Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Llibre Blanco de l’electricitat aposta per que els consumidors paguin els costos de generació

Proposa la implantació de contractes "virtuals" per als excedents de producció

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 27deJuliolde2005

El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç va donar a conèixer ahir l’anomenat Llibre Blanco per a la reforma de la generació elèctrica, elaborat pel professor José Ignacio Pérez Arriaga i el seu equip de l’Institut de Recerca Tecnològica de la Universitat Pontifícia de Cometes (Cantàbria).

Aquest document, que servirà de base per als canvis que pretén dur a terme l’Executiu, urgeix al Govern a resoldre la concentració que viu el mercat, i aposta per que les tarifes recullin els costos de generació. A més, proposa limitar la quantitat d’electricitat que els operadors puguin portar de forma lliure al sistema, i implantar contractes “virtuals” per als excedents de producció.

El Llibre Blanco destaca l’embús “regulatori” en matèria de generació, la qual cosa ha provocat que el sector s’hagi “concentrat a l’excés”. En resum, el Govern s’enfronta a “un país amb un model energètic insostenible”.

Els intents per evitar la ingerència d’operadors estrangers han portat al fet que “dos de les empreses -en al·lusió a Endesa i Iberdrola- siguin massa grans” per a l’actual mercat. Per solucionar això, l’informe proposa limitar la potència que les empreses portin lliurement al sistema a un percentatge de la potencia punta benvolguda pel Ministeri per a cada exercici.

Si s’apliqués aquesta regla aquest any amb un 22% de màxim -que el Llibre posa com a exemple-, Endesa només podria negociar el 67% de la seva capacitat efectiva i Iberdrola, un 70%. La resta de companyies no es veurien afectades. El límit, diu, s’hauria de fixar amb tres anys d’antelació i afectaria també a les companyies en casos de concentració o fusió. “La regla no limita necessàriament la quota de mercat d’un agent, sinó la seva capacitat de manipular el preu del mercat en el seu benefici”, afegeix.

La resta de capacitat de les empreses no desapareixeria del mercat, sinó que quedaria sotmesa a un procediment que, a més, solucionaria el problema dels costos de transició a la competència (CTC) d’una forma que no alterés el mercat. Seria a través de diversos mecanismes com la venda d’actius, la venda virtual d’energia per un termini d’almenys cinc anys, o els denominats contractes “virtuals”. En aquests últims, que es presenten com una efectiva solució i en els quals el regulador fixa el preu, no existeix una contraparte a les operadores que compri l’energia sinó que, arribat el venciment, la diferència (positiva o negativa) entre el preu pactat i el de mercat es traslladaria a la tarifa.

Pérez Arriaga i el seu equip opinen que “és hora de trencar el mite que l’èxit d’una reforma regulatòria estreba que el preu de l’electricitat baixi indefectiblemente”. Recorden que en la formació de les tarifes influeixen molts aspectes que queden fora de l’abast del regulador, com els tipus d’interès o el comportament del petroli, que és necessari traslladar al consumidor.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions