Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El dret a obrir un compte bancari en un país comunitari

En l'actualitat no hi ha una norma comunitària que fixi unes mateixes regles respecte a l'obertura d'un simple compte bancari en l'àmbit de la UE

El dret d’un ciutadà comunitari a obrir un compte bancari en qualsevol dels Estats membres de la UE, i que constitueix un servei essencial per a la seva vida quotidiana, no està emparat per una norma harmonitzada que atribueixi uns mateixos drets i obligacions a tots els ciutadans enfront de les entitats bancàries. Això determina que aquest simple acte, que s’emmarca en l’àmbit dels serveis financers al detall en el mercat únic, està subjecte a les lleis pròpies de cada país i, per tant, al més ampli desconeixement de les normes que ho regulen per part de ciutadans d’un altre Estat membre que decideixen passar temporades més o menys llargues com a estudiants, turistes o treballadors eventuals.

Revisió per part de la Comissió

/imgs/2007/09/banc.jpg

La falta d’una informació adequada i el desconeixement de les lleis que regulen un simple acte jurídic -com és l’obertura d’un compte bancari en un altre país de la UE- poden implicar serioses dificultats per al consumidor en alguns Estats membres i, en el pitjor dels casos, no pocs problemes, especialment a clients joves, poc formats o descurats respecte a certes obligacions mínimes que han de complir durant la vigència del seu contracte o abans de tornar al seu país d’origen.

No hi ha una norma que atribueixi els mateixos drets i obligacions a tots els ciutadans enfront de l’entitats bancàries

En l’actualitat els serveis financers al detall, entre ells els comptes bancaris, estan subjectes a una profunda revisió per part de la Comissió, que vol adaptar les normes comunitàries a les noves necessitats dels consumidors del segle XXI i que, a més, caminen molt necessitats d’un eficaç sistema de resolució de conflictes entre consumidors i entitats financeres del ‘país d’acolliment’.

Cada Estat té les seves normes

Les normes aplicables en l’obertura d’un compte bancari vénen definides per cadascun dels Estats membres mitjançant disposicions nacionals pròpies que, en alguns supòsits, difereixen bastant d’un país a un altre, i la interpretació del qual ve subjecta a diferències, no sols entre entitats, sinó també entre sucursals d’una mateixa entitat. La situació, com podem comprovar, no està ni molt menys harmonitzada, i els Estats membres tenen modalitats d’aplicació diferents respecte al servei financer d’obertura d’un compte bancari a qualsevol ciutadà de la UE. D’aquesta forma, alguns Estats membre obliguen, si el ciutadà no té residència al país d’acolliment ni número d’identificació fiscal, a aportar la prova de la seva residència en un altre Estat membre, acreditar la identificació personal o qualsevol altra circumstància que no sempre resulta fàcil d’obtenir al nouvingut: contracte de lloguer, alta de subministraments en la seva residència habitual, permís de conduir homologat per l’Estat en qüestió, etc.

Al Regne Unit, com en altres països de la UE, la decisió d’acceptar o no una sol·licitud d’obertura d’un compte bancari és una decisió comercial que depèn de l’entitat financera on l’interessat presenta la seva sol·licitud. El principi de llibertat contractual implica que les entitats de crèdit no estan obligades a obrir un compte corrent a qualsevol ciutadà que el sol·liciti i en qualsevol circumstància, sinó tan sols en els casos en què existeixi acord de voluntats per totes dues parts.

Al Regne Unit, com en altres països de la UE, la decisió d’acceptar o no una sol·licitud d’obertura d’un compte bancari és una decisió comercial que depèn només d’entitat financera

D’altra banda, a Bèlgica hi ha un organisme financer públic que obliga a acceptar totes les sol·licituds d’obertura i, encara que inicialment va ser un sistema pensat per a la població més desfavorida i amb pocs recursos econòmics, ha estès aquest dret a qualsevol ciutadà que el sol·liciti. Es tracta d’un servei bancari mínim al qual tot ciutadà belga o comunitari té accés, a fi d’obtenir l’obertura d’un compte bancari amb la qual poder operar.

Com es pot apreciar, el dret general a sol·licitar l’obertura d’un compte bancari en un Estat membre de la UE està sotmesa a diferents normes i interpretacions diverses. I com a dret comunitari, no representa un dret absolut del consumidor, sinó que pot estar sotmès, segons els Estats membres de sol·licitud, al principi de llibertat contractual i a l’acceptació de determinats requisits. Hem de tenir en compte que alguns Estats membres, com el Regne Unit, encara que no imposen als seus ciutadans l’obtenció d’un document d’identificació (el conegut com a D.N.I. a Espanya), exigeixen en casos com el d’obertura d’un compte bancari la identificació personal a través d’una altra mena de documentació que ha d’aportar el sol·licitant. Un fet que, sens dubte, pot arribar a dificultar aquest simple tràmit per als nouvinguts.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions