Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El “boca a boca” a l’hora de contractar un producte financer

Seguir consells de familiars i amics sense analitzar i contrastar les dades concretes de la seva informació pot resultar perillós

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 23deMaigde2008
Img mujeres Imatge: Lotus Head

Img mujeres articuloImatge: Lotus Head

La publicitat “boca a boca” és cada vegada més important en les decisions diàries; més del 75% dels consumidors confia en les recomanacions d’amics i coneguts a l’hora de triar els productes, inclosos els bancaris. Així ho revela un estudi realitzat per una agència internacional londinenca. A Espanya, on existeix encara molt poca cultura financera, no és estrany que resulti més fàcil deixar-se aconsellar per un amic o familiar, per exemple, sobre la millor manera d’invertir els diners, que calcular interessos, variables… Seguir les indicacions dels coneguts no té per què ser un error, però convé fer-lo amb reserves, tenir en compte dades concretes i contrastables sobre la informació que ofereixen, i posar especial atenció en la lectura de la lletra petita, perquè una decisió equivocada pot trastocar l’economia familiar.

El perill dels crèdits ràpids

Els productes financers la contractació dels quals tal vegada aconsellin amics o familiars poden implicar problemes variats, especialment si es tracta de productes destinats a aconseguir diners de manera “instantània” per a una necessitat puntual, com els crèdits ràpids. Les entitats de crèdits ràpids van concedir en 2006 un total de 22.944 milions d’euros en préstecs (prop de 600 euros per espanyol), una xifra massa elevada. I és que obtenir 3.000 euros per a fer un viatge que fa especial il·lusió, i en només 24 hores, és una temptació a la qual no tothom es resisteix. Els anuncis en televisió són constants, i en escoltar-los podria semblar que solucionen tots els problemes econòmics de manera immediata. Els qui apareixen en la publicitat es mostren felices i satisfets per la seva decisió d’endeutar-se. Però no sols influeix la televisió, també hi ha coneguts que asseguren haver contractat aquest tipus de préstecs per a poder comprar, per posar un cas, una televisió de plasma, molt fàcilment i per una quota mensual no gaire elevada. Tot això és cert; no obstant això, no és tota la veritat.

La quantitat que es paga mensualment pot quedar reduïda al que diu l’anunci, o ser molt superior. I les facilitats que es donen per a atorgar aquest tipus de crèdits responen al fet que aquestes entitats especialitzades en crèdits ràpids assumeixen un risc de morositat (que el deutor deixi de pagar) molt superior al que admeten els bancs i les caixes d’estalvis. A més, el tipus TAE és molt superior (fins a tres vegades) al dels préstecs “normals”. Pel que convindria preguntar al conegut que recomana el producte quin tipus d’interès paga a l’any, ja que conèixer el que paga al mes no és rellevant. Si el crèdit concedit és de 3.000 euros i s’amortitza en 42 mesos amb un interès TAE del 21,92% (la mitjana d’aquesta mena de crèdits), la mensualitat que es pagui serà de 99 euros al mes, la qual cosa significa que al final s’hauran pagat 4.158 euros, més de 1.000 euros respecte a l’import del crèdit.


Abans de contractar un producte convé informar-se de les seves condicions i terminis

Les reunificacions de deutes també tanquen un potencial perill, del qual fins i tot han arribat a advertir nombroses institucions oficials. Les empreses dedicades a comercialitzar aquests productes, que solen recomanar persones reunides si coneixen la situació de dificultat per la qual es pot estar passant, cobren interessos molt elevats. Encara que en la seva labor de captació de clients asseguren que tot quant es paga cada mes en diferents deutes quedarà reduït a una quota mensual inferior, no expliquen tota la veritat. Per això, abans d’embarcar-se en una operació d’aquest tipus cal tenir en consideració, de nou, quina és la Taxa Anual d’Equivalència (TAE), la millor referència per a saber quant costa realment un préstec. En ella han d’incloure’s totes les despeses que suposa l’operació, com la comissió d’obertura o de cancel·lació, i el tipus d’interès que s’aplica.

També és important ser previngut, i desoir les lloances que un amic “molt assabentat” fa sobre un valor determinat, quan es comença a operar en Borsa. Si no es tenen molts coneixements sobre com s’opera en el mercat borsari i es volen utilitzar els serveis d’un intermediari, el més prudent és fiar-se de persones i entitats en les quals ja es té dipositada la confiança, com l’entitat bancària amb la qual s’opera habitualment. Els bancs “tradicionals” no són necessàriament els qui ofereixen els millors rendiments pels diners, però sí que són entitats segures i quan es comença a invertir en Borsa la seguretat és essencial. Només amb el temps, lectures i estudi adequats es pot pensar a triar intermediaris financers amb els qui arriscar més, però sense oblidar que existeixen “quiosquets” no aprovats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, i que no tenen permís per a operar.

EL PARADIGMA DE FÒRUM I AFINSA

Un dels casos més recents i desgraciats d’un producte que recomanaven moltes vegades amics i familiars i que va acabar en escàndol financer va ser el de la inversió en segells en Fòrum i Afinsa. Una crisi amb prop de 350.000 afectats, que en alguns casos van invertir tots els seus estalvis .

Les inversions no estaven cobertes pel Fons de Garanties de Dipòsits del Banc d’Espanya ni pel Fons de Garantia d’Inversions de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Això significa que les pèrdues no estan cobertes, tampoc les que es deriven d’una utilització fraudulenta per part dels administradors, alguna cosa que desconeixien els inversors -animats en moltes ocasions per veïns, amics o familiars- que tenien dipositat els seus diners en les filatèliques.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions