Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El que costa participar en una carrera popular

La quota d'inscripció per participar en una d'aquestes proves oscil·la entre 6 i 80 euros, i cobreix una sèrie de serveis com els sanitaris i guarda-roba

A penes queden uns dies perquè se celebri una de les carreres populars amb més tradició a Espanya, la Sant Silvestre. Encara que segurament és la més coneguda, no deixa de ser una més de les moltes carreres populars i maratons que omplen el calendari pedestre nacional durant tot l’any, en les quals la seva participació exigeix el pagament d’una quota d’entre 6 i 80 euros. Si bé una minoria de corredors obté suculents beneficis per la seva participació en aquests esdeveniments de caràcter popular, la gran majoria ha de desemborsar una quantitat gens negligible si participa regularment en diverses competicions durant la temporada. Les proves, a més de fomentar la pràctica de l’esport entre els ciutadans, han passat a ser un negoci que mou molts milers d’euros, i molts dels corredors -que són els qui amb la seva presència i esforç prestigien la carrera en la qual competeixen- es pregunten el perquè de tan elevades quotes a pesar que aquests esdeveniments estan patrocinats per empreses col·laboradores i entitats locals o autonòmiques.

Quota d'inscripció

/imgs/2007/12/carrera.jpgEls organitzadors de les carreres populars i maratons compten amb quatre vies de finançament: patrocinadors, ajudes municipals, quota dels socis i el pagament de la inscripció dels participants. Sobre aquesta última es presenta una doble modalitat:

  • Atletes professionals: Reben contractes que encara que no són milionaris, sí que són prou importants com per a viure d’aquesta activitat.
  • Corredors populars: La gran majoria dels quals corren que, a part de donar relleu i prestigi a l’esdeveniment, han de desemborsar quotes que, en opinió de molts, resulten abusives i desproporcionades. Per exemple, participar en una mitjana marató costa entre 6 i 20 euros. Però en el cas de realitzar la inscripció fora del termini exigit per l’organització el preu es pot duplicar. D’aquesta forma, un atleta que corri deu proves a l’any haurà de desemborsar entre 60 i 200 euros durant la temporada.

Aquesta tendència s’aguditza respecte a les maratons, que tenen una quota de participació realment elevada, fins i tot amb penalitzacions si aquestes es realitzen durant l’últim mes. Un dels casos més representatius és el de l’organització de la Marató Popular de Madrid (MAPOMA), que compta amb una àmplia llista d’empreses patrocinadores de primer ordre, però també amb una de les quotes més altes del panorama maratonià. Contempla tarifes dividides en diversos trams en funció de la data en què es realitza la inscripció per a participar l’últim diumenge del mes d’abril: si aquesta es realitza amb una antelació de més de mig any (entre els mesos d’octubre i desembre) el participant haurà d’abonar 40 euros -si no és resident de la capital s’eleva fins als 55 euros-.

Un atleta que corri deu proves a l’any haurà de desemborsar entre 60 i 200 euros durant la temporada

Per als períodes corresponents entre els mesos de gener a març la tarifa s’encareix en cinc euros, establint-se en 45 i 60 euros respectivament, mentre que si es deixa per a última hora les tarifes s’unifiquen fins a situar-se en el no-res econòmic quota de 85 euros, la qual cosa ha provocat les queixes de molts dels participants en aquesta prova. Contempla un minso descompte de tan sols cinc euros per a aquells corredors que paguin la quantitat estipulada a través d’una targeta vinculada a un dels patrocinadors de l’organització. Calculant que la participació sigui igual a la de l’edició anterior (13.000 corredors), i estimant que cada corredor hagi desemborsat una mitjana de 50 euros, el finançament que tendia l’organització per aquesta via seria de 650.000 euros.

No és un cas únic, ja que el preu d’inscripció per a participar en la popular Sant Silvestre vallecana és de 15 euros per als corredors que s’inscriguin abans del mes de novembre, mentre que a partir d’aquesta data s’eleva a 18 euros per córrer únicament 10 quilòmetres. En algunes carreres populars organitzades per ajuntaments o entitats locals s’arriba a cobrar als menors i, fins i tot, es penalitza la no participació per algun motiu de força major (malaltia, treball, viatge o algun imprevist que pugui presentar-se), tal com s’explicita en les normes d’algunes carreres. Les normes varien per als qui formen part de l’organització, com a socis o col·laboradors, que estan exempts de realitzar qualsevol pagament per inscriure’s en la prova.

Alguns organitzadors de carreres penalitzen la quota d’inscripció que es realitza durant l’últim mes, cobrant el doble de l’inicialment estipulat

Per sort per als corredors populars hi ha altres proves on no s’exigeix cap desemborsament econòmic per participar, o aquest és merament simbòlic (1-5 euros), com les Sant Silvestre de Bilbao, Salamanca o Segòvia, per posar solament uns exemples, que tenen un topall de 5, 4 i 2 euros respectivament. I, considerant que els atletes populars són els autèntics protagonistes d’aquestes proves, són també moltes les carreres exemptes de pagament, algunes fins i tot de cert prestigi internacional, com la Carrera de la Contitución (Alcobendas), la Llegües (Segòvia) i, especialment, els cross que impulsen les principals universitats espanyoles, encara que aquest tipus de puebas estan destinades, més que als corredors populars, al segment universitari.

Així, i de manera general, les carreres es poden englobar en tres categories en funció de l’aportació econòmica que calgui fer:

  • Carreres gratuïtes.
  • Carreres que exigeixen una quota merament testimonial, entre 1 i 5 euros.
  • Carreres que tenen una tarifa d’entre 15 i 80 euros. Entre aquestes últimes es troben les principals maratons del país com les de Barcelona i Madrid; les mitjanes maratons, com la de Vitòria-Gasteiz, Hondarribia i Moratalaz (Madrid), o carreres populars de poc recorregut com la Carrera de les Empreses (Madrid), o de major distància a l’estil de la clàssica Bilbao-Santurce.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Despeses afegides »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions