant la crisi, etc. És difícil fer previsions fins que no es vagin buidant algunes d’aquestes incògnites.

Però el que sí és clar és que aquesta crisi no s’assembla a cap altra de les anteriors. Hi ha multitud d’anàlisis comparatives amb el que ha succeït en altres moments d’incertesa econòmica, des de la crisi del 29 fins a la de les “puntocom”, i al final no s’extreuen conclusions rellevants perquè són situacions absolutament diferents. El món ha canviat. Ara estem globalitzats i per tant la situació no és comparable i al mateix temps és bastant impredictible. Mai hem tingut una crisi de confiança com l’actual en un món globalitzat com el qual tenim.

Quins sectors són els més afectats per la crisi, i quins no ho estan?

Sens dubte, el sector immobiliari i de la construcció, el financer i el de l’automòbil són alguns dels grans sectors més afectats per l’actual crisi. Per contra, sectors com la sanitat, que concerneix a necessitats bàsiques, suportaran millor els mesos que ens esperen.

Dels quals estan en crisi, quins creu que remuntaran abans la situació?

Pensem que no hi ha mals sectors sinó mals gestors. La velocitat de reacció depèn més de les habilitats de l’equipo gestor que del sector en concret. En els últims anys veiem casos de desenes de sectors on hi ha hagut una gran crisi i no obstant això han sortit empreses que han sabut defensar-se i superar la conjuntura negativa.