Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El petroli continua pujant

L'augment en el preu dels diferents tipus de gasolina, l'encariment del transport i el risc al fet que caiguin els mercats de valors són alguns dels efectes de l'encariment del petroli
Per Gracia Terrón 5 de novembre de 2007

Hace tan sols quatre anys, en 2003, la tercera Guerra del Golf, provocada per la invasió de l’Iraq per part dels Estats Units feia pujar el petroli des dels 35 fins als 50 dòlars per barril. Avui, aquesta important matèria primera ha superat la barrera dels 80 dòlars i no té l’aire de caure. Les seves repercussions sobre l’economia i el consum són negatives: puja la inflació, en particular les gasolines, i moltes empreses estan veient caure els seus marges de negoci. Algunes institucions econòmiques preveuen que una prolongada marxa alcista del petroli podria repercutir sobre el creixement econòmic mundial. No obstant això, de moment, l’impacte de tenir un preu del petroli tan alt és menor que el produït en altres èpoques ja que ara la competència és molt major, hi ha més països que exporten petroli i hi ha fonts alternatives de combustible.

Repercussions immediates

La pujada del preu del petroli és una mala notícia, en general, per a tots els ciutadans. Natalia Aguirre, analista de de Renda 4, assegura que una de les seves principals repercussions negatives es nota sobre l’IPC, que està pujant a causa de l’escalada del cru. A Europa, la inflació ha pujat quatre dècimes en els últims dotze mesos, sobretot per la forta trajectòria alcista del petroli, segons assegura. A Espanya, per exemple, s’ha notat clarament l’encariment ja que s’ha passat de registrar un IPC en un nivell còmode i satisfactori, com era el del 2,2% (en el qual se situava a l’agost) a pujar fins al 2,7% al setembre. David Vegara, secretari d’Estat d’Economia, ha reconegut fins i tot que a final d’any podria acabar en el 3%. Però com afecta aquest increment sobre l’economia domèstica?

La primera repercussió de l’encariment del petroli s’aprecia a l’hora de pagar la gasolina

La primera repercussió s’aprecia a l’hora de pagar les gasolines. Des de començaments d’any, el preu de la gasolina súper de 95 octans s’ha encarit un 7,5%, mentre que el gasoil ha pujat un 8,4%. En concret, segons l’últim Butlletí de la Unió Europea a l’octubre el litre de gasolina es comprava a una mitjana de 1,066 euros per litre, un 1,05% més que al setembre. El litre de gasoil es va canviar per 1,004 euros, un 3,2% més que el mes anterior. Des de l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP) asseguren que l’escalada de l’or negre “afecta a tots els sectors”, ja sigui en el seu procés de manufacturació com en el de distribució, la qual cosa encareix el preu final del producte quan arriba a les mans del consumidor.

Mentre que les empreses petrolieres es beneficien de la pujada del petroli, ja que els seus ingressos augmenten considerablement, moltes altres societats veuen com els seus marges de negoci cauen quan el cru puja. És el cas de les aerolínies, que utilitzen els derivats del petroli com a combustible, les empreses elèctriques o les de distribució. Als ciutadans els afecta la pujada del petroli en la seva relació amb aquest tipus d’empreses, ja que les societats solen pujar els preus per a compensar l’escalada de la matèria primera. Les aerolínies, per exemple, sempre que el petroli comença a pujar per sobre de les expectatives que tenen marcades en els seus pressupostos anuals, apliquen un recàrrec per combustible en els viatges, que pot oscil·lar entre els 12 i els 30 euros. Igualment, les empreses de transport per carretera també solen incrementar els seus preus en etapes de cotització alcista del petroli.

A més, la incertesa que genera un petroli car sobre els mercats de valors fa que les empreses dels sectors esmentats siguin més vulnerables a sofrir caigudes en borsa.

Per què puja el petroli?

Teòricament, el primer motiu que impulsa la cotització del petroli en el mercat de matèries primeres cal buscar-lo en un conflicte geopolític. Així, en els anys 70, la crisi petrolífera de 1973 va ser originada per la decisió de l’Organització dels Països Exportadors de Petroli Àrabs que va anunciar que no exportaria més petroli als països que havien fet costat a Israel durant la guerra del Yom Kippur, que enfrontava a Israel amb Síria i Egipte. En 1980, una altra de les pitjors crisis petrolíferes, la causa fonamental va ser la guerra entre l’Iran i l’Iraq, dues dels països amb major nombre de reserves mundials, que va posar en perill el subministrament de cru cap a la resta del món.

En l’actualitat, l’origen de la forta pujada de preus del petroli es troba també en les tensions geopolítiques que es viuen a Orient Mitjà. En particular, la lluita que mantenen els turcs en el kurdistán iraquià està generant incerteses sobre possibles interrupcions en el subministrament de petroli de l’Iraq a la resta del món. Aquest país asiàtic és l’habitació major mercat per nombre de reserves de cru.

Les tensions geopolítiques a Orient Mitjà són, tradicionalment, les responsables de les pujades de preu del “or negre”

A això s’uneixen els conflictes nuclears entre els Estats Units i l’Iran. En concret, sempre que existeixen tensions amb els països d’Orient Mitjà productors de petroli, com l’Aràbia Saudita, l’Iran o l’Iraq, entre altres, el preu del petroli puja ja que es tem que una de les seves reaccions sigui tallar el subministrament de cru cap a la resta del món. A més, des del departament d’anàlisi de Bankinter asseguren que la forta demanda de petroli per part de països emergents com la Xina i l’Índia, la caiguda de reserves als Estats Units i la proximitat de l’hivern (etapa en la qual més petroli es consumeix de l’any) estan generant una notable pressió alcista sobre el també denominat “or negre”.

Continuarà pujant?

La conjuntura actual, marcada per tots els factors anteriors, convida a pensar que el petroli es mantindrà en nivells alts en els pròxims mesos. Stephen Thornber, de la gestora de fons d’inversió Threadneedle, estima que la indústria s’està mostrant cada vegada més incapaç de fer front a la forta demanda i l’excés de la capacitat productiva de països com Nigèria, l’Aràbia Saudita o l’Iran és limitat. Això fa pensar que els preus continuaran pujant, segons afegeix. Per part seva, des del departament d’anàlisi de Merrill Lynch estimen que els preus poden aconseguir 100 dòlars als Estats Units, en el pròxim hivern, per al qual s’esperen temperatures més fredes de les habituals. L’equip d’anàlisi de Bankinter també creu que el petroli continuarà car, tant per les limitades reserves com pel fort control sobre l’oferta que exerceix l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli).

Petroli i creixement mundial

Malgrat l’extraordinària pujada que acumula enguany el petroli, són nombrosos els experts que asseguren que ara l’economia està més preparada que abans per a conviure amb aquesta matèria primera a preus més elevats. Diferents experts afirmen que el creixement econòmic del món desenvolupat és ara molt menys dependent del consum de petroli del que ho va ser en les dècades dels 70 i els 80. També ara guanyen cada vegada més interès altres fonts alternatives de generació d’energia, com per exemple els biocombustibles.

A Europa, a més, la factura del petroli, que es paga en dòlars, no està sent tan engruixada com als Estats Units per la forta estirada de l’euro. El fet que la divisa europea estigui també molt cara (ha arribat a superar els 1,44 dòlars, màxim històric), atenua l’impacte de l’escalada del petroli.

Però quin preu del petroli afectaria negativament sobre l’economia? Stephen Thornber, de la gestora Threadneedle, estima que és una pregunta molt difícil de contestar. Segons assenyala, fa cinc anys, els analistes estimaven que un petroli en 40 dòlars danyaria considerablement la demanda i l’economia mundial. No obstant això, la matèria primera va aconseguir aquest preu i va continuar encarint-se sense que el creixement econòmic global ni la demanda d’energia es veiessin pràcticament afectades. Avui, l’impacte també és bastant limitat. De fet, els preus són, en comparació amb els aconseguits en les dècades dels 70 i els 80 i tenint en compte la inflació, relativament baixos.

En termes reals (és a dir, descomptada la inflació), el barril de cru hauria d’aconseguir els 100 dòlars per a poder comparar-se amb l’encariment que es va viure en els anys 80, en plena crisi petrolífera.