Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El 55% de les famílies espanyoles segueix amb dificultats per a arribar a fi de mes

Segons l'INE, la despesa de les llars s'ha vist arrossegat per la inflació després de l'enfonsament de finals de 2002

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 20deJunyde2003

Les famílies van gastar una mica més en el primer trimestre d’enguany, entre altres coses per l’augment dels preus, encara que van percebre amb claredat que el moment econòmic no estava per a grans ‘alegries’. La despesa mitjana per llar, que va caure a plom el 3,52% en els mesos finals de 2002 en comparació anual, va repuntar el 0,9%, per a quedar en 5.298,62 euros, entre gener i març d’aquest exercici.

Fins a març, va augmentar el 3,7%, inclosa la inflació, el desemborsament en aliments, begudes i tabac consumidors en mitjana per cada llar, mentre la resta de les despeses a penes va augmentar el 0,15%. És la pauta de les etapes baixes dels cicles econòmics, quan creix la despesa necessària, mentre les llars s’estrenyen el cinturó en el superflu.

Per autonomies, resulten significatives les diferències en despesa mitjana per persona. Per al conjunt nacional, aquesta xifra es va quedar entre gener i març en 1.796,48 euros, enfront de 1.806,69 euros en el trimestre anterior. Navarra, amb 2.173,75 euros, va ser la comunitat amb una despesa més elevada, una xifra que supera en un 47,2% el de Castella-la Manxa (1.476,68 euros), el més reduït en aquest període. També van superar el ‘llistó’ dels 2.000 euros Madrid, amb 2,162,16; el País Basc, amb 2.153,50; Cantàbria, amb 2,059,82 i Balears, amb 2.025,78 euros de despesa mitjana per persona en el primer trimestre d’enguany.

Llars amb ‘estretors’

L’Enquesta de Pressupostos Familiars que elabora l’Institut Nacional d’Estadística també dóna compte que el 55% de les famílies declara tenir dificultats per a arribar a fi de mes. És la mateixa proporció de l’últim trimestre de 2002, però suposa un augment de 3,2 punts respecte a la consulta formulada fa justament un any. Per autonomies, el percentatge de llars amb ‘estretors’ està entorn de set de cada deu a Andalusia, Canàries i Múrcia i ha experimentat significatius avanços a Balears, la Comunitat Valenciana i Madrid.

En xifres totals, la despesa de consum domèstic va créixer de gener a març el 2,9% en termes corrents, encara que bona part d’aquest augment s’ho va menjar la inflació. Sense tenir en compte els augments de preus, la despesa total es va reduir el 0,8%, la qual cosa suposa una lleugera millora en relació amb els mesos finals de 2002, perquè llavors es va produir una caiguda interanual del 1,1%.

Aquest augment del consum de les llars ja va aparèixer reflectit en els comptes nacionals amb la seva corresponent aportació al creixement. Detalladament, el total de les famílies va augmentar en l’1% el desemborsament en aliments, begudes i tabac consumits en la llar, mentre va reduir la resta de les despeses.

Clima econòmic

L’Enquesta de Pressupostos Familiars presa el pols de les llars cada trimestre per a mesurar la seva percepció de la marxa de l’economia. En els primers mesos de 2003, tots els indicadors utilitzats en aquesta consulta van empitjorar respecte a un any abans, encara que milloren en relació amb el període anterior.

Segons les respostes, el 55% de les llars continua tenint dificultats per a arribar a fi de mes, la mateixa proporció que entre octubre i desembre de 2002, però 3,2 punts més que dotze mesos abans.

A principis d’enguany, el 36% de les llars va reconèixer que podia destinar alguns diners a l’estalvi (1,2 punts menys que dotze mesos abans) i sis dècimes més que en el trimestre anterior. Hi ha sensibles millores a Castella i Lleó, on el 54,2% de les famílies declara que pot portar recursos a la guardiola, al costat d’un fort empitjorament al País Basc, on l’indicador retrocedeix deu punts en la comparació anual, i es limiten al 38,5% els potencials estalviadors en els mesos inicials d’enguany.

Finalment, a penes el 11,7% de les llars consideren que el moment actual és l’adequat per a realitzar compres importants (diferents de l’adquisició de l’habitatge). En el primer trimestre de 2002 aquesta proporció era del 13,5%.

Les autonomies amb major proporció de famílies que troben favorable la situació per a realitzar despeses són Navarra, Castella i Lleó i el País Basc. Per contra, a Canàries, Galícia i Madrid es localitzen els percentatges més elevats de llars poc confiades en l’oportunitat del moment.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions