Imagen: Mada
La sembra és una de les activitats més antigues de la humanitat, no obstant això encara pot aportar grans beneficis en el que a l’estalvi es refereix. Per exemple, una planta mitjana de llimoner pot arribar a costar uns 40 euros, mentre que una borsa de llavors s’aconsegueix a partir dels 5 euros. No es tracta d’invertir llargues jornades en l’horticultura, sinó més aviat d’adquirir llavors d’algunes varietats vegetals en lloc de comprar la planta ja crescuda, amb la finalitat d’estalviar diners i, de pas, dedicar un temps d’oci als afeccionats a aquestes tasques. Els costos poden reduir-se fins a en un 50% amb diversos avantatges afegits: la sembra permet triar la barreja de varietats i es poden obtenir més plantes amb menys inversió graduant la quantitat de llavors a conrear.
Rendibilitzar el jardí
Les diferències de preus entre comprar una planta en el viver i plantar-la un mateix s’aprecien en les espècies fruiteres o en les d’interior, que s’aconsegueixen a partir dels 20 euros. Les plantes petites, en canvi, no mostren massa diferència pel que fa a les llavors.
Per exemple, en el cas de les espècies de flors com la petunia, el test amb un exemplar d’uns pocs centímetres costa entre 2 i 3 euros, enfront d’1,50 euros que costa la borsa de llavors. Aquí, si ben el rendiment del lot de llavors és major, la diferència en la inversió inicial no és massa significativa. Però si es tracta de crear un hort, una bona opció és adquirir en semilleros, vivers o grans magatzems, packs de llavors de més de 50 unitats. Per a això, n’hi ha prou amb conèixer alguns preus: les borses amb llavors per obtenir diferents varietats de pebrots ronden els 20 euros; el tomàquet es posiciona des dels 10 euros, i la síndria i el meló, entre els 2 i els 25 euros, depenent de la varietat. Les de pastanaga, espàrrecs, ceba, jueves, albergínies i bròcoli, per exemple, s’aconsegueixen per 2 euros aproximadament.
Plantes de poca cura
Amb la finalitat de conèixer quins són les plantes més convenients per al jardí o la balconada, és necessari determinar quant temps es dedicarà a la seva cura i les condicions del lloc en el qual s’instal·laran. No val la pena invertir en una planta si al cap de tres dies va a perir per falta d’aigua o de sol.
Si no es disposa de massa temps o no s’és un amant de la “vida vegetal”, serà avantatjós adquirir plantes que no necessitin massa aigua. Les espècies mediterrànies, per exemple, són resistents a la falta d’humitat. Entre les més conegudes es troben la begonia, el crisantem, l’anemone i els alelíes. Altres exemplars són el lliri, el gerani, la lavándula i la caléndula. El seu preu ronda entre els 3 i els 8 euros per planta -amb test per transplantar- i les seves llavors s’aconsegueixen aproximadament per 2,50 euros. També es poden trobar arbustos que requereixen poc reg. Una de les mates més habituals en els jardins de la zona mediterrània és la buganvilla, que té fullatge durant tot l’any.
El test més adequat
Un altre dels factors per tenir en compte per rendibilitzar el jardí és triar un test adequat. La grandària del recipient ha de ser proporcional al volum de la planta. Si l’espècie vegetal és gran necessitarà espai per créixer, però si és petita, com un cactus, no serà imprescindible utilitzar un test massa ampli.
Per aconseguir una harmonia en el jardí el tipus de recipient és significatiu. Els més aconsellables per transportar, i també per la seva durabilitat, són els tiestos de plàstic. Són econòmics però presenten el desavantatge que es descoloreixen amb el sol. Els tests de terracota, per la seva banda, són estèticament més boniques, encara que poden arribar a costar més de 50 euros i es trenquen amb el fred extrem. Les de fang són recomanables per a plantes que no necessiten reg, i són molt fràgils i pesades.
Una opció intermèdia són les “hidrojardineras”. Es tracta de tests que porten incorporat un petit recipient en el fons, on es col·loca l’aigua: d’aquesta manera les plantes absorbeixen per si mateixes la quantitat de líquid necessària durant setmanes. Són molt recomanables quan s’ha de realitzar un viatge i no es disposa de ningú perquè s’encarregui del jardí. El seu cost ronda els 100 euros de mitjana.
Amb la finalitat d’estalviar diners i temps és important tenir en compte els següents consells:
- Comprar en petites quantitats: la millor opció per crear el propi jardí és començar a adquirir les llavors a poc a poc. Una vegada que s’aconsegueixi una experiència mínima, es podrà incrementar la quantitat de varietats.
- Incorporar terra fèrtil: les espècies mediterrànies no necessiten una terra massa fecunda, però si es desitja un òptim creixement es pot adquirir en els vivers. Els abonaments, ja siguin casolans o comprats, han de ser de bona qualitat.
- Agrupar les espècies similars: és important agrupar les plantes d’espècies similars, ja que necessitaran les mateixes cures i així s’estalviarà temps. Les flors, en general, necessiten gran quantitat de sol i majors cuidats que les altres espècies.
- Aprofitar les ofertes: al final de temporada a les plantes també se’ls apliquen rebaixes i es pot treure profit de les reduccions.
- Constatar la data de caducitat: sempre que es comprin llavors s’ha de verificar la data de caducitat del producte. Si estan envellides no germinaran.
- Sembrar en l’època adequada: el moment de la sembra estarà indicat en la borsa. Generalment és a la primavera o estiu, però hi ha espècies que es poden sembrar durant tot l’any. Si es realitza a l’hivern es pot condicionar un lloc de la casa com a petit hivernacle i incloure una mica de calor i llum artificial.
