Espanya seguirà en recessió fins a 2011. Ho diu el Fondo Monetari Internacional (FMI), que ha realitzat una nova revisió dels seus pronòstics, tan sols tres mesos després de l’última. Les seves noves previsions són, si cap, encara més pessimistes.
El FMI estima que el Producte Interior Brut (PIB) espanyol caurà un 3% aquest any i un altre 0,7% en 2010, enfront de la contracció de l’1,7% i del 0,1%, respectivament, que havia augurat al gener passat. Amb això ve a dir que la recuperació no començarà fins a 2011.
L’Executiu contempla una contracció de l’1,6% per aquest any i un creixement de l’1,2% en 2010
Aquest pronòstic és molt similar al realitzat al començament d’abril pel Banc d’Espanya i està molt lluny dels càlculs de l’Executiu, que contempla una contracció de l’1,6% per aquest any i un creixement de l’1,2% en 2010.
L’informe del Fons també s’alinea amb les tesis del Banc d’Espanya respecte a la desocupació, en assegurar que afectarà al 17,7% de la població activa en 2009 i aconseguirà el 19,3% en 2010, és a dir, 4,5 milions d’aturats.
Baixó immobiliari
En el cas espanyol, a la inestabilitat financera internacional i la reculada de la producció a Europa i Estats Units durant els últims sis mesos, s’uneix el baixó intern del sector immobiliari, que ha de continuar encara “de forma considerable”, i els seus preus caure un altre 15% en termes reals, segons vaticina l’organisme internacional.
El FMI considera inevitable la fusió d’algunes caixes d’estalvis per la seva dependència del sector immobiliari
A la banca espanyola, el FMI li augura un any “molt difícil” i considera inevitable la fusió d’algunes caixes d’estalvis per la seva dependència del sector immobiliari. També anuncia un augment dels préstecs dubtosos per la crisi del mercat de l’habitatge, la qual cosa obligarà a la banca a adoptar plans de contingència.
Les caixes d’estalvis urgeixen al Govern a l’aprovació d’un fons de capitalització, un instrument de rescat, i fins i tot demanden la preparació d’un pla de contingència per si la situació de l’economia real s’agreuja. Els bancs, en canvi, estimen suficient el recurs als Fons de Garantia de Dipòsits, encara que també creuen que ha arribat el moment d’actuar.El president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), Juan Ramón Quintás, va dir ahir durant una Trobada Financera que caldria exigir responsabilitats al Banc d’Espanya si, finalment, el cost de recursos públics que comporta la intervenció de Caixa Castella-la Manxa (CCM) supera amb escreix els 1.200 milions de la valoració inicial que va fer de les necessitats d’aquesta entitat. Va recordar que la fusió amb Unicaja va fracassar perquè la caixa andalusa reclamava una aportació de 3.000 milions, que el Fondo de Garantia de les Caixes no va afrontar a la vista de l’avaluació de l’autoritat monetària.Quintás va dissenyar un esquema per delimitar el terreny de la intervenció pública, basat en els nivells de solvència. A les entitats en dificultats quedarien reservades actuacions com els avals a l’emissió de títols preferents, i es procediria al rescat -si pot ser, mitjançant integracions- de les no viables. El president de la CECA va advertir que ningú en el sector financer espanyol, ni tampoc els bancs, està ara a resguard de problemes. “M’agradaria que algú, encara que no ho digui, estigui fent un pla de contingència davant riscos catastròfics, que n’hi ha”, va dir Quintás, encara que va matisar que són “de bajísima probabilitat”.Per la seva banda, el president de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), Miguel Martín, va descartar “catàstrofes en el sistema financer espanyol”. Va reconèixer, no obstant això, la necessitat imperiosa d’una reestructuració si es vol fer front a la “desconfiança i incertesa”. En aquest sentit, va defensar un model d’actuació basat en els Fons de Garantia de Dipòsits, ara dotats exclusivament amb la contribució dels diferents sectors.“Usem les aportacions de capital públic -va advocar Martín- per enfortir el sistema en el seu conjunt, no per salvar entitats individuals”. “I que quedi clar que cap entitat hauria de ser liquidada, sinó aprofitada per contribuir a crear una altra de major potència per crear riquesa i benestar”, va puntualitzar. De manera que “si s’injecta capital en una entitat, ha de precisar-se des del principi que haurà de retornar-ho”.
