Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El consumidor espanyol reclama poc i se sent poc compensat amb els productes i béns que adquireix

El Baròmetre de Consum de Fundació Eroski, en la seva sisena edició, constata que telefonia (27%), alimentació (11%) i assegurances (10%) són els principals objectes de reclamació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 27deMarçde2007

El consumidor espanyol reclama poc (només un de cada cinc), i quan ho fa la telefonia (27% de les reclamacions), els aliments (11%) i les assegurances (10%) són el principal objecte d’unes queixes que, en la majoria dels ocasions, es resolen de forma poc satisfactòria per als seus interessos (el 43% així ho diu). Aquestes són algunes de les pinzellades que dibuixa el baròmetre de Consum 2007 de Fundació Eroski, la sisena edició d’una macro enquesta a més de 3.000 ciutadans del nostre país, en la qual els aspectes vinculats amb l’economia domèstica són un dels seus principals apartats. L’absència d’hàbits de reclamació no indica precisament que els consumidors se sentin molt compensats pel desemborsament que han de realitzar per a l’obtenció de productes i serveis. De fet, el grau de compensació amb prou feines supera l’aprovat raspat (5,76 punts), qualificació que es manté pràcticament incólume en els últims cinc anys. Particularitzant, habitatge (4,9) i assegurances (5,3) generen la menor sensació de compensació, mentre que serveis mèdics (6,4) i aliments i begudes (6,2) creen la major. Respecte de les dades de l’any passat, només és reseñable l’evolució, a pitjor (de 5,2 a 4,9) de l’habitatge i el fet, rellevant, que no hi ha un sol ítem que hagi millorat si més no una desena de punt.

Img vivienda06

Els joves, els que més es queixen del preu de l’habitatge

L’edat influeix en aquesta sensació de compensació econòmica: els majors de 60 anys són els qui més cars perceben els aliments i l’hostaleria i els qui més compensats se senten pel que paguen pels serveis mèdics. La inconformidad amb el preu de l’habitatge es manifesta particularment a la franja de 21 a 30 anys (4,2). També la zona geogràfica intervé: el preu de l’habitatge és considerat abusiu especialment a Barcelona urbs (4,4), els serveis mèdics generen molta sensació de compensació econòmica a Navarra (7) i País Basc (6,8), els serveis de comunicacions a Navarra (6,5) i el preu de les assegurances és tingut per més car que la mitjana del país a Madrid ciutat (5,1) i a Canàries (4,9).

Img compensacion

A tenor d’aquestes dades, no sembla excessiu, per tant, concloure que els consumidors espanyols pensen que viuen en un país car que no deixa de ser-ho amb el pas dels anys.Els consumidors espanyols pensen que viuen en un país car que no deixa de ser-ho amb el pas dels anys

Andalusia, Madrid i Navarra, on més es reclama

Malgrat l’onerós que és per als espanyols el preu dels productes i serveis, segueixen sense decidir-se a cursar reclamacions per defensar els seus drets. De fet, després d’uns anys de creixement sostingut (12% en 2002 i del 16%, 17% i 21% en els anys següents), ha deixat d’augmentar (va ser del 20% aquest 2007) la proporció de consumidors que ha cursat una reclamació formal en els últims dotze mesos.

Els homes (22%) diuen reclamar una mica més que les dones (19%) i per edats, la que més reclama és la de la franja entre 31 i 50 anys (27%) i la que menys els majors de 60 anys (11%). Reclamen gairebé el doble les persones d’estatus alt (27%) que les del baix (14%).

Per tipus de llar, els que més reclamen són “parelles joves sense fills” (27%) i “parelles amb fills menors” (26%), i els que menys, els jubilats (11%). La zona geogràfica influeix notablement en el costum de reclamar: on més estès està l’hàbit és a Andalusia (el 27% dels enquestats ho van fer en l’últim any), a la ciutat de Madrid (26%) i a Navarra (25%). On menys es reclama: zones Centro-Sud (15%), Mediterrània (16%) i Galícia (17%). També la grandària de la localitat intervé: es reclama bastant menys en les de menys de 50.000 habitants (el 17%, quan a les capitals de província va reclamar el 24% dels consumidors).

El 43% dels quals reclamen, insatisfets

Img reclamaciones

Quant als sectors, productes i serveis que més reclamacions van rebre, no hi ha canvis respecte als anys anteriors: segueix liderant clarament el rànquing la telefonia (27% d’els qui van reclamar), i ja més enrere aliments (11%) i assegurances (10%), seguits a certa distància per reparació d’electrodomèstics (6%), informàtica i electrònica (6%), serveis mèdics (5%), serveis bancaris (5%) i reparació de l’automòbil (4%). Comparant amb l’any anterior, baixa una mica (del 31% al 27%) la proporció de consumidors que ha reclamat a la telefonia, disminueix també lleugerament la d’els qui van reclamar per assumptes relacionats amb l’alimentació (del 11% al 13%) i descendeixen del 5% al 3% els qui han reclamat a serveis bancaris. Els homes reclamen més en telefonia, informàtica-electrònica, i les dones en alimentació.Els homes reclamen més en telefonia, informàtica-electrònica, i les dones en alimentació Curiosament, l’estatus econòmic del consumidor no influeix en els sectors als quals cursa reclamacions.

Una de les raons del fre a l’expansió de l’hàbit de reclamar es troba que les respostes que reben els consumidors que cursen reclamacions segueixen generant més insatisfacció que satisfacció. Encara que en l’últim any els reclamants satisfets amb la resposta que van rebre han augmentat una mica, passant del 30% al 33%, segueixen sent més els insatisfets (43%). De totes maneres, hi ha realitats ben diferents sobre aquest tema: a la zona Centro-Sud del país, a Navarra i a Barcelona ciutat són més els reclamants satisfets (per sobre del 40% a les tres zones) amb la resposta rebuda que els insatisfets.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions