Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El cru Brent sobrepassa els 54 dòlars i anticipa un nou encariment dels carburants

El litre de gasolina sense plom de 97 i 98 octanos costa ja més d'un euro en moltes gasolineres
Per EROSKI Consumer 10 de març de 2005

El barril de cru Brent, el de referència a Europa, va marcar ahir un nou rècord al mercat de futurs de Londres en superar el preu de 54 dòlars. A mitjan tarda, el petroli per a lliurament a l’abril cotitzava a 54,05 dòlars, un preu mai vist des que en 1988 va començar a funcionar l’International Petroleum Exchange. El cru Texas, el de referència a EUA, també va registrar un nou rècord en aconseguir els 55,70 dòlars el barril.

Després del rècord d’ahir dimecres, alguns experts es van atrevir a aventurar que en poques dates es podria aconseguir la barrera psicològica dels 60 dòlars, que seria gairebé el doble del cost que tenia el barril de cru a principis de 2004.

El nou preu del cru avança per als propers dies un encariment dels carburants. Actualment, el litre de gasolina sense plom de 97 i 98 octanos costa ja en moltes gasolineres més d’un euro.

L’escalada alcista del cru es deu als moviments especulatius i els temors que el subministrament no sigui suficient per satisfer la demanda de petroli, que s’ha incrementat amb força a causa de l’ona de fred en el nord del planeta.

Fred i temor a una oferta insuficient

L’elevat consum de combustible per a calefacció és una de les raons d’aquesta pujada, a més del nerviosisme als mercats davant la proximitat de la reunió de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que se celebra la setmana propera a Iran. Els 11 països que componen aquest grup controlen el 40 % de la producció mundial de cru i el seu president ha expressat la seva disposició a fer tot el possible per estabilitzar el mercat.

En la seva última reunió, el passat 30 de gener a Viena, els ministres de l’OPEP van desistir de la seva intenció de retallar l’oferta -de 27 milions de barrils diaris, sense incloure el bombament de l’Iraq- a causa que els preus havien pujat massa.

Davant aquesta escalada de preus, les principals borses europees, també pressionades per l’alt nivell de l’euro (amb un canvi per sobre de les 1,33 dòlars), van tenir un tancament generalitzat a la baixa, si bé amb retallades inferiors al mig punt percentual excepte en l’índex selectiu espanyol Ibex’35.

Com en dies anteriors, no pot dir-se que hi hagi hagut un fet concret que desencadenés l’increment de la tarifa per l’or “negre”; els tècnics més aviat parlen d’una cadena “persistent” de factors entre els quals destaquen l’ona de fred que afecta a l’hemisferi nord, que provoca una major despesa dels derivats per a calefacció, i el temor a una oferta energètica que podria resultar insuficient.

També pesa la incertesa que regna sobre les decisions que prendrà el càrtel de països productors (OPEP) el proper dia 16 a la ciutat iraniana d’Isfahan, on es decidirà augmentar o no la seva quota diària de producció, fixada ara en 27 milions de barrils.

Càrrega fiscal

A pesar que l’encariment dels carburants (entre un 17% i un 25% des de gener de 2004, segons el tipus de combustible que es tracti), el Govern descarta rebaixar alguna de les càrregues fiscals que pesen sobre ells, amb l’argument que la Unió Europea s’oposa a “accions unilaterals” dels seus Estats membres en aquesta matèria.

Segons els càlculs que maneja el Ministeri d’Economia i Hisenda, l’Estat ha ingressat una mica més d’1.450 milions d’euros extra per la pujada dels preus a través de l’IVA (impost sobre el valor afegit) que se’ls aplica. No obstant això, una part d’aquesta recaptació addicional retorna després als contribuents gràcies a les devolucions previstes, per exemple, en el cas de transportistes i agricultors, els qui les van veure incrementades a la tardor passat.

El càlcul de l’IVA que fan els tècnics és que per cada dòlar que puja el petroli (el barril de Brent es cotitzava a 38 dòlars fa catorze mesos, i a la fi de la setmana passada aconseguia els 51), el fisc recapta 70 milions més d’euros per aquesta via impositiva.

A més els carburants suporten l’impost sobre hidrocarburs, de caràcter lineal i que suposa una taxa fixa per cada 1.000 litres de carburant consumit, i l’anomenat impost de vendes minoristes de determinats hidrocarburs, la qual cosa es coneix com el “cèntim sanitari”.