Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Congrés estudiarà el dimarts dues proposicions de llei contra l’assetjament moral en el treball

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 03deMarçde2002

El ple del Congrés dels Diputats estudiarà dimarts que ve dues proposicions de llei del PSOE i Esquerra Unida encaminades a tipificar i castigar l’assetjament moral en el treball. Arriba així al Parlament la preocupació per un fenomen que ja ha estat objecte de sentències judicials malgrat no estar definit legalment, i que, segons l’estudi més prestigiós, afecta al 16% de la població activa espanyola, és a dir, 2,4 milions de treballadors. Els grups parlamentaris de les formacions que lideren Zapatero i Llamazares han plantejat la necessitat de reformar l’Estatut dels Treballadors i el Codi Penal.

L’assetjament moral en el treball (“mobbing” en la terminologia anglosaxona), es defineix com l’exercici d’una violència psicològica sobre un treballador, d’una forma contínua i sistemàtica i amb l’objectiu comú que abandoni el seu lloc. Les manifestacions més habituals d’aquest assetjament són la humiliació pública, l’assignació de tasques de nivell molt inferior a la qualificació de la víctima, l’adjudicació d’una càrrega de treball d’impossible realització, la difusió de rumors negatius sobre la seva persona o l’aïllament físic i social.

Les proposicions que estudiarà el ple el dimarts plantegen modificacions legals encaminades a definir jurídicament l’assetjament moral en el treball, de manera que pugui ser perseguit, tant en l’àmbit de les empreses privades com en la funció pública. Fins i tot, el PSOE planteja la seva tipificació com a delicte, la qual cosa requeriria modificar el Codi Penal.

L’assetjament moral, malgrat que com reconeixen empresaris i sindicats, ha existit sempre, és objecte d’atenció preferent des de fa amb prou feines un parell d’anys. No obstant això, la seva definició legal té ja una llarga tradició en alguns països europeus. A Suècia fins i tot hi ha estudis que conclouen que és la causa última d’entre el 10 i el 15% dels suïcidis.

En el cas espanyol, no hi ha dades tan concloents. El “Baròmetre Cisneros”, elaborat pel professor de la Universitat d’Alcalá d’Henares Iñaki Piñuel, apunta que un de cada tres treballadors en actiu manifesta haver estat víctima d’assetjament moral en algun moment de la seva vida laboral, i una mica més de 2,4 milions de persones estan convençudes de sofrir-ho.

No és segur que la creixent preocupació pel fenomen es degui al fet que el nombre de casos va en augment. “Estem sorpresos per tot el que s’està parlant d’això. No hi ha dades que es tracti d’una patologia creixent”, diu Jon Bilbao, director de Relacions Laborals de la patronal Confebask, qui també entén que ha de parlar-se més “d’un problema de relacions humanes que de relacions laborals”.

Horitzontal i vertical

Sindicats i empresaris reconeixen l’existència d’assetjament en la doble faceta de la qual parlen els especialistes: “vertical”, quan ho exerceix algun superior jeràrquic; i “horitzontal”, quan són els propis companys de la víctima els qui ho duen a terme. I encara que des de perspectives diferents, coincideixen que l’empresari i els directius tenen responsabilitat també en el segon tipus, perquè han d’estar vigilants perquè un treballador no pugui ser assetjat pels seus companys. L’experiència demostra que amb freqüència l’empleat més brillant o el funcionari més eficaç són desplaçats pels seus companys per eliminar a un competidor en la carrera professional.

Quant al vertical, Bilbao apunta que, donat l’augment de la flexibilitat geogràfica i funcional en el si de les empreses, hauria de ser un fenomen decreixent. “Hi ha mitjans suficients per donar solució als problemes d’una forma ètica”, assegura.

Els uns i els altres són també escèptics sobre els resultats d’una modificació legislativa. Més aviat semblen partidaris d’una major cultura de la salut en les empreses i d’una conscienciació dels directius sobre els efectes negatius d’aquestes pràctiques.

Efectes que no es limiten només al mal ambient laboral que es genera o a la mala imatge que dona l’empresa. També hi ha conseqüències econòmiques si es produeix una demanda i el jutge estima que s’ha donat assetjament: des dels complements de pensions als quals hauran de fer front les organitzacions (en el cas extrem que l’assetjament desemboqués en un suïcidi) fins al pagament d’indemnitzacions.

Per això, amb independència que s’estableixin sancions per a certs comportaments, patronals i sindicats confien més en la prevenció. Advocats de Landwell-Price Waterhouse Coopers ho expliquen amb claredat: “Les mesures preventives evitaran danys econòmics per aquests conceptes, estalviaran costos socials derivats de les baixes laborals, milloraran les relacions en el si de l’empresa i contribuiran a millorar la productivitat”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions