Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El deute públic perd interès

Les previsions apunten que les Lletres a un any en 2009 oferiran rendibilitats pròximes al 1,5%-2%, enfront del 4% que van arribar a rentar en 2008

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 13deGenerde2009

La rebaixa dels tipus d’interès està deixant als inversors sense alternatives d’inversió segures i, alhora, rendibles. Sense anar més lluny, el deute públic, que en 2008 es va elevar com l’opció més atractiva per als inversors menys arriscats, està rebaixant a marxes forçades el seu interès. Als Estats Units, per exemple, el Tresor Públic ha arribat a col·locar Lletres a un i tres mesos a un tipus d’interès zero, és a dir, sense rendibilitat. A Europa, mentre que l’any passat es van arribar a emetre Lletres a un any per sobre del 4%, en l’actualitat a penes se sostenen per sobre del 2%. Els experts opinen, a més, que la rendibilitat continuarà caient al compàs de les noves caigudes que s’esperen per al preu del diner. En l’actualitat, els tipus oficials se situen a Europa en el 2,5%, però algunes cases d’anàlisis preveuen que en els pròxims mesos cauran fins al 1,5%. La seva repercussió serà negativa sobre els actius de renda fixa a més curt termini.

Seguretat enfront de rendibilitat

/imgs/2009/01/monedes.art.jpg

Molts inversors han girat la vista de manera compulsiva en els últims mesos cap als actius de deute públic, considerats els instruments d’inversió més segurs. Enmig d’una profunda crisi econòmica, la renda fixa governamental (Bons i Lletres emesos pels governs) es presenta com l’alternativa idònia en la qual mantenir l’estalvi en lloc segur. Els inversors aposten amb força per aquests instruments perquè busquen seguretat, per sobre de rendibilitat, com afirma José Carlos Díez, economista cap d’Intermoney. A vegades, “només volen un bon custodi per als seus diners i, en aquest sentit, els estats es poden considerar com un guardià molt solvent”, tal com apunta l’expert. José Manuel Villamor, director d’inversions de A&G, opina que el furor per la renda fixa s’explica per la cerca d’opcions ultraconservadores, davant la desconfiança que generen instruments com la Borsa o determinats productes estructurats.

Els experts anticipen noves retallades en els tipus d’interès del deute públic, que es mou al compàs del preu del diner

En les últimes setmanes de 2008, l’escenari va estar marcat per un fort apetit pel deute públic. Per a estar protegits davant possibles noves fallides del sistema financer, els inversors van acudir en massa a aquest mercat. L’aire de “crash” absolut que es respirava en els mercats va ser el que va moure als inversors a decantar-se amb els ulls tancats pel deute públic, segons opina Alberto Matellán, director d’estratègia i macroeconomia d’Inverseguros, qui afirma que “tenir el capital en un bo o un pagaré ha arribat a resultar més segur que mantenir els diners en un compte bancari”. A Espanya, per exemple, a tancament de novembre (últim mes del qual es disposen dades), el Tresor Públic tenia en circulació 345.000 milions d’euros en actius de deute espanyol, un 12% més que en finalitzar l’any anterior (que va finalitzar amb 307.000 milions d’euros).

Cal invertir en deute públic?

Els actius de deute públic continuen brillant amb llum pròpia per la seguretat que ofereixen als inversors. No obstant això, la seva rendibilitat està caient en picat, per la qual cosa no se’ls pot considerar un instrument massa atractiu. De fet, en les últimes subhastes el seu interès ha superat per molt poc a la inflació (situada en el 1,5%, segons dades provisionals a tancament de desembre facilitats per l’Institut Nacional d’Estadística). A Espanya, per exemple, les Lletres a tres mesos s’han emès a un interès del 2,55%; les de sis mesos, al 2,15%, i les d’un any, al 2,19%. Aquests tipus contrasten clarament amb els emesos fa un any, quan les Lletres a dotze mesos oferien una rendibilitat per sobre del 4%.

Els experts anticipen, a més, noves retallades en els tipus d’interès del deute públic que es mou bàsicament al compàs del preu del diner. En Banesto Borsa o en el Servei d’Estudis del BBVA estimen que els tipus oficials a Europa se situaran enguany en el 1,5%, la qual cosa sens dubte restarà atractiu als actius de deute emesos a més curt termini.

En aquest context, marcat per la inflació i els tipus d’interès a la baixa, la pregunta que es fan molts inversors és: convé continuar apostant pels actius de deute públic? La resposta, per als més conservadors, és que sí que continua sent una opció interessant ja que previsiblement els permetrà, almenys, mantenir el seu poder adquisitiu. Des del punt de vista de la rendibilitat, altres instruments segurs, com els dipòsits bancaris poden resultar més cridaners, ja que és possible trobar encara ofertes al 5% TAE a un any. Però la principal diferència que cal tenir ara en compte és la seguretat.

El pagament d’interessos i l’amortització de deute públic estan assegurats per la Constitució espanyola

Cal no oblidar que el deute públic és un dels actius més segurs, donada l’elevada solvència dels emissors. A Espanya, el Tresor Públic compta amb la màxima qualificació (triple A) atorgada per part de les agències de “ràting”. La solvència dels governs als països desenvolupats està molt per sobre de la del sector privat, com assegura Alicia Jiménez, directora d’anàlisi de Self Trade, i en principi aquest argument implica que sembla molt forassenyat pensar en una possible fallida de l’Estat, amb el que, d’entrada, els diners invertits en deute públic està segur. En segon lloc, el pagament d’interessos i l’amortització d’aquests actius estan assegurats per la Constitució espanyola.

Atrets per aquests arguments, no sorprèn que el nombre d’inversors que aposten pel deute públic cada vegada sigui major. A tancament de novembre de 2008, els particulars comptaven amb 6.589 milions d’euros invertits en Lletres del Tresor, un 13,88% més que a tancament de l’exercici anterior. En particular, les Lletres són l’actiu de deute públic que més crida l’atenció dels petits inversors pels seus petits terminis (el que els permet disposar de la liquiditat en un breu període de temps), per la seva seguretat i, també, perquè estan exempts de retenció per part d’Hisenda. Es pot invertir en lletres des de 1.000 euros i en múltiples d’aquesta quantitat.

Les altres opcions per a invertir en deute són recórrer a Bons i Obligacions, que s’emeten en terminis que van des dels cinc als 30 anys. El principal avantatge d’aquests actius és que solen ser més rendibles que les Lletres, ja que en emetre’s a més termini, l’emissor està assumint un risc major. A més, en l’actualitat, en el context baixista de tipus d’interès, presenten millors perspectives que els actius emesos a menys termini. De fet, s’estima que les Lletres a un any reduiran en 2009 la seva rendibilitat per sota del 2%, tal com està ocorrent ja a Europa. Per part seva, en l’última subhasta, els Bons a tres anys a Espanya es van emetre a una mena del 2,92%, a cinc anys, al 3,30% i a 10 anys, al 3,95%. La diferència en la rendibilitat pot ser de fins i tot la meitat en el cas de les lletres a un any. Previsiblement, les noves subhastes s’emetran amb interessos una mica més baixos, a causa de la pressió baixista dels tipus oficials i a la major necessitat financera del Govern, que ja ha anunciat un gran devessall de deute per als pròxims mesos. No obstant això, són rendibilitats atractives en la situació d’incertesa actual.

En qualsevol cas, abans d’invertir, convé conèixer el peculiar funcionament d’aquests instruments ja que es poden comprar de manera directa a través del Tresor Públic en les seves subhastes degudament programades o també es poden adquirir en el mercat secundari de deute.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions