Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El que no queda clar en la Llei de Garanties

Llei de Garanties en la Venda de Béns de Consum millora els drets del consumidor, encara que alguns extrems no es mostren ben definits.
Per mediatrader 16 de setembre de 2003

Malgrat ampliar el període de garantia per als productes nous fins a dos anys i el termini de reclamació del consumidor fins a tres, la nova llei estableix que passats els sis primers mesos, període en el qual els defectes d’un producte es consideren defectes de venda o fabricació, el comprador haurà de demostrar que la fallada del producte adquirit ja existia durant aquest període preliminar de la garantia.

En el terreny pràctic, això significa que només podrem canviar, amb certa facilitat, aquells productes que durant aquests sis primers mesos hagin presentat alguna anomalia que els hagi obligat a una revisió o reparació en el servei tècnic. La factura d’aquesta reparació serà el comprovant que l’avaria que ha posat fi a la vida útil del ben adquirit té el seu origen en un defecte atribuïble al fabricador o venedor.

Respecte a la reparació o substitució del bé, l’article 5 estableix que “el consumidor podrà optar entre exigir la reparació o la substitució, tret que una d’aquestes opcions resulti impossible o desproporcionada“. El problema està en la definició del terme “desproporcionada”, que el següent paràgraf estableix com “tota forma de sanejament que imposi al venedor costos que, en comparació amb l’altra forma de sanejament, no siguin raonables”. Per tant, l’elecció entre reparació o substitució queda a costa del que venedor i comprador entenguin per raonable “”.

Una cosa similar ocorre amb el termini per a la substitució o reparació, que no determina terminis concrets sinó que empra de nou el mateix terme ambigu en afirmar que “hauran de dur-se a terme en un termini raonable i sense majors inconvenients per al consumidor”.