El preu de tenir un gos a casa

Dotze anys és la mitjana de vida d’un gos. Durant aquests anys, el seu cuidador haurà de dedicar-li cuidats, afecte, i també diners. Determinar de quines quantitats estem parlant és fonamental perquè la persona interessada a conviure amb una mascota no es porti a engany i s’eviti que l’animal acabi en una protectora d’animals.

El ventall de races canines és molt ampli, de manera que els especialistes solen dividir-les en grups, d’acord amb les seves característiques físiques i les seves conductes més habituals. Per això se sap que els gossos cadells poden costar entre 300 euros i 1.000 euros depenent de la raça, el sexe i el seu pedigrí. Aquesta és la inversió inicial, a la qual caldrà sumar-li les despeses corresponents a l’alimentació, higiene, salut, esplai, etc.

Com calcular els costos

El pes i el pelatge d’un gos són dos factors essencials a l’hora de calcular el cost que representarà la seva manutenció durant els anys de vida de la mascota. Cal tenir en compte que els animals de pèl llarg i major pes, per exemple, requereixen més cures i, en conseqüència, més despeses. Per aquest motiu, si no es compta amb una economia domèstica folgada, s’aconselli adoptar una mascota petita de pèl curt, ja que implicarà una menor inversió tant a curt com a llarg termini.

Un dels costos “fixos” que suposa tenir una mascota canina és el bany, que s’ha de realitzar una vegada al mes, com a mínim. Si l’amo decideix assumir aquesta funció, haurà de comptar amb xampú i condicionador, que costen entre sis euros i 12 euros, depenent de la marca i qualitats del producte. A aquest cost s’afegeix, en el cas de gossos de pelambre llarga, el raspall, el desemborsament del qual aconsegueix els 11 euros, bastant més car que un de normal per a homes o dones en qualsevol farmàcia o tenda d’accessoris. Però si el gos té pèl molt llarg, es requerirà una pinta de pues llargues per poder desembolicar els nusos, que suma altres 11 euros més.

El pes i el pelatge d’un gos són dos factors essencials a l’hora de calcular el cost que representarà la seva manutenció

De qualsevol forma, aquestes cures poden encarregar-se a un tercer: la perruquería canina. Els preus en aquest cas varien segons el tipus d’animal, l’extensió del pèl, i la necessitat de realitzar un tall de raça. Mentre el bany i el tall de pèl d’un gos petit costen entre 23 euros i 30 euros, el mateix servei per a un gos de gran grandària es dispara a 40 euros, encara que pot arribar fins als 60 euros.

Però no és tot. A aquestes cures s’ha de sumar el tall d’ungles, sobretot quan es tracta d’animals castrats que no realitzen molta activitat física i, en conseqüència, no llimen les seves ungles, per la qual cosa requereixen la “manicura” d’un professional.

Controls de sanitat

A les cures setmanals, s’afegeixen també els controls de salut de l’animal. En aquest sentit, les consultes al veterinari poden costar un mínim de 28 euros i un màxim de 62 euros, si es tracta d’una urgència. Ara bé, si l’amo prefereix no desplaçar-se amb la mascota i que el professional es traslladi fins al seu domicili, s’han d’afegir altres 24 euros, d’acord amb els honoraris mínims establerts pel Col·legi Oficial de Veterinaris de Madrid (COLVEMA) per 2007.

Entre aquestes cures, una qüestió essencial és l’aplicació de la pipeta contra puces i paparres una vegada al mes, sobretot a l’estiu. Aquest medicament varia segons el pes de l’animal però, a manera d’exemple, per a un gos de 20 quilos la pipeta indicada costa uns 20 euros, amb el que la seva aplicació mensual representarà, al llarg d’un any, el desemborsament de 240 euros.

A les cures setmanals, s’afegeixen també els controls de salut de l’animal

Aquests són les despeses que representa un animal sa. No obstant això, s’han de valorar les despeses extra que suposarà l’aparició de qualsevol malaltia “comuna” que el gos pugui sofrir, sumant els estudis, medicaments i tractaments que li prescrigui el veterinari.

Vacunes i microxips

Abans de res, i per garantir el control sanitari i facilitar la seva recuperació en cas de pèrdua, el propietari té l’obligació que l’animal sigui “identificat” per un veterinari, oficial o privat, mitjançant la implantació d’un microxip que incorpora un codi emès i adjudicat pel Registre Central Informatitzat (RCI), i que s’introdueix en la part esquerra del coll del caní, que suposa una inversió d’altres 40 euros. Aquest microxip haurà d’estar homologat com a sistema vàlid d’identificació per la Direcció general d’Agricultura i Alimentació.

L’animal ha de ser identificat per un veterinari mitjançant la implantació d’un microxip que incorpora un codi emès i adjudicat pel Registre Central Informatitzat

Però, a més, s’haurà de vacunar a l’animal una vegada a l’any. En el cas dels gossos, la vacuna contra la ràbia és obligatòria en totes les comunitats autònomes, encara que a aquesta s’afegeixen unes altres per evitar la parvovirosis canina (virus que ataca a l’aparell digestiu), el borm (que registra la major mortalitat entre els canins i pot afectar a tot l’organisme), la leptospirosis (malaltia bacteriana), l’hepatitis vírica i l’adenovirosis (afecció que afecta a l’aparell reproductiu), entre unes altres. Com a mesura preventiva, la legislació actual recomana desparasitar regularment a les mascotes al llarg de tota la seva vida, per mantenir-les sanes i evitar malalties que, en determinades situacions, poden transmetre’s als éssers humans.

Alimentació

Si bé les vacunes, la cura estètica i el manteniment diari de la mascota són importants, també ho és l’alimentació. En aquest marc, l’amo ha d’analitzar la varietat de preus dels pinsos que, en general, es regeix per la qualitat. A major cost, millor qualitat del producte. A partir d’aquesta relació s’explica que, de mitjana, la borsa d’aliment de set quilos pugui costar entre 35 euros i 60 euros, sempre que el gos no necessiti una alimentació especial ja que, en aquest cas, els valors es poden arribar a duplicar.

De menor importància, però igual d’importants en termes d’organització domèstica, és l’adquisició d’un ‘comedero’ i un ‘abeurador’ apropiats a la grandària de l’animal, encara que la varietat i els preus són molt àmplies, des dels 2 euros fins als 50 euros, si es tria un model molt sofisticat.

Passeig, domesticació i descans

Depenent dels metres quadrats de l’habitatge i de si es disposa o no d’un espai propi a l’aire lliure, els amos de les mascotes han de tenir en compte la seva necessitat de gaudir de passejos diaris. En el cas de viure en un pis tancat, el passeig és obligat, mentre que deixa de ser-ho quan es disposa d’un parc o jardí, per petit que sigui.

Al nostre país, la majoria dels propietaris de mascotes són els que els treuen de passeig, encara que últimament s’ha incrementat la quantitat d’amos que contracten aquest servei a un tercer: els paseadores de gossos, per vuit euros l’hora. A aquest cost fix caldrà sumar-li la corretja o cadena per controlar al gos, articles que s’obtenen per uns 20 euros.

Quan es pensa minuciosament en totes les despeses que representa tenir un animal a casa, la llista sembla estendre’s cada vegada més. Un altre dels articles dels quals molts asseguren no poder prescindir són les casetes, també de preus variats segons la seva qualitat i grandària, a partir de 50 euros.